Download

La peninsula iberica a l'alta edat mitjana

By g.singh
  • 507

    Ocupacio de Barcelona pels Francs

    A la mort d'Alaric II en lluita contra els francs el 507, el seu fill il·legítim i successor, Gesaleic (507-511), va replegar el seu regne i ho va concentrar a Hispània, amb capital novament a Barcelona.[82] Una vegada deposat, la lluita entre els seus partidaris i els de l'ostrogot Teodoric el Gran va donar lloc a la batalla de Barcelona (512), que va donar el regne a Amalaric,
  • 661

    Califat Omeya

    Califat Omeya
    El Califat Omeia va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma. El Califat Omeia va governar una gran població multiètnica i multicultural.
  • 711

    Emirat dependent

    Emirat dependent
    Acabada la guerra, Al-Andalus es va convertir en província o emirat, que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital es va establir a Còrdova.
  • 711

    Caiguda de l'imperi Visigot

    Caiguda de l'imperi Visigot
    El rei visigot Roderic va ser derrotat a la batalla de Guadalete contra els musulmans. Comença la conquesta musulmana de la península Ibèrica
  • 756

    Emirat independent

    Emirat independent
    A mitjans del segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, membre de la família Omeia, Abderraman, va fugir a al-Àndalus. Va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emirat independent amb el nom d'Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Damasc.
  • 840

    Guifre el Pelos anomenat comte.

    Guifré I de Barcelona,[1] dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[n 1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
  • 947

    Borrell II trenca el pacte feudal.

    Amb vint anys (947), Borrell II es va convertir en comte de Barcelona, Girona i Osona, juntament amb el seu germà Miró. Aquest, mort el 966 sense descendència, es va encarregar del govern intern dels comtats i de la ciutat de Barcelona, mentre que Borrell va posar-se al capdavant de la política exterior i la defensa militar. A més, Borrell també va heretar el comtat d'Urgell.
  • 985

    Atac de Barcelona per Almansor

    Almansor era un cabdill musulmà, de Còrdova, que no tenia un gran càrrec a la cort però, de fet, era qui manava. Gràcies a aquest poder, va acabar tenint un exèrcit propi, mercenari, que havia de viure de les seves victòries. Per a aquest motiu, cada any feia ràtzies contra territoris cristians. L’any 985, va organitzar-ne una de molt ben preparada per assaltar Barcelona.
  • 1009

    Regne de taifes

    Regne de taifes
    S'anomenen taifes al seguit de Principats mulsulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
  • 1090

    Almoràvits i almohdes

    Almoràvits i almohdes
    Entre los años 1090-1046 se produce la llegada de los almorávides y almohades a la Península Ibérica. Estos son grupos nómadas bereberes del norte de África. Los musulmanes españoles les invitan a instalarse en la península para aumentar el número de soldados en sus ejércitos y revitalizar la práctica del Islam.
  • 1238

    Regne Nassarita de Granada

    Regne Nassarita de Granada
    La dinastia nassarita va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya. La dinastia nassarita va arribar al poder després de la derrota del califat almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa.
  • Ocupacio de Girona pels Francs

    El 10 de desembre de 1809, després de tres setges, Girona capitulava davant les tropes napoleòniques d'Augereau. Els 4.300 homes que restaven de la guarnició de la ciutat, marxaven presoners cap a França; restaven a la ciutat 1.600 militars, malalts o ferits, als hospitals. Quedaven a la ciutat 4.000 habitants, dels quals més de 500 estaven malalts o ferits. L'11 de desembre entraven les tropes franceses en una Girona destruïda i en un estat de precarietat extrema (1);