-
Proposta de partició de l'ONU (1947)
El 29 de novembre de 1947 es va aprovar la proposta de resolució del conflicte entre jueus i àrabs a la regió de Palestina, que es trobava en eixos moments sota administració britànica. El pla de l'ONU proposava dividir este territori en tres parts; 56,47% Estat jueu, 43,53% Estat àrab i deixar La ciutat de Jerusalem com a estatut internacional.
[https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/mapa-plan-onu-particion-palestina-1947/] -
Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion (1948)
La població àrab es va oposar a la implementació del pla, i Israel va declarar la seua independència al maig de 1948, desencadenant la primera guerra àrab-israeliana.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_%C3%A1rabe-israel%C3%AD_de_1948] -
Primera guerra àrab-israelià (1948-1949)
Els exèrcits d'Egipte, Síria, Líban, Jordània (antiga Transjordània) i l'Iraq van atacar Israel el 14 de maig de 1948.
La guerra va resultar en l'expulsió de 760,000 palestins i l'ocupació del 78% de Palestina per Israel.
[https://interferencia.cl/articulos/cronologia-de-1947-2023-el-complejo-conflicto-israeli-palestino-una-pugna-sin-solucion] -
Segona guerra àrab-israelià (1956)
Després que Egipte nacionalitzara el Canal de Suez. Israel, el Regne Unit i França es van aliar, i l'Estat jueu va ocupar la Franja de Gaza i la península del Sinaí. L'Exèrcit israelià, pressionat i amenaçat pels Estats Units i l'URSS, va retirar posteriorment les seues tropes.
En conseqüència de la retirada es va crear la UNEF i els Cascos Blaus i van donar reconeixement de fronteres i lliure navegació en l'estret de Tiran.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_del_Sina%C3%AD] -
Guerra dels Sis Dies (1967)
Operació Poc: Atac israelià a bases aèries egípcies i sirianes. (Forces en combat: 50 000 soldats / 264 000 incloent reservistes mobilitzats i 197 avions)
Dia 2: Ocupació de la Franja de Gaza.
Dia 3: Conquesta de Jerusalem.
Dia 4: Ofereixen treva, només acceptada per Egipte.
Dies 5 i 6: Derrota de Síria, conquesta dels Alts del Golán.
Dia 6 (10 de juny): Israel signa un alto-el-foc sota pressió internacional
[https://www.youtube.com/watch?v=cFhpz9563h4] -
Guerra del Yom Kippur i crisi del petroli (1973)
En en la península del Sinaí i en les altures del Golán, va haver-hi un atac sorpresa d'Egipte i Síria contra Israel el dia festiu del Yom Kipur. La victòria militar va ser d'Israel. Es va signar l'Acord d'Alt al Foc l'11 de novembre que va conduir a la Conferència de Ginebra de 1973.
[https://www.iri.edu.ar/revistas/revista_dvd/revistas/R25/ri%2025%20hist%20Articulo_1.pdf] -
Acords de Camp David entre Egipte i Israel (1978)
Anuar el-Sadat i Menájem Beguín van signar estos documents. Posteriorment, el Tractat de pau en 1979, reconeixent a Israel i retornant el Sinaí a Egipte en 1982. A més, van acordar una autonomia a Cisjordània i Gaza.
Després de la signatura, Egipte va ser suspés de la Lliga Àrab fins a 1989. Sadat va ser assassinat en 1981, i Beguín va enfrontar condemna internacional per intervenció al Líban.
[https://humanidades.com/acuerdos-de-camp-david-1978/] -
Primera Intifada o “Revolta de les pedres” (1987-1993)
Va ser un moviment popular en Palestina en contra de les forces israelianes amb l'objectiu de posar fi a les asfixiants condicions socials que vivien els palestins.
Va resultar en 93 morts d'Israel i 1374 de Paestina.
Rep eixe nom pel fet que els joves palestins, en defensa de l'exèrcit israelià utilitzaven les pedres com un element. [https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Intifada] -
Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina (1993)
Estes van ser importants negociacions entre Yitzhak Rabin i Yasser Arafat a Noruega amb l'objectiu d'establir un procés de pau en el conflicte palestí-israelià. Després de l'assassinat de Yitzhak Rabin en 1995 per un extremista jueu, Benjamin Netanyahu, contrari als Acords, venç en les eleccions de 1996. La visita d'Ariel Sharon a la Muntanya del Temple provoca la seua suspensió en el 2000.
[https://historia.nationalgeographic.com.es/a/acuerdos-oslo-esperanza-por-paz-fracaso_20363] -
Creació de l'Autoritat Nacional Palestina (1994)
Govern autònom de Gaza i part de Cisjordània (liderat per Mahmud Abbas i Mohammad Shtayyeh) sorgit dels acords de pau d’Oslo. Va adoptar el nom d'Estat de Palestina en 2013. Es divideix en 16 governacions, amb al voltant de 4 milions d'habitants.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Autoridad_Nacional_Palestina] -
Segona Intifada (2000-2005)
Segona rebel·lió violenta iniciada per la visita d'Ariel Sharón a l'Esplanada de les Mesquites a Jerusalem. Els palestins van veure esta com una provocació greu.
Tots dos costats van patir morts significatives però va ser el tercer conflicte més mortífer per a Israel. Les morts totals van ser al voltant de 1,008 israelians i 3,368 palestins.
[https://www.wikiwand.com/es/Segunda_Intifada] -
Tercera Intifada o Divendres de la Fúria (2017)
Després del reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel per part de Donald Trump es va iniciar un conflicte en Palestina i Israel. Va haver-hi mobilitzacions, enfrontaments i una nova intifada proclamada per Hamàs. A nivell internacional, Palestina va rebutjar la decisió. L'ONU va declarar nul el canvi d'estatus de Jerusalem, i la UE va reafirmar el seu compromís amb l'Estat palestí. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Conflicte_palestino-israeli%C3%A0_del_2017] -
Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu (2018)
El Parlament israelià va aprovar la Llei de l'Estat-Nació, estableixen l'hebreu com a única llengua oficial i (malgrat les reclamacions palestines) a Jerusalem com la seua capital. Aquesta llei oficialitza símbols jueus com la bandera, l'himne, el candelabre i el calendari hebreu.
Va ser aprovada amb 62 vots a favor, 55 en contra.
[https://www.elpuntavui.cat/politica/article/1435402-israel-es-defineix-per-llei-com-un-estat-nacio-jueu.html] -
Guerra Israel-Franja de Gaza (2023
El 2 de maig de 2023, Khader Adnan, presoner de les Brigades al-Quds, va morir després d'una prolongada vaga de fam en una presó israeliana. En resposta, terroristes de la Jihad Islàmica Palestina van llançar 102 coets cap a comunitats pròximes a la Franja de Gaza i el sud d'Israel. Israel es va abstindre de respondre fins al 9 de maig, quan va dur a terme atacs aeris en la Franja de Gaza.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Enfrentamientos_entre_Israel_y_la_Franja_de_Gaza_de_2023]