-
La Revolta dels Privilegiats
A causa de la crisi es va proposar el fet d'haver de pagar impostos però els privilegiats es van negar, aquesta acció era per evitar la bancarrota, però a causa de la negació es va demanar una convocatòria dels Tres Estats (Noblesa, Clero i Tercer Estat) dirigida pel rei. -
L'Assamblea Constituent
L'Assemblea Nacional va ser proclamada l'autèntica representació del poble francès, es va redactar una constitució i el poble parisenc es va posar en contra dels privilegiats, assaltant La Bastilla i aconseguint proclamar els Drets de l'Home i Ciutadans i treure-li els privilegis senyorials a l'Església. -
Period: to
El moviment obrer
-
Period: to
La Revolució Francesa
La Revolució francesa va ser un conflicte social i polític, en el qual la burgesia va prendre el poder de França per així acabar amb l'Antic Règim, tot això amb diferents moments de violència pel mig. -
Els Estats Generals
Els privilegiats volien votar les resolucions per estaments, però no van aconseguir la majoria absoluta.
Com no es van posar d'acord en la forma de votació el Tercer Estat va abandonar els Estats Generals, i va crear una assemblea pròpia, la coneguda Assemblea Nacional. -
La Convenció Nacional
La família reial va intentar fugir a Àustria però van ser capturats i empresonats a Varene. El 1793 el rei va ser executat i els països absolutistes els van declarar la guerra a França. Al juny d'aquell mateix any els jacobins van aconseguir tenir el poder i van radicalitzar la Revolució. El juny de 1794 un cop d'Estat de l'alta burgesia va enderrocar Robespierre creant així l'inici d'una etapa moderna. -
El Directori
La mort de Robespierre va crear una etapa moderna, amb una nova Constitució que establia les bases del nou Estat governat per 5 membres.
El 1799 un director corrupte donava més poder als generals, un d'ells Napoleó Bonaparte. -
Period: to
L'Imperi Napoleònic
La guerra contra els enemic exteriors continuava i la divisió entre els grups que havien fet la Revolució van permetre que Napoleó Bonaparte portés a terme un cop d'estat, amb l'ajut d'una part de l'exèrcit, posés fi a la Convenció i es proclamés Cònsol. -
Les condicions de vida al segle XIX
Eren uns condicions dolentes, ja que vivien una situació precària. Els salaris eren baixos, treballaven moltes hores en condicions difícils. Els nens i dones treballaven també en aquestes condicions però cobraven encara menys que els homes. Els llocs on vivien eren petits i l'alimentació escassa, això provocava malalties i que la tassa de mortalitat pugés. -
Liberalisme
El terme liberalisme sorgeix a inicis del segle XIX, creu en la llibertat com un bé que s’ha d’aplicar en tots els àmbits: econòmic, polític i religiós. Defensa també el dret a la propietat. El sistema polític liberal defensa:
-Separació de poders
-Sobirania nacional
-Assemblea legislativa
-Una Constitució
-Drets bàsics dels ciutadans -
L'expansió de l'Imperi napoleònic
L'Imperi napoleònic va aconseguir la divulgació per Europa. 1802: Napoleó es proclama cònsol únic i més tard com emperador, promulga lleis que volen donar estabilitat a França.
1805: Napoleó es proclama emperador. Pretén establir el domini francès sobre Europa. Finalment és derrotat per una gran coalició europea i confinat a l'illa d'Elba, d'on va tornar, i va ser derrotat i confinat. Posteriorment, els reis d'Europa intentaran restablir l'absolutisme en el Congrés de Viena. -
Period: to
El luddisme
Va ser un moviment que va sorgir Anglaterra a principis del segle XIX, els artesans protestaven per l'ús de màquines en la producció, ja que consideraven que utilitzar-les destruïa ocupació i deteriorava les condicions laborals. -
Period: to
L'anarquisme
L’anarquisme críticava a la societat capitalista, proposava un model alternatiu basat en l’absència d’autoritat. L’objectiu era la destrucció de l’Estat i aconseguir la creació d’una societat igualitària. Les idees de model de societat eren aconseguir:
-Llibertat individual
-Solidaritat social
-Crítica propietat privada
-Defensa propietat col·lectiva
-Oposició jerarquies, religió, política i Estat -
El Congrés de Viena
El 1815, derrotat Napoleó, les potències guanyadores: Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya, intenten remodelar el mapa europeu segons les seves conveniències. Àustria, Prússia i Rússia formaren a més l’anomenada Santa Aliança, pacte destinat defensar els
monarques absoluts a tota Europa. Encara que, al llarg del segle es produïran nombroses revolucions liberals i naixement de nous estats a
Europa. -
Revolucions de 1820 a 1829
En aquesta dècada tenen lloc diversos intent revolucionaris a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont, molts els qual fracassen en aquest moment. -
Period: to
Les Revolucions liberals
-
Revolucions de 1830 a 1839
En aquesta dècada desapareix l'absolutisme a diversos països europeus, instal·lant-se règims liberals
conservadors a països com França o Espanya. -
Colonialisme
Ja des del segle XV, els europeus havien colonitzat el món i fundat colònies a Àfrica i Àsia, però a finals del segle XIX es va a una ocupació i explotació massiva d’aquests continents, al seu domini imperialista. Lògicament, els estats amb major desenvolupament industrial i major superioritat militar aspiraven a la major part d’aquest repartiment del món. Es va repartir Àfrica, Oceania i Àsia. -
Period: to
El cartisme
Es tracta d'un moviment reformista que aspirava a que els treballadors puguin ser elegits per al Parlament, i des d'allà, canviar les lleis en favor de la classe treballadora. Per això demanaven sufragi universal masculí i un salari pels diputats. -
El marxisme
El marxisme va ser el moviment obrer que buscava la transformació de la societat capitalista, fent-ho amb la revolució del proletariat. -
Revolucions de 1848
Cau la monarquia de Lluís Felip, instal·lant-se un govern democràtic. El 1851 fou elegit com a president de la República Lluís Napoleó que va acabar proclamant-se emperador. S’hi van sumar els obrers, demandaven millores en les condicions de vida.
Encara que aquests processos revolucionaris no complien a curt termini els seus objectius sí van aconseguir que en la segona meitat del segle XIX les idees del liberalisme i nacionalisme s’assentessin, oblidant així totalment l’absolutisme. -
Period: to
Unificació d'Itàlia i Alemanya
Tots dos països van sorgir de petits Estats amb voluntat d’unió nacional: -En el cas d’Itàlia es va unificar amb l’objectiu d’independitzar-se d’Àustria. -En el cas d’Alemanya, es va unificar la Confederació Germànica (amb el lideratge de Prússia) per aconseguir ser una nova gran potència europea. -
Segona Revolució Industrial avenços
Alguns dels avenços que van succeir a la Segona Revolució Industrial van ser:- Utilització de noves fonts d'energia
- Avenços tecnològics
- Millores en el transport
- Augment demogràfic i migracions
- L'organització del treball en les empres
- Innovacions en el mercat interior
-
La Segona Revolució Industrial
La Segona Revolució Industrial és el que coneixem com a onada d’innovacions tecnològiques que van permetre augmentar la productivitat d’una manera molt alta i significativa que a succeir a finals del segle XIX. -
Period: to
La Primera Internacional
Va ser una associació de sindicats, grups i dirigents obrers fundada a Londres l'any 1864. El Consell General el dirigeix Marx. La seva finalitat principal era l'alliberament de la classe obrera de tot el món, ja que consideraven que el treballador formava part d'una única classe. I conquerir el poder polític i eliminar la societat burgesa és a dir implantar el socialisme. -
Period: to
La dominació europea del món
-
La Comuna de París
La Comuna de París es va crear a l'any 1871, després de la derrota de França a la guerra entre França i Alemanya. La Comuna reivindicava una república democràtica i social, amb l'organització del treball en cooperatives i un ensenyament laic i gratuït. I acabà amb que en maig de 1871 les tropes de Versalles i prussians prenen París. Cosa que provoca un bany de sang, amb milers d'afusellaments, empresonats i deportats. -
Period: to
La Pau Armada
La Pau Armada va ser un període on les grans potències europees van aprofitar la pau per reforçar els seus exèrcits i millorar les seves armes de guerra, es a dir no hi havia guerra però els països es preparaven per si de cas, aconseguint armament i millorant-lo. -
Ruptura de L'AIT
La Primera Internacional va desaparèixer ja que hi ha un enfrontament ideològic entre Marx i Bakunin , la guerra francoprussiana i la derrota Comuna de París, implica la crisi de la AIT, que es acusada d’instigació i insurrecció.
La il·legalitzen a la majoria de països i es persegueixen als membres. Al 1872 és la ruptura del Congrés de l’Haia. -
Causes econòmiques
Causes econòmiques que van portar a l’imperialisme:- Matèries primeres, les grans potències necessitaven trobar noves matèries primeres per a les seves indústries.
- Excés de producció, la producció en massa va provocar un augment en la producció, això va provocar la sobreproducció, que demanava la conquesta de nous mercats.
- La mà d'obra de les colònies era més barata que a Europa, per això molts empresaris traslladaven les seves fàbriques a les colònies per tenir més beneficis.
-
Causes demogràfiques
Causes demogràfiques que van portar a l’imperialisme:- Augment demogràfic, l’augment demogràfic i l’escassetat de recursos va provocar que gran part de la població, que no tenien treball ni aliments suficients, marxés a les colònies en la recerca de millors condicions de vida.
-
Causes polítiques
Causes polítiques que van portar a l’imperialisme:- Els estats europeus volien expandir-se per obtenir més poder
- Els estats europeus volien demostrar la seva superioritat
-
Period: to
Imperialisme europeu del segle XIX
L’imperialisme va succeir al darrer quart del segle XIX, els països occidentals (sobretot europeus) es van llançar a la conquesta del món. -
Avenços del sindicalisme
Al 1880 hi ha un creixement del capitalisme que provoca l’augment molt elevat del proletariat industrial, hi ha més població industrial que agrària. -Es crea un nou sindicalisme
-Augmenta la pressió per ser una negociació col·lectiva S’exigia a l’Estat
-Arbitrar conflictes
-Frenar abusos patronals
-Legislació laboral -
Aliançes
Conscients d’una inminent guerra, les potències van haver de buscar aliats. Durant la guerra es van formar dos blocs antagònics: Triple Aliança (1882):
Països originaris: Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia (en 1915 Itàlia es va passar a la triple entensa)
Països que s’afegeixen: Bulgària Turquia Triple Entesa (1907):
Països originaris: Gran Bretanya, França, Rússia
Països que s’afegeixen: Grècia, Romania, Estats Units -
Partits i sindicats socialistes
El fracàs de la Primera Internacional va dur a un canvi de política en el moviment obrer. A les darreres dècades del segle XIX s'impulsà, a més de la lluita sindical, la lluita política. Es van crear sindicats i partits obrers a diversos països europeus, que lluitaven per les reformes democràtiques i socials. A Espanya, com a partit i sindicat socialistes es fundaren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE, 1879) i la Unió General de Treballadors (UGT, 1885). -
Eduard Bernstein
L'alemany Eduard Bernstein (1850-1832) inicià el revisionisme de les tesis de Marx, afirmant que la classe obrera havia de participar en l'acció política democràtica i defensar les seves idees per mitjà de la
via parlamentària, tesis que de fet s'oposaven a la revolució marxista com a única via. Les idees de Berstein van ser criticades per maxistes ortodoxes. Les idees defensades per Bernstein són l'origen de la
socialdemocràcia. -
La Revolució de 1905
El desig d’una societat més justa va prendre força a Rússia a finals del segle XIX. El malestar social va augmentar al 1904 amb la derrota davant Japó i la crisi econòmica que va comportar. El 22 de gener de 1905 (diumenge sagnant) a Petrograd una manifestació pacífica reclamant reformes polítiques i socials va ser reprimida durament causant morts i ferits. Va ser durant aquesta revolta quan es van crear els soviets, assemblees d’obrers i camperols destinades a tenir gran influència en Rússia. -
Pla Schlieffen
Al pla Schlieffen l’estratègia alemana preveia un atac ràpid contra França a través de Bèlgica i Luxemburg. La previsió dels alemanys era derrotar els francesos en sis setmanes i, un cop derrotada França, els exèrcits alemanys i austríac es concentrarien en el front rus. -
Pla XVII
L’estratègia francesa preparava una ofensiva a Alemanya a través dels territoris d’Alsàcia i Lorena. El plan alemany es va complir en un primer moment, però va ser impossible resistir l’atac dels alemanys, que ben aviat es trobaren camí de París, però finalment varen ser continguts a la batalla del Marne. D’aquesta manera, els francesos van poder consolidar almenys les seves posicions defensives, i els fronts quedaren immobilitzats al nord. -
Causes de La Primera Guerra Mundial (2)
- Rivalitat per l’imperi colonial. Alemanya aspirava a quedar-se el Marroc, i per això competia amb França. El territori marroquí es va repartir entre França i Espanya, Gran Bretanya va obtenir l’estret de Gibraltar i Alemanya, el Camerún.
- Cursa armamentística. La segona revolució industrial havia portat a l’experimentació, fabricació i acumulació de gran quantitat d’armament.
-
Causes de La Primera Guerra Mundial (1)
La Primera Guerra Mundial va ser el resultat de conflictes i rivalitats:- Rivalitat entre Gran Bretanya i Alemanya. El canceller Bismarck volia unir les nacions de parla alemana i volia fer d’Alemanya la gran potència política i militar per substituir a Gran Bretanya com a país més poderós d’Europa.
- Rivalitat entre França i Alemanya. França volia venjar-se d’Alemanya per haver-li tret els territoris d’Alsàcia i Lorena.
- Guerra dels Balcans entre Rússia i l’imperi austrohongarès.
-
La Guerra de Moviments
A la guerra de moviment es volia derrotar França per després centrarse en Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes. -
Period: to
La Primera Guerra Mundial
Al començar el segle XX, els estats europeus van començar a reforçar els seus exèrcits. La guerra sorgia per uns quants motius de distints paisos, cada país tenia un objectiu i volia alguna cosa. La Primera Guerra Mundial té unes característiques totalment noves comparant-la amb les anteriors, per la seva duració, les noves armes, el nombre de víctimes, i perquè tota l’economia fos mobilitzada en funció de la guerra. La Guerra va tenir com a conseqüència una gran remodelació del mapa europeu. -
Atemptat de Sarajevo
A part dels esdeveniments el detonant definitiu de la guerra va ser l’atemptat de Sarajevo. Un estudiant serbi va assassinar l’arxiduc Francesc Ferran i la seva dona a Sarajevo. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia i Rússia aliada de Sèrbia, va declarar la guerra a Àustria. El joc d’aliances va fer que Alemanya, aliada d’Àustria, li declarés la guerra a Rússia i a França, llavors, Gran Bretanya li va declarar la guerra a Àustria i Alemanya. D’aquesta manera, el conflicte es va generalitzar. -
Period: to
Batalla de Tannenberg
S'enfronten Alemanya i Rússia amb l'objectiu dels alemanys d'evitar l'avenç rus. El resultat és la derrota de Rússia ja que els alemanys van aconseguir aturar l'atac i l'avenç rus. -
Period: to
Batalla de Marne
En aquesta batalla s'enfronten alemanys contra francesos, amb l'objectiu de part dels alemanys de conquerir la ciutat de Verdun, ciutat que pertanyia a França. El resultat d'aquesta batalla és que França va ser capaç d'aturar els atacs i no ser derrotats per les tropes alemanyes. -
Guerra de trinxeres (1915-1916)
Els camps de batalla estaven plens de llargues línies de trinxeres, on els soldats s’amagaven per protegir-se dels exèrcits enemics. La guerra de trinxeres va ser dura, llarga i les condicions de vida eren insuportables. A aquesta guerra destaquen dues batalles: les batalles del Verdún, símbol de la resistència francesa, les batalles del Somme, una de les més violentes i les batalles de Caporetto, al nord d’Itàlia, on els austrohongaresos van derrotar als italians. -
Period: to
Batalla de Galípoli
S'enfronten britànics i francesos contra turcs, l'objectiu principal era conquerir Estambual (que antigament era Constantinoble). Tenir el control permetria als francesos i britànics ajudar l'exèrcit rus i tancar els Imperis Centrals que atacaven en aquell moment. La batalla acaba amb la victòria de l'Imperi otomà i això implica l'impediment de l'enllaç dels estrets entre els aliats occidentals i Rússia. -
Period: to
Batalla de Verdún
La Batalla de Verdún va ser la batalla més gran i llarga de la Primera Guerra Mundial, entre l'exèrcit alemany i francès. Els alemanys van planejar capturar les Altures del riu Mosa, ja que era una bona posició defensiva i esperaven que quan els francesos intentessin recuperar-la ells poguessin atacar-los. L'objectiu era forçar els francesos a gastar forces intentant recuperar territoris perduts. La batalla va acabar deus mesos després guanyant França ja que va aconseguir fer fora l'enemic. -
Period: to
Batalla de Jutlandia
La batalla de Jutlàndia va ser el major combat naval de la Primera Guerra Mundial, enfrontant a la Flota d'Alta Mar de la Marina Imperial Alemanya i a la Marina Reial Britànica. L'objectiu principal era obtenir el control naval del Mar del Nord. No se sap clarament qui va guanyar, els britànics van perdre més vaixells i homes, però van evitar caure a l'emboscada de Scheer, mentre que els alemanys mai no van aconseguir el domini dels oceans. Per tant els dos bàndols van proclamar la victòria. -
Period: to
Batalla del Somme
En aquesta batalla els britànics i francesos van intentar trencar les línies alemanyes. El principal propòsit era distreure els alemanys de la batalla de Verdún. Els britànics i francesos van fer només petits avenços contra els alemanys però a un cost de moltes víctimes. Les tropes britàniques van perdre més de 420.000 soldats durant els quatre mesos, molt per sobre de les baixes franceses. La batalla finalitza amb la victòria estratègica del Regne Unit i França. -
La crisi de 1917 (2)
El nou govern rus va signar amb els imperis centrals el tractat de Brest-Litovsk, Rússia es retirava de la guerra i abandonava grans territoris i cedia uns altres a l'Imperi turc i a Romania. Els aliats van considerar aquesta retirada com una traïció. -
Rússia abans de la revolució
Rússia estava en una situació d'endarreriment i misèria. a) Monarquia absoluta: El Tsar de Rússia era un monarca absolut, un autòcrata. El suport del seu poder eren l’exèrcit, l’Església, la burocràcia i la policia. b) Els pagesos havien estat sotmesos a servitud fins el 1861 fins que Alexandre II els va alliberar. El món camperol vivia aïllat de la resta. c) La industrialització a Rússia havia rebut un impuls però els obrers vivien en precàries condicions, i amb sous molt baixos. -
El tsarisme i els seus oponents (1)
El tsarisme era un sistema polític que comença a Rússia des de 1547 fins a la revolució de 1917. El seus principals oponents eren:- Els populistes, que va ser un moviment camperol que defensava la radical transformació de la societat agrària tradicional.
- L'anarquisme que recorria a l’acció directa i al terrorisme en contra del règim tsarista.
-
El tsarisme i els seus oponents (2)
- El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, d’ideari marxista i amb Lenin com líder. Aquest partit es va dividir en dos corrents: bolxevic i menxevic. Els primers eren partidaris d’una revolució socialista directament, mentre que els segons creien necessari que abans hi hagués una revolució burgesa.
- El Partit Socialista Revolucionari que tenia gran influència entre els pagesos i defensava la destrucció del tsarisme i la necessitat d'instal·lar la propietat col·lectiva al camp.
-
Causes de la revolució russa
L'estancament de l'economia tsarista i les contínues derrotes a la Gran Guerra. -
La revolució de 1917
L'entrada de Rússia a la guerra va portar la població a unes condicions de vida miserables. La major part de la indústria va passar a ser de guerra i les necessitats bàsiques de la població no estaven cobertes. Els preus i l'atur van pujar. L'estat no podia afrontar les seves funcions i a la cort, els complots es van anar succeint, aprofitant les absències del tsar. Els assumptes d'estat restaven en mans de la tsar que feia i desfeia al seu gust aconsellada per Rasputín, que va ser assassinat. -
La Societat de Nacions
Amb el Tractat de Versalles es van crear també les bases de l’anomenada Societat de Nacions, una agrupació que es va proposar establir les bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals quan va acabar la Primera Guerra Mundial. No va aconseguir resoldre les greus crisis internacionals dels anys 20 i 30, però va ser important perquè va ser la primera organització d'aquest tipus de la història i l'antecedent de l'ONU. -
El Tractat de Versalles
Les diferents potències es van reunir a París per establir les condicions de pau, es van firmar diversos tractats però el més important és el de Versalles que deia que: Alemanya era responsable de tot i havia de carregar amb tota la responsabilitat moral i material d'haver causat la guerra i s'haurien de desarmar, fer importants concessions territorials als vencedors i pagar indemnitzacions econòmiques. A part deia que s'havien de fragmentar els imperis i fronteres europees. -
La crisi de 1917 (1)
A tots els països europeus es va iniciar un moviment per aconseguir la pau i dos conflictes van perjudicar molt: la Revolució Russa i l'entrada dels Estats Units a la guerra. Els Estats Units havien mantingut una posició neutral però el blocatge dels submarins alemanys contra els vaixells americans va provocar la intervenció dels americans a la guerra. -
La radicalització revolucionària
El govern provisional va estar presidit, primer per Luov i després per Kérenski. La principal tasca del nou govern era crear un règim parlamentari capaç de donar estabilitat i eficàcia a l'estat. Lenin va tornar de l'exili i va canviar molt la situació ja que ell defensava que la revolució no s'havia de mantenir dins d'uns límits burgesos, sinó que era el moment oportú perquè les classes treballadores assolissin el poder. L'objectiu final havia de ser la creació d'una república dels soviets. -
Period: to
La Revolució russa i l’URSS
La revolució russa va acabar el primer règim socialista del món. Les transformacions es van iniciar al 1905, però la revolució definitiva va ser al 1917, i va tenir dues fases. El seu objectiu era que el govern i assemblees populars controlessin totes les fonts de producció, per així eliminar la pobresa. -
Revolució de febrer
A mitjan de febrer de 1917 el descontentament social va esclatar a Sant Petersburg en un seguit de manifestacions als carrers. Com al 1905, l’exèrcit va rebre l’ordre de reprimir els revolucionaris, però aquesta vegada es van negar a fer-ho. A la Duma els diputats liberals van crear un comitè provisional que va establir un govern provisional que substituïa al tsar. El govern es va comprometre a establir llibertats democràtiques. L'imperi rus s'havia convertit en una república constitucional. -
Period: to
Batalla de Caporetto
En aquesta batalla s'enfrontaven l'exèrcit austrohongarès contra l'exèrcit italià. El principal objectiu era aconseguir l'antiga frontera austro-italiana, si s'hi arribava, l'exèrcit alemany i austrohongarès tindrien molt més fàcil passar. Aquesta batalla la van aconseguir guanyar els Imperis Centrals, derrotant a Itàlia un 12 de novembre de 1917. -
Period: to
La Guerra Civil Russa
Acabada la guerra amb Alemanya, Kerenski va llançar una ofensiva contra la capital però va ser aturada per la Guàrdia Roja i la Duma municipal. Els russos partidaris del tsar, l’Església i el govern es van reunir per fer front al bolxevisme. L'assassinat a la família Romanov va provocar l'inici de la guerra civil. Per afrontar la nova situació es va formar l’Exèrcit Roig, format per voluntaris i comandat per Trotski, que va imposar una disciplina fèrria i el va dur a la victòria. -
Revolució d'octubre
Els bolxevics al veure la situació van derrocar el govern i consoliden el poder dels soviets. Van tenir el suport de: el soviet de Petrograd (presidit per Trotski), i el de Moscou (presidit per Lenin). Es forma el Consell de Comissaris del Poble que demana: -Demanar la pau
-Confiscar les propietats de la Corona, la noblesa i l'Església
-Decret sobre les nacionalitats
-Control obrer de les empreses
-Nacionalització de la banca L'Assemblea Constituent Russa va ser dissolta per Lenin. -
Fi de la Primera Guerra Mundial
Al 1918 la Primera Guerra Mundial va terminar, Rússia i Alemanya es van retirar, els Imperis Centrals van perdre i l'Imperi turc es va rendir als anglesos. La derrota va provocar la desvinculació de l’Imperi austrohongarès, creant així Txecoslovàquia, i Croàcia proclamant la seva independència. A Alemanya una revolució va provocar la proclamació d’una república, i quedar en mans del Partit Socialdemòcrata, que es va veure obligat a signar la rendició. D’aquesta manera, la Guerra va acabar. -
Period: to
Període de Entreguerras
L'economia europea després de la Primera Guerra Mundial havia quedat en bona part destruïda. La situació va ser especialment greu a Alemanya ja que els vencedors lis van treure part de la seva riquesa industrial i el fet de haver de pagar reparacions de guerra feien impossible la seva recuperació econòmica. En els anys 1923-24 es va produir una descontrolada hiperinflació, es a dir la moneda va perdre tot el seu valor, portant així a encara més gent a la pobresa. -
La crisis de la postguerra a Alemanya
Pel tractat de Versalles Alemanya estava obligada a pagar les reparacions de guerra, a més els guanyadors també van confiscar gran part de la seva riquesa industrial.
Les morts i infermetats que va causar la guerra feia impossible la recuperació econòmica creant una crisi, i en 1923-24 la moneda va perdre tot el seu valor i molta més gent va caure en la pobresa.
A mitjans de dècada es va produir una certa estabilització, però la crisi va tornar i es va fer més gran amb la Depressió dels anys 30. -
Estats Units als anys 20
La primera Guerra Mundial va afavorir l'economia americana, ja que es va convertir en la primera subministradora de matèries primeres i productes industrials. Entre 1914 i 1918 l'economia americana va créixer i això va convertir el dòlar en la moneda més forta. Després de la guerra, Europa es va convertir en una gran compradora de productes americans però cap el 1920, aquesta demanda va arribar al màxim i va provocar que Estats Units entres en una etapa breu de crisi que acaba en 1922. -
Lenin i la NEP
Va ser un polític i líder comunista, líder del sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia es va convertir en el principal dirigent de la Revolució d'Octubre. Al 1917 va ser nomenat president del Consell de Comissaris del Poble i tenia una ideologia socialista. Al 1921, el govern de Lenin va establir la Nova Política Econòmica (NEP), que combinava coses socialistes i capitalistes, i que va iniciar el procés d'industrialització i recuperació del país després de la guerra civil. -
L'URSS
La Unió Soviètica va ser una federació de repúbliques d'ideologia comunista, es va establir amb la signatura del Tractat de Creació de l'URSS com a unió de la Rússia bolxevic. Abans de la creació de l'URSS, es formava per: la República Soviètica de Rússia, d'Ucraïna, de Bielorússia i la República Democràtica Federal de Transcaucàsia. L'URSS es va desintegrar en part per l'intent fallit de cop d'Estat contra Gorbatxov. El 25 de desembre la dissolució va ser oficial. -
Feixisme italià
A partir de 1922, fins al final de la Segona Guerra Mundial s'instal·la a Itàlia la dictadura del Partit Feixista Italià, liderat per Benito Mussolini. Mussolini va arribar al poder perquè Víctor Manuel iii rei d'Italià ho va nomenar líder ja que amb ‘La Marxa sobre Roma’ es va adonar que tothom el seguia i recolzava. Quan Mussolini va arribar al poder va transformar Itàlia i va governar basant-se en el totalitarisme i l'autocràcia de la ideologia feixista. -
Period: to
Crisi de 1929
El crac del 29 va ser una de les crisis més grans. A la borsa de Wall Street van caure els seus preus i va provocar el tancament d'empreses, bancs, i la ruïna de molts inversors. Això va portar a l'atur milions de ciutadans. El problema es va expandir a casi tots els països del món, i el que va començar com un simple descens de les cotitzacions a Nova York es va convertir en la crisi més gran de la història del capitalisme. -
El New Deal
Després de la crisi de 1929 el President Franklin Roosevelt va planejar el New Deal, estava basat en la política econòmica de Keynes. El New Deal tenia com ha objectiu sortir de la crisi. La llei nacional de recuperació industrial va crear dos òrgans oficials: el National Recovery Administration que servia per fomentar els acords de preus entre en empreses. I la Public Works Administration que servia per promoure projectes de infraestructures. -
Nazisme alemany
Quan va acabar la Primera Guerra Mundial es va establir la república de Weimar. Hitler abans d'arribar al poder va intentar donar un cop d'Estat que no va sortir bé així que va acabar pres. Després de la presó (on escriu el seu llibre ''La Meva lluita'') aconsegueix arribar a líder a les terceres eleccions que ho intentava. Hitler primer va ser canceller i després líder, ell mateix es va nomenar führer. L'objectiu de Hitler era unificar territori alemany per a crear La Gran Alemanya. -
Period: to
L'Holocaust (1)
Els camps d'extermini nazi eren destinats per matar jueus, gitanos, presoners de guerra, homosexuals, dissidents del règim nazi, etc. Només pel fet del seu naixament, religió, orientació sexual, etc. No hi ha notícies en la història que mai s' hagués dut a terme en la història una matança a tant gran escala i amb tanta crueldat. És ben coneguda la utilització del gas i dels crematoris, però les formes d'extermini en massa eren molt diverses. -
Period: to
L'Holocaust (4)
A més de jueus, foren exterminats gitanos, resistents, dissidents, presoners de guerra, republicans espanyols, testimonis de Jehovà o senzillament persones que per les seves característiques els nazis consideraven un “perill”. A Polònia, l'abril i maig de 1943 es va produir la sublevació dels jueus del gueto de Varsòvia, reprimida pels nazis. -
Period: to
L'Holocaust (2)
Els nazis consideraven els jueus enemics del poble que s'havia d'exterminar d'Europa. Es calcula que van morir al voltant de sis mil.lions de jueus. Les lleis antisemites havien començat ja abans de la II Guerra Mundial, i la “Nit dels vidre trencats” havia acabat d'obrir els ulls a molts sobre la naturalesa de l'antisemitisme nazi. A la Polònia ocupada s'obriren
els primers ghettos i nombrosos camps d'extermini. -
Period: to
L'Holocaust (3)
L'extermini dels jueus europeus es va dur a terme en tots els racons de l'Europa ocupada, i fins els darrers moments de la guerra. Presoners de tot arreu arrivaben als camps en trens de bestiar, sense aliments ni aigua, molts morien pel camí. En arribar es feia una selecció dels que podien treballar en les indústries dels camp, i la resta s'enviava a la cambra de gas, els seus cossos eren incinerats; el destí final de tots era la mort. -
Abans de Segona Guerra Mundial: L'expansionisme japonès
Les reformes socials i econòmiques iniciades a finals del segle XIX, havien convertit Japó en una potència industrial. En arribar els anys 30 els seus dirigents consideraven que el país necessitava el seu propi espai per expandir-se, colonitzar i obtenir matèries primeres. A començaments dels anys 30 Japó va iniciar la invasió del nord de la Xina. La Segona Guerra Sino-japonesa continua fins al final de la Segona Guerra Mundial, creant Japó un pla per envair i controlar l'oest d'Àsia. -
Principal causa de la Segona Guerra Mundial
La causa principal que va provocar la Segona Guerra Mundial va ser la insatisfacció alamana pel tractat de Versalles i l'ascens de Hitler i el nazisme al poder, i la seva aliança amb altres potències totalitàries expansionistes (Itàlia i Japó). -
Invasió i ocupació de Polònia
L'ocupació de Polònia per part de l'exèrcit alemany va ser ràpida, encara que els polonesos tinguessin una forta resistència. Polònia va ser repartida entre Alemanya i l'URSS, molts polonesos foren expulsats de les seves llars i substituïts per colons d'ètnia germànica. Al centre del país es va crear un territori administrat per un governador alemany, territori anomenat el “Govern General”, amb centre a Varsòvia. -
Desenvolupament de la guerra a Alemanya
Les victòries alemanyes inicials es basaven sobretot en el seu armament ja que era el més modern. A llarg termini, la manca de recursos i efectius humans, comparats amb el que disposaven els aliats, va fer difícil pensar en una victòria nazi. -
Period: to
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte militar global en què es van veure implicades la major part de les nacions del món, agrupades en dues aliances militars enfrontades: Els Aliats i les potències de l'Eix. Es considera el conflicte conegut més devastador de la història, per un estat de guerra total en què les potències destinaven tota la seva capacitat econòmica, militar i científica a ella. -
La Guerra Llampec
Després de Polònia els nazis es van dirigir a Dinamarca. A partir de 1940 es va produir la invasió nazi de Dinamarca i Noruega, mentre que Suècia era neutral encara que proporcionant ferro al Reich. El següent objectiu va ser França, però abans l'exèrcit nazi va ocupar Holanda, Bèlgica i Luxemburg. La invasió de França es va iniciar a través de les Ardenes, per on ningú s'ho esperava, encara que França va poder evacuar la major part de persones cap a Gran Bretanya des de la platja de Dunkerke. -
Trotski
Assassinat per comanda de Stalin, Trotski va ser la seva competència més gran. Stalin i Trotski van competir per aconseguir el poder quan va morir Lenin i encara que no va guanyar la seva idea es basava en una revolució permanent. Buscava assolir el procés revolucionari de la Unió Soviètica, a banda de ser el creador de la quarta internacional, de la qual l'objectiu era l'enderrocament del capitalisme global i l'establiment del socialisme mundial a través de la revolució internacional. -
La guerra del desert
Egipte que en aquell moment era un protectorat britànic va ser atacat per Itàlia. El fracàs italià va provocar la intervenció alamana amb tropes dirigides per Rommel. Va obtenir alguns èxits, però la llunyania de les bases de subministres i el transport de tropes alemanyes va impedir la victòria a l'Àfrica del Nord. Finalment en les dues batalles de El Alamein es va frenar l'avenç alemany contra Egipte, i un exèrcit aliat desembarca a l'Africa francesa i va vèncer definitivament a Rommel. -
La batalla d'Anglaterra
Winston Churchill va haver de substituir a Chamberlain, primer ministre britànic. Hitler inicià la guerra contra Gran Bretanya, i s'inicià una campanya de bombardejos en la qual l'aviació britànica va desenvolupar un paper fonamental. La guerra marítima va assolir un paper fonamental, i la potència alamana en vaixells i submarins era contestada per els britànics i els Estats Units. Quan intervé Japó la guerra s'estén a les colònies britàniques, franceses i holandeses del sud-est asiàtic. -
Pearl Harbor i la guerra a l'Àsia i al Pacífic
Encara que els Estats Units no va entrar directament a la guerra van ajudar a la lluita contra el nazisme. L'atac de l'aviació japonesa a Pearl Harbor i la destrucció i enfonsament de la flota americana va provocar l'entrada directa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, que a partir d'aquell moment lluitaria contra Alemanya i contra Japó. La intervenció americana va ser decisiva per aturar els japonesos, que van ser derrotats a les batalles del Mar del Corall, Midway i de Guadalcanal. -
Stalin
Quan va morir Lenin hi van haver disputes polítiques que van enfrontar, en especial a Trotski i Stalin. Finalment, Stalin va ser qui va assumir el poder. Stalin era partidari de consolidar el socialisme a l'URSS i convertir-la en una gran potència industrial. La seva aspiració era aconseguir la independència energètica i industrial. En general la seva política va aconseguir el creixement de la indústria i l'URSS, però amb conseqüències com sofriments i una manca crònica de béns de consum. -
Invasió dels Balcans i de Grècia
Mussolini al veure les victòries de Hitler a França, havia entrat en guerra i les tropes italianes van invadir Grècia, però van ser derrotades. Això va provocar la intervenció de Hitler als Balcans i a Grècia. Iugoslàvia va ser ocupada en el mes d'abril i poc després l'exèrcit nazi ocupà Grècia. Iugoslàvia va desaparèixer com estat, i es va crear un estat de Croàcia dirigit per un partit feixista que col·laborava amb els nazis. -
Operació Barbarroja
Hitler feia temps preparava la invasió de l'URSS ja que eliminar el comunisme era un objectiu bàsic del nazisme. Es va iniciar la invasió per sorpresa, ja que els nazis consideraven els eslaus inferiors i pensaven que seria una victòria ràpida. L'exèrcit alemany va ocupar gran extensió a l'oest de l'URSS i va destruir poblacions senceres. L' Exèrcit Roig (els russos), resistien i els nazis no aconseguien els objectius finals. L'avenç nazi va ser aturat a la batalla de Stalingrad. -
Period: to
Batalla de Stalingrad
La batalla de Stalingrad enfrontava Alemanya i Rússia, ambdues tropes lluitaven pel control de Stalingrad. Al final els alemanys es van rendir davant de la Unió Soviètica. Aquesta batalla va ser un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mundial, ja que va frenar l'ofensiva d'Alemanya en territori soviètic i va afeblir les forces de l'Eix. A partir de llavors els soviètics derrotaven els alemanys fins a fer-los fora del seu territori. -
Els governs aliats del nazisme a l'est d'Europa
Altres estats de l'est d'Europa, Hongria, Romania i Eslovàquia estaven sota el comandament del nazisme. Romania, sota la dictadura del general Antonescu, comptava amb un actiu grup feixista, la Guàrdia de Ferro. Hongria, dirigida per l'almirall Horty, tenia la del partit de la Creu Fletxada. I a Eslovàquia hi havia un altre grup feixista, el moviment Hlinka. Aquest grups va destacar per la persecució i extermini de jueus. -
Itàlia
A partir de 1943 els aliats bombardejaven ciutats alemanes, mentre que els atacs alemanys a ciutats angleses no tenien la mateixa efectivitat destructiva. El juliol de 1943, els aliats, tenint el domini del Mediterrani, van desembarcar a Sicília, i després a la península Itàlica. El rei d'Itàlia, Víctor Manuel III, va destituir a Mussolini, que va ser empresonat. Alliberat pels alemanys, va instaurar una república feixista. -
La derrota nazi (1)
El 1944, els exèrcits aliats angloamericans van desembarcar a Normandia. Després de durs combats, els aliats arriben a París ajudats per un grup francès. Després de la derrota alamana a Stalingrad, l'Exèrcit Roig inicià ofensives cap a l'oest recuperant el territori ocupat pels nazis. A finals de 1944, l'Exèrcit Roig havia ocupat Romania i Bulgària. Immediatament començà l'ofensiva sobre Polònia i Prussia Oriental, deixant l'exèrcit alemany en un caos absolut. -
La derrota nazi (2)
El 1945 al ser descobert i alliberat el camp d'Auschwitz moltes persones van haver de marxar cap a l'oest. A la conferència de Ialta, Roosevelt, Churchill i Stalin van acordar el repartiment d'Europa per després de la guerra. Hitler es suïcida el 30 d'abril de 1945 i dies abans, Mussolini havia estat capturat i executat per la resistència italiana. L'exèrcit soviètic acabà d'ocupar Berlín l'1 de maig, mentre els aliats acabaven d'ocupar Alemanya, que es va rendir els dies 7 i 8 de maig. -
La derrota japonesa
La resistència japonesa al final de la guerra en el Pacífic va ser molt dura, utilitzant Kamikazes. La recuperació de les Filipines va estar comandada pel general Mac Arthur, que encara l'avenç americà i els bombardejos sobre ciutats japoneses no donava senyals de rendició. El 6 i 9 d'agost de 1945, es llençan bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki, i el 2 de setembre de 1945, Japó es va rendir. -
Fi de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial acaba quan les forces alamanes es rendeixen davant dels aliats. La rendició va entrar en vigor l'endemà, així que el 8 de maig la Segona Guerra Mundial va acabar oficialment a la majoria dels països d'Europa.