-
1146
Segle XII
Els primers rastres de l’ofici de la pell a dintre d'Osona tira cap a 1146, i la prova d’ella és l'escrit (fa una donació al seu majordom Guillem Ramon de Montcada, de la partida de les Clotes que es troba al costat de la vila de Vic). -
1301
Segle XIV
A partir del segle XIV, aquesta indústria n'hi ha anirà expandint i especialitzant en els diversos processos específics del tractament de les pells i segons el tipus de pell d’animal: adobers, blanquers, assaonadors, pellaires, sabaters, guanters, aluders, etc. -
1401
Segle XV
Al segle XV trobem ja comunitats que classificaven diversos professionals dels diferents processos de la pell. Aquestes comunitats fabricaven tota classe de productes de pell, en diferents colors, i empraven tant pell bovina com pell de cabra. És en aquest pas a l’Època Moderna quan l’àrea de les Clotes començà a definir-se com un barri fora de la ciutat, amb carrers que portaven noms com “dels aluders” o “de les adoberies” fent clara referència a l’activitat econòmica que s’hi portava a terme. -
Segle XVII
La indústria vigatana de la pell fa un salt qualitatiu encara més important a partir de la segona meitat del segle XVII, relacionada amb creixement econòmic de tot el país, malgrat les guerres amb la Castella de Felip IV i la França de Lluís XIV. -
Segle XVIII
Al segle XVIII, passa la guerra de Successió, la indústria de la pell continuà creixent rapidíssimament així com l’especialització en els processos creix, una vegada superades ja les conseqüències desastroses de la guerra. Vic es posicionà al llarg del segle com a ciutat principal de tot Catalunya en l’adob de pells, juntament amb Igualada. A finals de segle hi hauria prop 40 adoberies diferents treballant a la capital d’Osona. -
Segle XVIII p2
El rec, construït l’any 1710 per Fèlix Saborit, s’aprofitava per obtenir l’aigua del riu
canalitzada i amb el nivell adequat. A l’encreuament amb el carrer Aluders els edificis
s’enretiren i el carrer Prat d’en Galliners se situa al costat del rec. Aquest fet comportà
la construcció de canals subterranis i mines que portaven l’aigua per sota el carrer,
com els que es conserven en l’edifici de Can Macara. -
Segle XVIII p3
A partir d’aquest punt, el rec desapareix, interromput per l’arrencada del pont del final del carrer dels Aluders, i reapareix, molt desdibuixat, en l’arbreda situada al final de l’esplanada del marge del riu. Des d’allà, s’interromp novament i es perd la traça original, que arribava al molí i als camps situats al costat. -
1828 - 1875
La mateixa comunitat d’adobers de Vic feia cent mil pells anuals. Pells bovines, d’ovelles, cabrits… havent-hi també limitació entre els mestres adobers segons el tipus de pell. Tot i que la indústria de la pell estava creixent, el 8 d’octubre del 1863, amb el gran aiguat que va patir Vic, el barri de les Adoberies va ser un dels més perjudicats, ja que es trobaven al costat mateix del Méder i alguns dels tallers quedaren molt danyats per la gran pujada del cabal del riu. -
1828 - 1875
A partir de l’any 1875, recuperada ja de l’aiguat i afavorida per l’arribada del ferrocarril a Vic, la indústria de l’adob de pells té un enorme creixement perquè s’obria una gran oportunitat de mercats, i continuà en expansió els anys següents, encara més afavorida per l’enorme demanda d’articles de pell i calçat a causa de la Primera Guerra Mundial. -
1900 - 2000
A partir dels anys vint, les adoberies patiren un procés de disminució per a causa de les empreses molt més fortes i innovadores.
Una vegada passada la Guerra Civil. També a partir del 1920 i fins a l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, les diverses empreses de l’adob de pells formaren el Gremio de Fabricantes de Curtidos de Vic.
Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola el juliol del 1936, les adoberies tindran un paper destacat en el procés d’expropiació de les indústries vigatanes. -
1900 - 2000 p2
La majoria d’empreses eren molt petites, amb pocs treballadors, i s’uniren per conformar l’agrupació que passà a anomenar-se Indústries de Curtits de Vic CNT-AIT, només amb l’excepció de Can Bauman que no hi entrà. No va ser un moment fàcil per alguns dels propietaris, com ara Domènec Andreu i Gudiol i Joaquim Riera i Creixans, que van ser assassinats pel terror revolucionari el 1936. D’altres propietaris es van haver d’amagar. -
1900 - 2000
En uns anys hi ha canvis socials i econòmics, però tindran una vida inestable per al passat el conflicte bèl·lic i amb la victòria feixista, el procés relacionat amb la indústria finalitzà del tot.
Al llarg dels anys de la dictadura franquista la indústria de la pell vigatana tornà a créixer molt.
La indústria de la pell vigatana donà feina a centenars de persones de la ciutat durant moltes dècades, però entrà en crisi, i desapareixeran totes les empreses vigatanes de l’adob.