-
Mor Carles II, rei d’Espanya, sense descendència
Carles II, l'últim monarca Habsburg d'Espanya, va morir l'1 de novembre de 1700 sense deixar descendència. La seva mort sense hereus va desencadenar un conflicte successori que va culminar en la Guerra de Successió Espanyola. -
Gran Aliança de La Haia
La Gran Aliança de La Haia, formada el 7 de setembre de 1701, incloïa Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides dels Països Baixos. Aquesta aliança es va crear per oposar-se a la política expansionista de Lluís XIV de França i per impugnar l'ascens de Felip V al tron espanyol, recolzant en canvi l'arxiduc Carles d'Àustria com a candidat al tron. -
Guerra de Successió espanyola
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte internacional desencadenat per la mort sense descendència de Carles II d'Espanya. Va enfrontar els partidaris de Felip d'Anjou (Borbó) contra els de l'arxiduc Carles d'Àustria. La guerra va tenir dimensions europees i colonials, i també va ser una guerra civil a Espanya entre la Corona de Castella (pro-Borbó) i la Corona d'Aragó (pro-Àustria). Va acabar amb el Tractat d'Utrecht, que va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya -
Pacte de Gènova
El Pacte de Gènova va ser un acord entre representants del Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra. Els catalans es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes aliades i a donar suport a Carles III d'Àustria com a rei d'Espanya. Anglaterra prometia ajuda militar contra Felip V i garantia la preservació de les constitucions i lleis catalanes. Aquest pacte va marcar l'entrada formal de Catalunya a la Guerra de Successió Espanyola del costat austriacista -
Tractat d’Utrecht
El Tractat d'Utrecht, va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. Va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, però va obligar-lo a renunciar als seus drets sobre França. Espanya va perdre les seves possessions europees, cedint territoris a Àustria, Savoia i Gran Bretanya (incloent Gibraltar i Menorca). El tractat va marcar el declivi d'Espanya com a potència europea i l'ascens de Gran Bretanya -
Decret de Nova Planta
El Decret de Nova Planta, promulgat per Felip V, va abolir les institucions i lleis pròpies de Catalunya després de la Guerra de Successió. Va suprimir la Generalitat, el Consell de Cent i les Corts, i va imposar l'absolutisme monàrquic i la centralització. -
Redacció de l’Enciclopèdia
La redacció de l'Enciclopèdia francesa del segle XVIII, dirigida per Diderot i d'Alembert, va ser un projecte ambiciós que buscava condensar tot el coneixement de l'època. Es va publicar entre 1751 i 1772, amb un enfocament il·lustrat i racional. -
Boston Tea Party
El Boston Tea Party, va ser un acte de protesta dels colons americans contra el govern britànic. Un grup de colons disfressats de nadius americans va llançar al mar 342 caixes de te de la British East India Company com a reacció a la llei del te, que imposava impostos sense representació. -
Declaració d’Independència dels Estats Units
La Declaració d'Independència dels Estats Units va ser signada el 4 de juliol de 1776 a Filadèlfia. Aquest document, redactat principalment per Thomas Jefferson, proclamava la independència de les Tretze Colònies de la Gran Bretanya i exposava els motius per trencar els lligams polítics amb la metròpoli -
Constitució dels Estats Units
La Constitució dels Estats Units, aprovada el 17 de setembre de 1787, és el document fonamental que estableix el sistema de govern federal dels Estats Units. Consta d'un preàmbul i set articles que defineixen els tres poders del govern (legislatiu, executiu i judicial), el sistema federal, i els drets fonamentals dels ciutadans. -
Estats Generals a Versalles
Els Estats Generals es van reunir a Versalles el 5 de maig de 1789, convocats pel rei Lluís XVI per abordar la crisi financera del regne. Aquesta assemblea, que no s'havia convocat des de 1614, va reunir representants dels tres estaments: noblesa, clergat i tercer estat. -
Assalt de la Bastilla
L'assalt de la Bastilla va tenir lloc el 14 de juliol de 1789 a París. Una multitud enfurida va atacar aquesta antiga fortalesa convertida en presó, que era vista com un símbol de l'opressió monàrquica. Després d'hores de combat, els revolucionaris van aconseguir prendre la Bastilla, alliberant els pocs presoners que hi havia i apoderant-se de les armes i municions emmagatzemades. -
Proclamació de la Ia República francesa
La Primera República francesa va ser proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució francesa. Aquest fet va marcar l'abolició oficial de la monarquia i la destitució del rei Lluís XVI, que havia estat suspès el 10 d'agost del mateix any. La República va durar 12 anys, fins al 18 de maig de 1804, quan Napoleó Bonaparte va establir el Primer Imperi francès. -
Convenció jacobina
La Convenció jacobina va governar França des del juny de 1793 fins al juliol de 1794, durant el període més radical de la Revolució Francesa. Aquest govern va establir el Comitè de Salvació Pública i el Tribunal Revolucionari per enfrontar-se als enemics interns i externs de la Revolució. Va implementar mesures com el sufragi universal masculí, el dret al treball i l'educació, i va introduir el sistema mètric decimal. -
Convenció girondina
La Convenció girondina va governar França des de 1792 fins al 1793. Durant aquest període, es va proclamar la Primera República Francesa i es va jutjar i executar el rei Lluís XVI. Els girondins, representants de l'alta burgesia, dominaven l'Assemblea i s'enfrontaven als jacobins més radicals. El seu govern es va caracteritzar per la guerra contra les potències europees, problemes econòmics interns i l'oposició creixent dels sectors populars, que finalment els va derrocar. -
Execució de Lluís XVI
L'execució de Lluís XVI va tenir lloc el 21 de gener de 1793 a la plaça de la Revolució de París, després que la Convenció Nacional el condemnés a mort per traïció. El rei va ser guillotinat al voltant de les 10:22 del matí, mostrant serenitat fins al final i proclamant la seva innocència. La seva mort va marcar un punt d'inflexió en la Revolució Francesa, simbolitzant la caiguda definitiva de la monarquia i l'inici del període més radical del procés revolucionari. -
Cop d’Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799) va marcar el final del Directori i l'inici del Consolat a França. Napoleó Bonaparte, amb el suport de Sieyès i altres polítics, va dissoldre per la força les cambres legislatives i es va fer nomenar Primer Cònsol. Aquest cop d'estat va consolidar el poder executiu i va establir una nova constitució que reforçava l'autoritat de Napoleó. -
El Directori
El Directori va ser el règim que va governar França des del 26 d'octubre de 1795 fins al 9 de novembre de 1799. Va ser establert per la Constitució de l'Any III, que va crear un poder executiu format per cinc directors i un poder legislatiu bicameral. Aquest període es va caracteritzar per la inestabilitat política, la corrupció i les dificultats econòmiques.