-
800 BCE
ELS ORÍGENS (abans s.VIII a.C)
-
700 BCE
ANAXIMANDRE (s.VII a.C) (CARTOGRAFIA)
Aristòtil esmenta a la seva obra Anaximandre com un dels primers cartògrafs que va crear un mapa del món. Nascut a principis del segle VII abans de Crist, el seu mapa va aparèixer en forma de tauletes i allí va presentar les regions habitades. En ell es representava Jonia al centre però també va situar les Columnes d'Hèrcules, Etiòpia, el riu Nil o el Mar Caspi. -
600 BCE
TALES DE MILET (s.VI aC) TEOREMA DE TALES
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales , ambdós atribuïts al matemàtic grec Tales de Milet al segle VI a. C. Un d'ells consisteix en explicar essencialment una forma de construir un triangle semblant a partir d'un prèviament existent I l'altre desentranya una propietat essencial dels circumcentres de tots els triangles rectangles -
8 BCE
ARNAU DE VILANOVA (s.VIII a.c) (DESTIL·LACIÓ)
La destil·lació ja era una tècnica coneguda a la Xina al voltant de l'any 800 aC emprant-se per obtenir alcohols procedents de l'arròs. Però el primer nom de veritable importància durant la història de la destil·lació va ser Arnau de Vilanova , metge i teòleg català, professor de la Universitat de Montpeller, qui al segle XIII va publicar els secrets de la destil·lació del vi al seu llibre Liber Aqua Vitae . -
200
LA CIÈNCIA GRECOLLATINA (s.VIII a.C - s.V d.C)
-
401
L'EDAT MITJANA I LA CIÈNCIA (s.V-XV)
-
927
L'ASTROLABI (s.X d.C) (no es coneix l'inventor)
És un instrument de camp que permet no sols mesurar l'alçada d'un astre sobre l'horitzó, sinó també determinar immediatament la posició de la Lluna, el Sol i els planetes en relació amb les estrelles. Així, com qualsevol altra relació d'interès astronòmic. Com a ús complementari, es pot fer servir per determinar l'hora de la nit i també realitzar nombroses observacions geodèsiques. -
1449
JOHANNES GUTENBERG s.XV (IMPREMTA)
És conegut com el pare de l'impremta, encara que aquesta ja tenia alguns precedents. El joier alemany va perfeccionar i desenvolupar a escala més gran un sistema de tipus mòbil que ja existia des del s.XV a la Xina i Corea, i que alguns europeus ja havien començat a adaptar unes dècades abans. Les millores aplicades per Gutenberg van permetre reduir dràsticament el temps i el cost de la impremta, -
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA (s.XVI-XVII)
-
MONGOLS (s.VII) PAPER MONEDA
La primera vegada que es té notícia de l'ús del paper moneda és al s. VII. Va ser un gran i important avenç respecte a les monedes fetes de metalls preciosos, ja que era molt més fàcil de transportar amb el consegüent benefici per als mercaders.Els Mongols al segle XIII van intentar introduir el paper moneda a l'Orient Mitjà però va ser un fracàs. Els bitllets de banc no circularien per Europa fins al s. XVII. -
HERÓN (650) (MOLÍ DE VENT)
La roda hidràulica va donar lloc al molí fariner activat per energia hidràulica.
Però sorgeix alhora la necessitat d'aprofitar una altra de les fonts de la natura, l'energia eòlica. El primer molí de vent va ser ideat per Herón i servia per moure les manxes d'un òrgan. -
CHRISTIAAN HUYGENS (1656) (RELLOTGE MECÀNIC)
Molts investigadors consideren que va ser l'astrònom Christiaan Huygens qui va patentar, pròpiament parlant, el primer rellotge mecànic el 1656 , inspirat pels estudis de Galileu Galilei. Tot i que hi ha dubtes, ja que alguns historiadors atribueixen els antecedents a les cultures xinesa i àrab del segle XV, que van inventar les clepsidres (feien servir el flux de l'aigua per mesurar el temps). -
EL SEGLE DE LES LLUMS (s.XVII-XVIII)
-
DANIEL GABRIEL FAHRENHEIT (1714) (TERMÒMETRE DE MERCURI)
Alrededor del año 1714 fue Daniel Gabriel Fahrenheit quien creó el termómetro de mercurio con bulbo, formado por un capilar de vidrio de diámetro uniforme comunicado por su extremo con una ampolla llena de mercurio. -
MIKHAIL LOMONOSOV (1761) (ATMÒSFERA DE VENUS)
El 1761, el polímata rus Mikhail Lomonosov va observar un arc de llum envoltant la part de Venus fora del disc del Sol al començament de la fase de sortida del trànsit i va concloure que Venus tenia una atmosfera -
JAMES WATT (1768) (MÀQUINA DE VAPOR)
El 1768, James Watt va construir el primer model d'una màquina de vapor. Es tracta d´un motor de combustió externa que transforma l´energia de vapor d´aigua en treball mecànic o cinètic. Va tenir un important rol per moure màquines i aparells. -
JACQUES CHARLES (1787) (LLEI DE CHARLES)
La llei de Charles és una de les lleis dels gasos. Relaciona el volum i la temperatura d'una certa quantitat de gas ideal, mantinguda a una pressió constant mitjançant una constant de proporcionalitat directa. La llei va ser publicada primer per Gay-Lussac el 1802, però feia referència al treball no publicat de Jacques Charles, al voltant de 1787, la qual cosa va conduir que la llei sigui usualment atribuïda a Charles. -
EL SEGLE DE LA CIÈNCIA (s.XIX)
-
THOMAS ALVA EDISON (1809) (BOMBETA DE LLUM)
Encara que ha estat atribuït principalment a Thomas Alva Edison, el 1809 Humphry Davy en un dels seus experiments va col·locar una fina tira de carbó entre els dos pols d'una pila i va crear un fugaç arc lluminós, considerada l'essència del funcionament de la bombeta. La primera bombeta va donar llum durant 14 hores successives. Posteriorment, Edison la va desenvolupar i va perfeccionar fins a arribar a la bombeta de llarga durada. -
ALEXANDER GRAHAM (1876) (TELÈFON)
A Alexander Graham Bell se li atribueix la invenció del telèfon l'any 1876. Es va tractar d'un aparell que transmetia sons per un cable mitjançant senyals elèctrics. Ha estat un dels invents més importants perquè va revolucionar el món de les telecomunicacions. -
EMILIE BERLINER (1888) (SISTEMA D'ENREGISTRAMENT I REPRODUCCIÓ DE SO EN DISC PLA)
Va ser el primer sistema d'enregistrament i reproducció de so en disc pla. Va ser patentat per Emilie Berliner el 1888 i va mantenir la seva popularitat durant tota la primera meitat del s.XX, fins que va ser poc a poc substituït pels tocadiscs i els seus vinils. -
JOSEPH JOHN THOMSON (1897) (ELECTRÓ)
El descobriment de la primera partícula subatòmica: l'electró , un èxit que les enciclopèdies atribueixen a l'anglès Joseph John Thomson el 1897 . Encara que Thompson ja era un científic molt prestigiós, el seu anunci va ser difícil de creure, ja que llavors es pensava que no hi havia res més petit que un àtom. -
LA CIÈNCIA DEL SEGLE XX
-
SIR CHARLES WHEATSTON (1905) (ESTEREOSCOPI)
L'estereoscopi és un invent del 1905 desenvolupat per Sir Charles Wheatston, però fins i tot des de molts anys enrere els grans pensadors de la història havien estudiat la manera com veu l'ésser humà i es va descobrir que la visió en tres dimensions és possible gràcies a un fenomen anomenat estereopsi -
JOSÉ ALIX MARTÍNEZ (1919) (OLLA A PRESSIÓ)
No va ser fins a principis del segle XX que es va reprendre la idea de cuinar amb pressions més altes per reduir els temps de cocció. Va ser un saragossà anomenat José Alix Martínez qui va patentar l'olla exprés el 1919, cosa que va suposar una novetat que altres, particularment els alemanys, van desenvolupar. -
ERNST RUSKA (1931) (MICROSCOPI ELECTRÒNIC)
Era Ernst Ruska, físic i enginyer elèctric, respectivament, de la universitat de Berlín, que va crear el primer microscopi electrònic el 1931. Aquest prototip podia produir un augment de la quatre-cent-potència i era el primer dispositiu per mostrar quin era possible amb microscòpia electrònica. -
HEDY LAMARR (1941) (WIFI)
Hedy Lamarr va presentar el 1941 «Sistema de comunicació secreta» la sol·licitud de patent del que avui coneixem com a wifi. Aquest sistema de comunicacions es basava en les 88 tecles d'un piano i era capaç d'evitar les escoltes de l'enemic. -
INVENTS SEGLE XXI
-
NASA (2008) (AIGUA A MART)
El 19 de juny de 2008, la NASA confirmava un dels majors èxits científics de la missió espacial: el planeta Mart albergava aigua. Feia molts anys que els científics n'estaven convençuts, i és que així ho determinaven multitud d'estudis previs, però en faltava la prova física. I aquesta va arribar gràcies a la sonda Phoenix. Aquest vehicle explorador, llançat el 4 d'agost del 2007, tancava el cercle trobant gel a prop del Pol Nord marcià. -
l'ADN basura no és un rebuig
Gràcies a ENCODE, la investigació de més envergadura al camp de la genòmica, el 2012 es va descobrir que l'anomenat ADN de rebuig és molt més útil del que es pensava. I és que, en realitat, aquest és essencial perquè els gens humans funcionin ja que en regula l'activitat.