-
1451
Isabel l
Isabel I de Castella (Madrigal de les Altes Torres, 22 d'abril de 1451-Medina del Camp, 26 de novembre de 1504) va ser reina de Castella des de 1474 fins a 1504, reina consort de Sicília des de 1469 i d'Aragó des de 1479,2 pel seu matrimoni amb Fernando de Aragón. També va exercir com a senyora de Biscaia. Es coneix també com a Isabel la Catòlica, títol que li va ser atorgat a ella i al seu marit pel papa Alexandre VI mitjançant la butlla Si convenit, el 19 de desembre de 1496. -
Period: 1474 to 1516
Trastàmara
-
1479
Fernando ll
Ferran II d'Aragó, anomenat «el Catòlic» (Sos, 10 de març de 1452-Madrigalejo, 23 de gener de 1516)910 va ser rei d'Aragó (1479-1516), de Castella (com Ferran V, 1474- 1504),11 de Sicília (com Ferran II, 1468-1516), de Nàpols (com Ferran III, 1504-1516), de Sardenya (com Ferran II, 1479-1516) i de Navarra (com Ferran I, 1512- 1515). Va ser a més regent de la Corona castellana entre 1507 i 1516, a causa de la inhabilitació de la seva filla Juana I, després de la mort de Felipe el Hermoso. -
1504
Joana l
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Boja, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., -
1516
Carles l
Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic (Gant, Comtat de Flandes, 24 de febrer de 1500-Quacos de Yuste, 21 de setembre de 1558), anomenat «el Cèsar», va regnar juntament amb la seva mare, Juana I de Castella —aquesta última de forma només nominal i fins al 1555—, a tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles I des del 1516 fins al 1556. -
Period: 1516 to
Àustries
-
1556
Felip ll
Felip II d'Espanya, anomenat «el Prudent» (Valladolid, 21 de maig de 1527-San Lorenzo de l'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarves —com Felip I— des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys. Va ser així mateix rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb Maria I, entre 1554 i 1558. -
Felip lll (el piadós)
Felip III d'Espanya, anomenat «el Piadós» (Madrid, 14 d'abril de 1578-Madrid, 31 de març de 1621), va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. Felip III per Juan Pantoja de la Cruz, realitzat al voltant de 1601. Museu Kunsthistorisches
Era fill de Felip II i Ana d'Àustria (1549-1580). El 18 d'abril de 1599 va contreure matrimoni a la catedral de Santa Maria de València amb l'arxiduquessa Margarida d'Àustria-Estíria. -
Felip IV
Felip IV d'Espanya, anomenat "el Gran" o "el Rei Planeta" (Valladolid, 8 d'abril de 1605-Madrid, 17 de setembre de 1665), va ser rei d'Espanya2 des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640. El seu regnat de 44 anys i 170 dies va ser el més llarg de la casa d'Àustria i el tercer de la història espanyola, sent superat només per Felip V i Alfons XIII, encara que els primers setze anys del regnat d'aquest darrer van ser sota regència. -
Carles III (l'encantat)
Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado» (Madrid, 6 de novembre de 1661-Madrid, 1 de novembre de 1700), fou rei d'Espanya entre 1665 i 1700. Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675. Encara que el seu sobrenom li venia de l'atribució del seu lamentable estat físic a la bruixeria i les influències diabòliques. -
Period: to
Borbons
-
L'arxiduc Carles
Carlos VI d'Habsburg (Karl VI von Habsburg; Viena, 1 d'octubre de 1685 - Viena, 20 d'octubre de 1740) va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic com a Carlos VI (1711-1740),rei d'Hongria com a Carlos III (1711 -1740) i rei de Bohèmia com a Carles II (1711-1740). També va ser conegut com l'arxiduc Carles d'Àustria o com a Carles III d'Espanya al bàndol austracista durant la guerra de successió espanyola, que va lliurar com a pretendent al tron espanyol després de la mort del rei Carles II. -
Lluis I
Lluís I d'Espanya, anomenat el Bé Estimat o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707; Madrid, 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1724 fins a la seva mort 229 dies després, el que converteix el seu regnat en el més efímer de la història d'Espanya. Nota 1 Era el fill gran de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia. -
Felip V ( l'animós)
Felip V d'Espanya, anomenat «l'Animós» (Versalles, França, 19 de desembre de 1683-Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746), va ser rei d'Espanya des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort el 1746, amb una breu interrupció (compresa entre el 16 de gener i el 5 de setembre de 1724) a causa de l'abdicació a favor del seu fill Lluís I, mort prematurament el 31 d'agost de 1724. -
Fernando VI
Ferran VI d'Espanya, anomenat el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713-Villaviciosa d'Odón, 10 d'agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a la seva mort. Va ser el tercer fill de Felip V i de la seva primera esposa María Luisa Gabriela de Savoia. Es va casar a la Catedral de Sant Joan Baptista de Badajoz amb Bàrbara de Bragança el 1729, que va ser reina d'Espanya fins a la seva mort el 1758. -
Carles III
Carlos III d'Espanya, anomenat «el Polític» o «el Millor Alcalde de Madrid» (Madrid, 20 de gener de 1716-ibídem, 14 de desembre de 1788), va ser duc de Parma i Plasencia —com Carlos I— entre 1731 i 1735, rei de Nàpols —com Carles VII— i rei de Sicília —com Carles V— de 1734 a 1759 i d'Espanya des de 1759 fins a la seva mort el 1788. -
Carles IV ( el caçador)
Carles IV d'Espanya, anomenat «el Caçador» (Portici, 11 de novembre de 1748-Nàpols, 19 de gener de 1819), va ser rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins al 19 de març de 1808. Fill i successor de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia. Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu vàlid, Manuel Godoy. -
Fernando VII ( el desitjat)
Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Feló»3 (San Lorenzo de l'Escorial, 14 d'octubre de 1784-Madrid, 29 de setembre de 1833), va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del «rei intrús» José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823. -
Period: to
Bonaparte
-
José I
L'únic monarca d'aquesta casa va ser Josep I, imposat pel seu germà Napoleó I de França després d'ocupar Espanya i fer renunciar a Carles IV el 1808. de l'Amèrica espanyola, amb el títol de Rei de les Espanyes i de les Índies, per la gràcia de Déu i per la Constitució de l'Estat. -
Period: to
Borbons ( primera restauració)
-
Fernando VII
Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Feló»3 (San Lorenzo de l'Escorial, 14 d'octubre de 1784-Madrid, 29 de setembre de 1833), va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del «rei intrús» José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823. -
Isabel II
Isabel II d'Espanya, anomenada "la dels Tristes Destinacions" o "la Reina Castiza" (Madrid, 10 d'octubre de 1830-París, 9 d'abril de 1904),2 va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, [3] gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos)b per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. -
Period: to
Saboya
-
Amadeo I
Amadeu I d'Espanya, anomenat «el Rei Caballero» o «l'Electe» (Turín, 30 de maig de 1845-Turín, 18 de gener de 1890),2 va ser rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins al 11 de febrer de 1873. Va ser, a més, el primer duc d'Aosta i cap de la branca Savoia-Aosta. -
Period: to
Borbons ( 2a restauració)
-
Alfonso XII
Alfons XII d'Espanya, anomenat «el Pacificador» nota 1 (Madrid, 28 de novembre de 1857 – El Pardo, 25 de novembre de 1885),2 va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i , presumptament, del rei consort Francisco d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. -
Alfonso XIII
Alfons XIII d'Espanya, anomenat «l'Africà»1 (Madrid, 17 de maig de 1886 – Roma, 28 de febrer de 1941) va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 Assumir personalment la Corona en complir els setze anys d'edat, el 17 de maig de 1902. -
Period: to
Borbons (tercera restrauració)
-
Joan Carles I
El seu regnat es va iniciar amb la proclamació solemne, per part de les Corts franquistes, el 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Francisco Franco i d'acord amb la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat de 1947 i la Llei de 22 de juliol de 1969 -el seu pare, Joan de Borbó, legítim hereu al tron d'Espanya, va qualificar aquesta llei com a "engendre monstruós" i no va renunciar als seus drets dinàstics fins a 1977-10. -
Felip VI
El 21 de gener de 1977, li va ser concedit oficialment el títol de príncep d'Astúries. Aquesta concessió va tenir lloc sense que el legítim hereu al tron d'Espanya, Joan de Borbó, hagués renunciat als seus drets dinàstics, la qual cosa es va produir el 14 de maig de 1977.7. després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.8 D'altra banda, és el tercer fill del matrimoni format pels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia.
