-
Filòsof de gran importància al segle V a.C
470 a.C - 399 a.C -
Al segle 5 a.C nèixen els primers filòsofs i per tant la filòsofia. Aquesta comença a les colònies de l'Àsia Menor. Sòcrates i les esocoles socràtiques es comencen a preocupar pels individus i els seus pensament, mentrestant Plató (discípul de Sòcrates) projecta la la teoria del món de les idees als fonaments de l'educació i la teoria política. -
Un filòsof molt important al segle V i discípul de Sòcrates
427 a.C - 347 a.C -
Filòsof i científic important, discípul de Plató
384 a.C - 322 a.C -
Rei de l'antic regne grec de Macedònia
356 a.C - 323 a.C -
Amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la polis grega perd importància com a centre polític. En el món hel·lenístic es valora la cultura grega, però l'individu ja no troba sentit en la comunitat. Aquest desarrelament porta a una preocupació filosòfica centrada en l'àmbit personal, i corrents com l'epicureisme, l'estoïcisme i el cristianisme ofereixen respostes a aquesta crisi. -
-
-
La cultura grega desapareix i s'obre pas a la cultura de l'Europa occidental gràcies a la caiguda de l'imperi romà. En el dogma cristià s'inica l'elaboració d'un nou saber després de l'oblit de la llengua grega. L'Humanisme donarà a terme el procés de recuperació i reivindicació de la cultura de Grècia i Roma -
-
-
-
Filòsof, físic i matemàtic.
1596 - 1650 -
Descartes va inicar la renovació de la filosofia amb uns pensaments burgesos que cristalitzaràn el segle XVIII. Va aparéixer la fe, l'entusiasme i la crisi de la societat. Kant la descriu la il·lustració sota la consigna sapere aude!. -
-
Filòsof discípul de Descartes
1724 - 1804 -
-
Filòsof discípul de Kant i Descartes
1770 - 1831 -
-
Filòsof i escritor
1798-1857 -
Filòsof, economista, historiador i polític
1818-1883 -
Al segle XIX, Auguste Comte va defensar la superioritat del coneixement científic, ja que creia que era l’únic objectiu i basat en l’experiència, però el debat es va mantenir obert. Els crítics generals com Kuhn i Feyerabend també eixamplen els límits de la ciència i popper busca fonamentar millor la ciència. Al segle XXI, confiem en la ciència, però també haurem d’aprendre a entendre aspectes de la realitat que no es poden explicar científicament, l’art, la moral, els sentiments humans. -
Filòsof, poeta i músic
1844-1900 -
Metge neuròleg i una gran figura del segle XX
1856-1939 -
-
-
Filòsofo i assigista
1883-1955 -
-
Filòsof i poeta, considerat el filòsof mes important del S. XX
1889-1976 -
Així, Marx, Nietzsche i Freud, que s’han anomenat els “filòsofs de la sospita”, expressen els seus dubtes sobre les motivacions humans i el paper de l’ésser humà en la societat. Marx apella als obrers per a combatre la injustícia del capitalisme. Nietzsche critica la moral cristiana i desitja la creació de superhome que formarà valors. Freud.explora el subconscient i el psicoanalisme en la vida humana. Així, els tres pensadors en problemes principals del seu temps. -
El capitalisme condueix a la humanitat a la infelicitat, ja que generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. Una petita part de la societat és feliç sent rics, mentre que l'altra majoria són infeliços pel fet d'haver de treballar molt més dur i amb molt poc guany en comparació dels rics. Hegel veu bé la incorporació de les masses socials, no obstant s'adona que la llibertat que ha otorgat la Revolució Francesa constitueix l'ordre social alhora que el dissol. -
Filòsof tracionalista
1900-2002 -
Filòsof molt important de la ciència
1902-1994 -
-
Filòsof, escritor, novelista, i dramaturg
1905-1980 -
-
Durant les guerres mundials, Heidegger critica la filosofia tradicional, tot centrant-se en l’experiència de l’existència. Sartre segueix aquesta idea, definint el jo des de l’existència i rebutjant l’objectivisme científic, però les seves teories acabaran separant-se. Ortega y Gasset, amb el seu vitalisme, apunta la importància de l’experiència vital i diu que l’ésser humà es realitza quan pren consciència de les seves circumstàncies. -
Filòsof, físic i historiador
1922-1996 -
Filòsof de la ciència
1924-1994 -
-
-
L'esperança en la raó, iniciada per Descartes i reafirmada per Kant, es veu sacsejada pels horrors del segle XX. Les teories de Nietzsche, Marx i Freud són recuperades pels filòsofs de l'Escola de Frankfurt, que reflexionen sobre la ciència i la societat a l'Alemanya prèvia al règim nazi. Habermas, considerat l'últim membre de l'Escola, es distancia dels seus predecessors. El seu treball se centra en la teoria social, l'epistemologia i l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. -
-
Gadamer, el principal exponent de l’hermenèutica a finals del segle XX, inicia una nova manera d’interpretar les obres d’art. D’aquesta manera, en lloc de ser el receptor d’aquesta invenció, és el creador, ja que es diu la seva obra basant-se en el seu entendiment. Aquest entén en funció dels seus principis i de la seva imaginació, fent que l’obra mai sigui completament acabada.
-