-
1200
INICI DE LA BAIXA EDAT MITJANA
La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles xi a xv. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement). -
1231
LA UNIVERSITAT D' OXFORD
Reconeixement d’Oxford com a universitat:
La Universitat d'Oxford és la universitat més antiga del món anglosaxó. Es desconeix la data exacta de la seva fundació, però els primers indicis d'ensenyament a Oxford daten del 1096. Tanmateix, la universitat no començà a esdevenir important fins al 1167, quan Enric II d'Anglaterra prohibí als anglesos anar a la Universitat de París a estudiar. -
1295
MARCO POLO TORNA A ORIENT
Tan bon punt el papa els va poder rebre, els dos germans Polo, retornaren a Mongòlia. Van arribar a Cambaluc el 1274 i van lliurar els presents del papa a Kublai, després d'un viatge que va durar quatre anys i en què van recórrer tot l'Orient mitjà i l'Àsia Central abans d'arribar a la cort del gran khan. -
1333
LO MAL ANY PRIMER
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle xiv, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors. -
1345
FI DE LA CONSTRUCCIÓ DE NOTRE DAME
La seva construcció començà per iniciativa del bisbe Maurice de Sully i durà més de dos segles, des del 1163 fins a mitjans del segle XIV. -
1347
LA PESTA NEGRA A EUROPA
El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques. El 1353, després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es reduïren fins a desaparèixer. -
1359
FUNDACIÓ DE LADIPUTACIÓ GENERAL O GENERALITAT
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. També existiren les Diputacions del General del Regne de València i del Regne d'Aragó. La denominació Diputació del General de Catalunya coexistí amb l'oficiós de Generalitat de Catalunya fins a la seva derogació arran dels decrets de Nova Planta. -
1412
CANVI DE DINASTIA COMTES DE BARCELONA
El 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó-Catalunya-València el príncep castellà Ferran de Castella i d'Aragó, dit el d'Antequera (que passà a anomenar-se Ferran I d'Aragó, 1412-1416), qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera; dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. -
1453
CONSTANTINOBLE EN MANS DELS TURCS
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. -
1462
PRIMERA GUERRA DE REMENCES
Coincidint amb el clima de tensió institucional, els remences provoquen forts aldarulls, principalment, a la vall d'Hostoles, a la vall d'en Bas, a Santa Pau i a Castellfollit de la Roca i el Consell del Principat aixeca la host del Consell del Principat, dirigida pel comte Hug Roger III de Pallars Sobirà. -
1484
SEGONA GUERRA DE REMENCES
Els pagesos se senten traïts per la decisió del rei Ferran II d'Aragó. El 22 de setembre del 1484, Pere Joan Sala, de Granollers de Rocacorba, s'alçà al front de la fracció més revolucionària dels remences en l'Alçament de Mieres.
La força de la revolta remença obligà el rei Ferran, compromès alhora amb la conquesta de Granada, a cercar una solució amb la negociació.