Homínids

Ardipithecus ramidus

4400 BCE

Les restes inclouen part d'una mandíbula, fragments de crani i diversos ossos dels braços. L'esmalt dels queixals és molt prim, cosa que sembla indicar que els seus aliments eren similars als dels ximpanzés actuals (fruites, fulles, vegetals tous i brots tendres) i que vivien en una selva humida.

Australopithecus anamensis

4000 BCE

Les primeres restes d'aquesta espècie foren trobades l'any 1965 per un equip de la Universitat Harvard al llac Turkana de Kenya que foren datades en 4 milions d'any d'antiguitat.

Australopithecus afarensis

3500 BCE

Ullals i queixals reduïts, volum cerebral bastant menut, de 380 a 430 cm³ i prognatisme accentuat de la cara (projecció cap endavant de la mandíbula). Tenien un elevat grau de dimorfisme sexual, el mascle era més gran que la femella, cosa que pot ser un indici de la presència d'un mascle dominant en una família amb diverses femelles progenitores.

Australopithecus bahrelghazali

3300 BCE

Col·loquialment se'l coneix com a «Abel». El 1995 Michel Brunet descobrí les seves restes al Txad a la vall del riu Bahr al-Ghazal. Les restes eren només unes poques dents, un maxil·lar i un tros de mandíbula.

Australopithecus africanus

3000 BCE

L'australopitec africanus té un crani més globular que Australopithecus afarensis. El fet de pertànyer a un nen de 6 anys fa que no presenti encara el torus supraorbitari sobre les conques dels ulls.

Australopithecus garhi

2500 BCE

Posseeix una capacitat cranial similar a les dels altres australopithecus i els estudis fets en els premolars i molars mostren certa similitud amb els de Paranthropus boisei.

Homo habilis

2000 BCE

Eren bípedes, amb una alçada mitjana de 1,5 metres, 50 kg i una capacitat cranial similar a la nostra. La cara era alta, amb progmatismo facial, crani global i la dentició semblant a la humana actual, a l'igual que l'estructura de el cos.

Homo erectus

1800 BCE

L'estructura general de l'tronc i de les seves extremitats era molt semblant a la de l'home modern, però el cap encara era clarament diferent. El crani era allargat, tenia un front fugissera, arcs superficials

Australopithecus robustus

1650 BCE

Fou descobert a la cova de Kromdraai a Sud-àfrica el 1938 per Robert Broom qui inicialment li donà el nom de Paranthropus robustus, el seu nom específic és a causa de l'aspecte molt llarg dels seus ossos. És més gran que Australopithecus africanus.

Homo antecessor

900 BCE

homínid fòssil descobert a la Gran Dolina d'Atapuerca, província de Burgos, l'any 1997.

Homo neanderthalensis

200 BCE

Tenien un físic corpulent, amb músculs forts, pit voluminós i una alçada mitjana de 1,6 metres. Els ossos de les extremitats tenen parets molt gruixudes i certs trets de la regió pelviana sembla indica que caminaven d'una manera més balla que l'home modern.

Homo sapiens

150 BCE

Eren esvelts, de cames llargues, maluc estret, amb ossos lleugers, crani globós, amb una capacitat cranial de 1400 cm3, davant recta i vertical, sense progmatismo.