-
Mort de Carles II
El rei hispànic de la casa d'Habsburg, va morir sense successió. Això va suposar un greu problema internacional perquè es va posar en joc el control dels territoris europeus i ultramarins de la monarquia hispànica. -
Period: to
Jurament de les Constitucions de Catalunya
Inicialment, els catalans van reconèixer Felip V com a rei, ja que va jurar les Constitucions de Catalunya en les Corts.
En aquestes Corts hi havia una divisió:
- Els Botiflers: anaven a favor de Felip V
- Vigatans: anaven a favor de Carles d'Àustria -
Declaració de la guerra de Successió
Abans de morir, Carles II va fer testament i va deixar la corona hispànica en mans de Felip V, nét de Lluís XIV de França. Però alguns països europeus, com Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal no ho van acceptar. Així que van declarar la guerra a Lluís XIV de França i Felip V, que va tenir lloc tant a la península Ibèrica com a la resta del continent europeu. -
Pacte de Gènova
Els vigatans van signar el pacte de Gènova amb Anglaterra.
En aquest pacte s'acordava el suport català a Carles III a canvi d'ajut militar.
El mateix any l'arxiduc:
- Foragita les autoritats borbòniques
- Jura les constitucions de Catalunya
A partir d'aquest fet, tota la Corona d'Aragó va estar de part dels aliats. -
Batalla d'Almansa
La derrota de l'arxiduc va deixar els regnes d'Aragó i València en mans de Felip V. Aquest, va abolir les institucions de govern dels territoris conquerits i les va substituir per altres d'origen castellà. -
Period: to
Lluites
Els contendents es van enfrontar en territori català. -
Negociacions de pau
Les potències europees van iniciar les negociacions per posar fi a la guerra. -
Tractat d'Utrecht
Mitjançant aquest tractat, es va reconèixer a Felip V coma rei de la monarquia hispànica. Però això no va resoldre el cas dels catalans i ells van decidir continuar lluitant. -
El setge de Barcelona
50.000 homes a les ordres del duc de Berwick es van enfrontar a uns altres 7.000 comandants pel conseller en cap de ciutat, Rafael Casanova. -
11 de setembre
La resistència va ser tan dura com l'atac. L'11 de setembre, amb els enemics a l'interior de la ciutat, el cap militar de l'exèrcit català, Antoni de Villarroel, va prendre la decisió de rendir-se.
