Història de la filosofia

By diegoostos
  • 624 BCE

    Tales de Milet

    És considerat uns dels primers filòsofs de la història i creadors principals de la filosofia grega. Va aconseguir establir una explicació racional a partir de l'aigua i la seva importància en la vida i els cicles naturals, això feia que l'aigua sigui el principal fonament de tot el que existeix. Tales és conegut per aconseguir iniciar la tradició basada en el raonament i l'observació. Va morir al voltant del 546 aC en Milet
  • 570 BCE

    Pitàgores

    Afirma que l'univers és matemàtica, i que això fa que els nombres siguin un principi fonamental en la nostra realitat. Funda una escola on s'estudiava geometria i els nombres. Gràcies a la seva influència va sorgir el teorema de Pitàgores. Crea unes normes de vida estrictes, això perquè creia en la transmigració de les ànimes, agrupant-lo tot en la mateixa recerca de la saviesa. Va morir en el 495 aC a Itàlia.
  • Period: 500 BCE to 499 BCE

    Filosofia Antiga

  • 490 BCE

    Proàgores (490 aC) i Gòrgies (485 aC)

    Protàgores afirma que el coneixement és subjectiu i pot variar segons cada persona. La seva creença reflecteix el seu relativisme.
    Gòrgies aconsegueix portar a l'extrem i la seva màxima capacitat al relativisme. Qüestionava la possibilitat de poder transmetre la realitat a través del llenguatge i el seu coneixement.
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Buscava aconseguir manifestar la realitat amb preguntes. Per això defensava la veritat a través del diàleg. Deia i creia en què "només sé que no sé res".
    D'altra banda, els sofistes eren els mestres que relativitzaven la veritat, prioritzant així l'eficàcia per sobre l'ética.
  • 427 BCE

    Plató

    Tenia un concepte dualista, distingia entre el cos i l'ànima. Deia que hi havia una oposició entre aquests conceptes. Considerava que el cos era la presó de l'ànima. Per plató, el cos era material imperfecte i l'ànima contenia coneixements purs i immortals. Proposa que la societat hauria de ser governada pels filòsofs.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Deia que les persones podíem accedir al coneixement a través de l'experiència sensorial. Considerava que hi havia tres tipus d'organismes amb diferents ànimes, l'ànima vegetativa per a les plantes, l'ànima sensorial per als animals i l'ànima racional per a les persones.
    L'Hel·lenisme promou filosofies com 'Estoïcisme i l'Epicureisme. Aquestes estaven enfocades en el control de les emocions.
  • 341 BCE

    Epicur

    La seva filosofia es basa en la recerca del plaer i com s'ha d'evitar el patiment. Considerava que la tranquil·litat és el plaer més alt en la nostra ànima. Valorava el coneixement i l'autosuficiència. Creia que s'havia de aconseguir una vida equilibrada centrada en la reflexió i modèstia.
  • 4 BCE

    Séneca

    La seva filosofia es basa en l'Estoïcisme. Destaca la raó, la virtut i l'autocontrol. Promovia la gestió de les emocions i que havíem de viure acceptant el destí per aconseguir una vida feliç. També que s'havia de valorar l'amistat per utilitzar-la com a font de suport.
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Combina la filosofia amb el cristianisme. Afirma que per poder aconseguir la veritat i la felicitat s'havia de trobar a Déu. Volia explorar i investigar sobre la lluita entre el bé i el mal dins la nostra ànima. Proposa una visió teològica de la història humana.
  • Period: 397 to 1400

    Filosofia Medieval

  • 534

    Heràclit

    Considerava que el canvi constant era la base de la realitat. Defensava la dualitat entre oposats i el considerava la font de l'harmonia i l'equilibri. Deia que l'ésser era etern, immòbil i únic. Separa el coneixement racional de les percepcions i proposa una realitat immutable i eterna.
  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Aconsegueix unir la filosofia aristotèlica amb el cristianisme. Defensa la raó i la fe, considerant-les vies complementàries per arribar a Déu. Creia que per poder comprendre el món natural s'havia de creure en el coneixement racional, però que per algunes altres veritats s'havia de creure en la fe.
  • 1285

    Guillem d'Ockam

    Va ser filòsof a més de teòleg anglès. Defensava que el nominalisme rebutjava les idees platòniques com a realitats separades. Creia que els nombres són convencions que s'utilitza per referir-se a un objecte en particular. Amb la seva obra aconsegueix influir en la filosofia moderna i la teologia afectant en l'enfocament d'aquesta en un mes empíric i crític.
  • Period: 1400 to

    FIlosofia Moderna

  • Descartes

    Buscava un mètode d'investigació per poder arribar al coneixement humà.
    Per a Descartes la raó i el intel·lecte era innat, que la seva finalitat d'aquestes era pensar, i que això ens diferenciava dels animals. Descriu el autoconeixement com la capacitat de reflexionar sobre la nostra consciència.
    Creia que ens diferenciàvem dels animals per la nostra capacitat de pensar, que podríem respondre diferent davant una nova situació.

  • John Locke

    Deia que la ment era una "Tabula Rosa", és a dir, un full en blanc. que naixíem amb la ment com un full en blanc, i a mesura que anàvem vivint i amb les experiències l'anàvem "omplint" i ens beneficiava. Explicava que les paraules són signes de les idees i que servien per poder representar idees generals.

  • Hume

    Afirma que el coneixement prové de les impressions sensorials i que les idees eren innates. Hume defensava l'empirisme, a més de la identitat personal en memòria i percepcions canviants. Creia que les emocions era molt important en la conducta humana.

  • Kant

    Distingeix entre el coneixement sensible, que s'aconseguia a través dels nostres sentits, i el coneixement intel·lectual que s'aconseguia a través dels conceptes. Defensava la moralitat, que es fomentava en la raó pura. Volia explorar certs judicis sintètics trobats en la matemàtica i la física. Acaba aconseguint-lo.
  • Period: to

    Filosofia Contemporània

    (Fins a la nostra actualitat)