-
570
EL CALIFAT ABBÀSSIDA
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van
traslladar la capital a Bagdad -actual Iraq-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir
del 750. -
622
L`EXPANSIÓ DE L`ISLAM AMB MAHOMA
Des de Medina, Mahoma va posar en pràctica una de les obligacions dels musulmans: fer la guerra santa
(jihad) contra els infidels per estendre l’islam. Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie
d’enfrontaments militars que culminarien amb la conquesta de la Meca. Poc després, la majoria de les
tribus d’Aràbia acceptaren la seva autoritat. -
632
ELS CALIFES RASHIDUN
No estava gens clar qui havia de succeir Mahoma després de la seva mort. Això va provocar tensions i
enfrontaments per veure qui ocupava el càrrec de Califa, que en àrab vol dir “l’ombra de Déu a la
Terra”. Els quatre primers en fer-ho van ser familiars i amics seus que l’havien conegut personalment,
així que van ser anomenats Rashidun (“ben guiats”). -
661
EL CALIFAT OMEIA
La facció sunnita va imposar-se a la fitna i la família omeia va fer-se amb el califat, iniciant una dinastia
que duraria gairebé un segle. Van moure la capital de l’imperi a Damasc (Síria), des d’on van
reemprendre una campanya de conquesta territorial per desviar l’atenció de la qüestió successòria que
portaria l’imperi a a la serva màxima expansió territorial. -
711
LA CONQUESTA
El 711 un exèrcit format majoritàriament
per berebers (població autòctona del nord
d’Àfrica) però dirigits per una minoria àrab
van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la
conquesta del regne visigot. -
722
La Batalla de Covadonga
La Batalla de Covadonga, any 722 D.C, va tenir lloc a la zona muntanyosa d'Astúries, on un grup d'uns 300 homes es van enfrontar a uns 20.000 sarraïns, reduint-se la batalla a una cova anomenada Covadonga on es van refugiar els guerrers comandats per Don Pelayo. -
732
BATALLA DE POITIERS
les tropes dels francs, liderats per Carlos Martel, van derrotar a Tours, a prop de Poitiers, l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península ibèrica 20 anys abans. Amb aquesta victòria aconseguien frenar l'avenç imparable dels soldats del Califat dels Omeia. -
750
EL CALIFAT ABBÀSSIDA
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van
traslladar la capital a Bagdad -actual Iraq-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir
del 750. -
786
trono califal
Harún al-Rashid, ascendeix al tron califal. El rei Offa de Mercia conquereix Kent i posa fi al govern dels reis Ealhmund i Sigered a West Kent. Imposa el senyoriu mercià sobre el regne, però permet que un rei local, Heaberht, governi allà. -
929
EL CALIFAT DE CÒRDOVA
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de
Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova. -
1031
ELS REGNES DE TAIFES
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents
anomenats taifes. -
1212
batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de julio de 1212) fue la mayor de las libradas entre musulmanes y cristianos en suelo hispánico, marcó un hito en la historia de lo que tradicionalmente conocemos como reconquista y proporcionó argumento tanto para la historia como para la leyenda sobre la Edad Media española. -
1238
EL REGNE NASSARITA DE GRANADA
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat
per la dinastia nassarita. -
1292
LES TROPES CRISTIANES
l'any 1292 les tropes cristianes al comandament del rei Sanç IV van conquerir la plaça de Tarifa, llavors sota dominació nord-africana. Aquest esdeveniment militar va ser el més important del regnat del rei Bravo i un dels de més transcendència de la Reconquesta.