Edat Mitjana

Visigots

416

L'any 416 els visigots, que eren aliats de Roman, també van entrar a la península expulsant els vàndals i els alans cap al nord d'Àfrica i arraconant els sueus a la zona de Galícia.

Imperi Bizantí

476

Va sorgir a la Mediterrània Oriental. La seva economia era pròspera i es basava en el comerç i les
ciutats. Mantingué la religió cristiana fins al segle XI, quan fundaren l’església ortodoxa.

Fi de l'Imperi Romà d'Occident

476

Odoacre, rei dels hèruls, va enderrocar a l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústulo, el 4 de setembre de 476. Aquest fet marca la fi de l'Imperi Romà.

Justinià

482

Justinià (482-565) va ser l'emperador més important de l'Imperi Bizantí.

Regnes germànics

526

Els pobles germànics, dits bàrbars pels romans, vivien més enllà de les fronteres de l’Imperi romà. Procedien del nord i de l’est d’Europa, més enllà del
Danubi i del Rin, o fins i tot procedien d’Àsia, com els huns.

Imperi Islàmic

622

Va sorgir al s.VII VII i que
controlarà bona part d’Orient i del sud de la
Mediterrània, a més de la península Ibèrica.
La seva religió és l’Islam i l’economia es basà
en el regadiu i el comerç.

Carles Martell

686

Carles Martell (686-741) va derrotar als musulmans en la batalla de Poitiers (732 d.C), posant fi a l’expansió dels musulmans, que es van tornar a la península Ibèrica.

Emirat Independent de Damasc (711-756)

711

Al-Andalus, el territori musulmà de la península, es converteix en província o emirat, governada per un emir, que depèn política i religiosament del Califat Omeia de Damasc, on la capital s'estableix a Còrdova.

Pipí el Breu

714

Pipí el Breu, (714-768) fill de Carles Martell, es va
convertir en rei dels francs i va fundar la dinastia carolíngia.

Batalla de Covadonga

722

A la batalla de Covadonga al 722, les forces cristianes van aconseguir un gran triomf front els musulmans.

Carlemany

742

Carlemany, (742-814) fill de Pipí, continuà les conquestes i es va fer coronar emperador pel papa Lleó III, a l’any 800 d.C, iniciant l’Imperi Carolingi.

Emirat Independent (756-929)

756

L’any 750 els Califes Omeies de Damasc varen ser assassinats per la família Abbàssida, que es va fer amb el poder i va instal·lar la capital de l’Islam a Bagdad. Abd-al-Rahman I va ser l'únic Omeia que va escapar de la matança i fugí fins Al-Andalus, on es va fer amb el poder. I així va començar l'Emirat Independent. Cap al 902, les Balears s'incorporen a Al-Andalus.

Lluís el Pietós

778

Lluís el Pietós, (778-840) en morir el seu pare, Carlemany, va mantenir la unitat de l'imperi.

Imperi carolingi

800

Situat a l’Europa Central, Carlemany intentarà refer l’Imperi romà conquerint altres territoris germànics. Va estendre el cristianisme i introduirà el feudalisme.

Regne de Navarra

824

El regne de Pamplona, que des del segle XII va passar a denominar-se regne de Navarra, va veure tancades les seves conquestes a al-Àndalus per l`avançament d'Aragó i de Castella, i va perdre en mans de Castella territoris a Burgos, La Rioja i el País Basc actuals. Des d'aleshores, la seva política exterior es va orientar cap a França.

Califat de Còrdova (929-1031)

929

Al principi del segle X, l’Emirat de Còrdova havia de resoldre molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d’Àfrica.

Almansor

938

Almansor (938-1010) va ser un carrec militar andalusí que va frenar l'avanç dels cristians.

Regnes de Taifes (1031-1238)

1031

Les lluites internes (aristocràcia, alts funcionaris i exèrcit volien escapar-se del califa i convertir-se en la màxima autoritat del seu territori), per això, dugueren a terme la divisió del Califat en múltiples regnes o taifes independents, formant-ne 25.

Corona d'Aragó

1137

La Corona d'Aragó va sorgir del matrimoni l'any 1137 entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV comte de Barcelona. El seu fill, Alfons I el Cast, va ser el primer rei de la Corona d'Aragó.

Regne de Portugal

1139

El regne de Portugal es va crear al segle XII, al independitzar-se de Lleó. A partir d'aquell moment, Portugal va continuar avançant cap al sud de manera independent.

Jaume I

1208

Jaume I (1208-1276) va ser rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller, fill de Pere II d'Aragó i de Maria de Montpeller, està plena de grans episodis històrics i personals.

Batalla de las Navas de Tolosa

1212

Amb la Batalla de las Navas de Tolosa al 1212, va ser la fi del poder almohade i la consolidació del poder cristià.

Conquesta de Mallorca

1229

Setge de Madïna Mayurqa (actual Palma) el 31 de desembre de 1229 la ciutat va patir un assalt sagnant i va ser conquerida l'illa de Mallorca.

Corona de Castella

1230

Sanç III a la seva mort (1035) després es varen separar els seus fills fins al 1230, es varen unificar els regnes amb Ferran III el Sant i varen formar la Corona de Castella.

Conquesta de Menorca (Tractat de Capdepera)

1231

Poc després de la conquesta de Mallorca, els musulmans menorquins varen signar el Tractat de Capdepera al 1231, pel qual es convertien en vassalls d'en Jaume I i es comprometien a pagar-li un tribut anual. La conquesta definitiva de Menorca es va dur a terme el gener de 1287.

Conquesta de les Pitiüses

1235

Pocs anys després de les altres dues conquestes, els cristians desembarcaren a Eivissa i no hi trobaren oposició. La ciutat de Yâbisa fou assetjada i presa l'agost del 1235 a les Pitiüses.

Regne Nassarita de Granada (1238-1492)

1238

Després de la derrota dels musulmans front als regnes cristians a la batalla de las Navas de Tolosa,a Jaén al 1212, l’avanç cristià es va accelerar. Al 1238, els regnes cristians ja havien conquerit pràcticament tota la península. El regne nassarita de Granada va ser el darrer en sobreviure, convertint-se en el darrer territori musulmà de la península. Finalment, al 1492 els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada.