Download

UNA HISTÒRIA DE LES IDEES

  • Sòcrates
    470 BCE

    Sòcrates

    Filòsof de gran importància al segle V a.C
    470 a.C - 399 a.C
  • Naixement de la Filosofia
    430 BCE

    Naixement de la Filosofia

    Al segle 5 a.C nèixen els primers filòsofs i per tant la filòsofia. Aquesta comença a les colònies de l'Àsia Menor. Sòcrates i les esocoles socràtiques es comencen a preocupar pels individus i els seus pensament, mentrestant Plató (discípul de Sòcrates) projecta la la teoria del món de les idees als fonaments de l'educació i la teoria política.
  • Plató
    427 BCE

    Plató

    Un filòsof molt important al segle V i discípul de Sòcrates
    427 a.C - 347 a.C
  • Aristòtil
    384 BCE

    Aristòtil

    Filòsof i científic important, discípul de Plató
    384 a.C - 322 a.C
  • Alexandre el Gran
    356 BCE

    Alexandre el Gran

    Rei de l'antic regne grec de Macedònia
    356 a.C - 323 a.C
  • El naixement de l'imperi
    334 BCE

    El naixement de l'imperi

    Amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la polis grega perd importància com a centre polític. En el món hel·lenístic es valora la cultura grega, però l'individu ja no troba sentit en la comunitat. Aquest desarrelament porta a una preocupació filosòfica centrada en l'àmbit personal, i corrents com l'epicureisme, l'estoïcisme i el cristianisme ofereixen respostes a aquesta crisi.
  • 1 CE

    Naixement de Jesús

  • 105

    Paper

  • L'ordre de Déu
    476

    L'ordre de Déu

    La cultura grega desapareix i s'obre pas a la cultura de l'Europa occidental gràcies a la caiguda de l'imperi romà. En el dogma cristià s'inica l'elaboració d'un nou saber després de l'oblit de la llengua grega. L'Humanisme donarà a terme el procés de recuperació i reivindicació de la cultura de Grècia i Roma
  • 1086

    Bruixola

  • 1440

    Imprenta

  • 1453

    Caiguda de l'imperi romà

  • René Descartes

    René Descartes

    Filòsof, físic i matemàtic.
    1596 - 1650
  • La raó i l'època de les llums

    La raó i l'època de les llums

    Descartes va inicar la renovació de la filosofia amb uns pensaments burgesos que cristalitzaràn el segle XVIII. Va aparéixer la fe, l'entusiasme i la crisi de la societat. Kant la descriu la il·lustració sota la consigna sapere aude!.
  • Maquina de vapor

  • Kant

    Kant

    Filòsof discípul de Descartes
    1724 - 1804
  • Rvolució Industrial

  • Hegel

    Hegel

    Filòsof discípul de Kant i Descartes
    1770 - 1831
  • Revolució Francesa

  • Auguste Comte

    Auguste Comte

    Filòsof i escritor
    1798-1857
  • Karl Marx

    Karl Marx

    Filòsof, economista, historiador i polític
    1818-1883
  • La ciència a debat

    La ciència a debat

    Al segle XIX, Auguste Comte va defensar la superioritat del coneixement científic, ja que creia que era l’únic objectiu i basat en l’experiència, però el debat es va mantenir obert. Els crítics generals com Kuhn i Feyerabend també eixamplen els límits de la ciència i popper busca fonamentar millor la ciència. Al segle XXI, confiem en la ciència, però també haurem d’aprendre a entendre aspectes de la realitat que no es poden explicar científicament, l’art, la moral, els sentiments humans.
  • Friedrich Nietzsche

    Friedrich Nietzsche

    Filòsof, poeta i músic
    1844-1900
  • Sigmund Freud

    Sigmund Freud

    Metge neuròleg i una gran figura del segle XX
    1856-1939
  • Telèfon

  • Bombeta

  • José Ortega y Gasset

    José Ortega y Gasset

    Filòsofo i assigista
    1883-1955
  • l'Automòbil

  • Martin Heidegger

    Martin Heidegger

    Filòsof i poeta, considerat el filòsof mes important del S. XX
    1889-1976
  • Referons del subjecte

    Referons del subjecte

    Així, Marx, Nietzsche i Freud, que s’han anomenat els “filòsofs de la sospita”, expressen els seus dubtes sobre les motivacions humans i el paper de l’ésser humà en la societat. Marx apella als obrers per a combatre la injustícia del capitalisme. Nietzsche critica la moral cristiana i desitja la creació de superhome que formarà valors. Freud.explora el subconscient i el psicoanalisme en la vida humana. Així, els tres pensadors en problemes principals del seu temps.
  • L'esperit del poble

    L'esperit del poble

    El capitalisme condueix a la humanitat a la infelicitat, ja que generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. Una petita part de la societat és feliç sent rics, mentre que l'altra majoria són infeliços pel fet d'haver de treballar molt més dur i amb molt poc guany en comparació dels rics. Hegel veu bé la incorporació de les masses socials, no obstant s'adona que la llibertat que ha otorgat la Revolució Francesa constitueix l'ordre social alhora que el dissol.
  • Hans-Georg Gadamer

    Hans-Georg Gadamer

    Filòsof tracionalista
    1900-2002
  • Karl Popper

    Karl Popper

    Filòsof molt important de la ciència
    1902-1994
  • Primer avió

  • Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Sartre

    Filòsof, escritor, novelista, i dramaturg
    1905-1980
  • Primera Guerra mundial

  • Existencialismes i vitalismes

    Existencialismes i vitalismes

    Durant les guerres mundials, Heidegger critica la filosofia tradicional, tot centrant-se en l’experiència de l’existència. Sartre segueix aquesta idea, definint el jo des de l’existència i rebutjant l’objectivisme científic, però les seves teories acabaran separant-se. Ortega y Gasset, amb el seu vitalisme, apunta la importància de l’experiència vital i diu que l’ésser humà es realitza quan pren consciència de les seves circumstàncies.
  • Thomas Kuhn

    Thomas Kuhn

    Filòsof, físic i historiador
    1922-1996
  • Paul Feyerabend

    Paul Feyerabend

    Filòsof de la ciència
    1924-1994
  • Segona Guerra Mundial

  • L'ordinador

  • Crisi de la raó moderna

    Crisi de la raó moderna

    L'esperança en la raó, iniciada per Descartes i reafirmada per Kant, es veu sacsejada pels horrors del segle XX. Les teories de Nietzsche, Marx i Freud són recuperades pels filòsofs de l'Escola de Frankfurt, que reflexionen sobre la ciència i la societat a l'Alemanya prèvia al règim nazi. Habermas, considerat l'últim membre de l'Escola, es distancia dels seus predecessors. El seu treball se centra en la teoria social, l'epistemologia i l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada.
  • Viatge a la Lluna

  • L'espectadora entra a escena

    Gadamer, el principal exponent de l’hermenèutica a finals del segle XX, inicia una nova manera d’interpretar les obres d’art. D’aquesta manera, en lloc de ser el receptor d’aquesta invenció, és el creador, ja que es diu la seva obra basant-se en el seu entendiment. Aquest entén en funció dels seus principis i de la seva imaginació, fent que l’obra mai sigui completament acabada.
  • Internet