-
La nova economia de la Unió Soviètica
Neix la Unió Soviètica dirigida pel Partit Comunista i posa en marxa un nou tipus d'economia de planifiació centralitzada (plans quinquennals). En els seus primers anys, les conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Russa van obligar a el nou país a adoptar un nou tipus d'economia. Al final de la guerra civil el govern va imposar la Nova Política Econòmica que combinava elements socialistes i capitalistes, però que no va ser capaç d'impulsar i restablir l'economia. -
Europa és recupera de la Primera Guerra Mundial
Europa es recupera de la destructiva guerra i queda endeutada per les despeses i reparacions.
El sistema econòmic que els bolxevics duen a terme a Rússia funciona, no pateix la crisi. Sembla que l'Alemanya nazi és recupera d'una manera efectiva amb una altra nova economia.
Noves idees econòmiques duran a el ressorgir de l'capitalisme, però les conseqüències que aquest drama econòmic ja ha deixat ens portaran inevitablement cap a una altra Guerra encara més sagnant. -
Primera gran crisi de l'economia de mercat.
La Gran Depressió va ser una gran crisi financera mundial que es va iniciar durant la dècada de 1930, en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Es va estendre fins a finals de la dècada dels anys trenta o principis dels quaranta. Va ser la depressió més llarga en el temps, de major profunditat i la que va afectar a major nombre de països en el segle XX. -
La Gran Depressió
el món pateix els efectes de la Gran Depressió. Neixen les teories partidàries de la intervenció en les economies de mercat.
L'anomenada Gran Depressió es va originar als Estats Units, a partir de la caiguda de la borsa de valors de Nova York el dimarts 29 de octubre de 1929 (conegut com Crac del 29 o Dimarts Negre. -
La Guerra Freda
Comença l'anomenada Guerra Freda entre l'URSS i els EUA. Triomfa la revolució comunista a la Xina. Els EUA i dotze països més funden l'OTAN. La Guerra Freda va ser un enfrontament polític, econòmic, social, militar i informatiu iniciat després de finalitzar la Segona Guerra Mundial entre el bloc occidental (occidental-capitalista) liderat pels Estats Units, i el bloc de l'Est (oriental-comunista) liderat per la Unió Soviètica. -
Fi de la Segona Guerra Mundial
S'hi van veure implicades la major part de les nacions de l'món, incloses totes les grans potències, agrupades en dues aliances militars enfrontades: els aliats de la Segona Guerra Mundial i les potències de l'eix. -
L'economia de mercat
La intervenció de l'economia de mercat en els països de mercat (l'anomenada economia mixta) resulta exitosa i crea riquesa i prosperitat sense precedents. Anys de conflicte culminen amb la diviió de Corea en dos blocs, el nord comunista i el sud capitalista. -
l'URSS i set països de l'Europa Oriental firmen el Pacte de Varsòvia.
El Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, més conegut com a Pacte de Varsòvia per la ciutat en què va ser signat, va ser un acord de cooperació militar signat el 14 de maig de 1955 . Dissenyat sota el lideratge de la URSS, el seu objectiu exprés era contrarestar l'amenaça de l'Organització de el Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), i especialment el rearmament de la República Federal Alemanya. -
Es funda la Comunitat Econòmica Europea mitjançant el Tractat de Roma
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser una unió econòmica creada pel Tractat de Roma de 1957. Quan el 1993 es forma la Unió Europea, la CEE s'incorpora a ella i es passa a cridar Comunitat Europea (CE). El 2009, les institucions de la CE van ser absorbides per l'entramat institucional de la Unió Europea, deixant la comunitat d'existir. -
Revolució Comunista a Cuba i l'economia al món
Triomfa la revolució comunista a Cuba (que va provocar la caiguda de el govern de Fulgencio Batista, i l'arribada a el poder de l'líder d'l'Exèrcit guerriller, Fidel Castro) . Diverses vegades el món es troba a punt de la guerra a causa de la confrontació entre els EUA i el bloc soviètic. A Europa la intervenció de l'Estat a l'economia de mercat s'anomena estat del benestar i es caracteritza per un alt grau de protecció social. -
Crisi Mundial per l'embargament petroller de l'OPEP
Va començar arran de la decisió de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli (que agrupava als països àrabs membres de l'OPEP més Egipte, Síria i Tunísia) de no exportar més petroli als països que havien donat suport a Israel durant la guerra de Yom Kipur, que enfrontava Israel amb Síria i Egipte. Incloent a Estats Units i als aliats d'Europa Occidental. L'augment del preu, va provocar una reducció de l'activitat econòmica dels països afectats. -
Increment Energia
L'encariment de l'energia frena en sec la prosperitat aconseguida pels països de l'economia mixta. Primeres reformes a la Xina amb tímides obertures a l'exterior -
Naixement de la informàtica
És el que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals -
L'economia de mercat i la seva expansió
El bloc Soviètic mira d'adaptar-se a l'economia de mercat. Comença la globalització. Sense perdre el control polític, la Xina continua les reformes cap a l'economia de mercat: liberalitza alguns preus i fomenta la creació d'empreses rurals i petites.
La globalització és el resultat de les tendències sistèmiques que mostren un dinàmic creixement de la vida o mort de l'economia de mercat, arran de la ràpida expansió de les empreses transnacionals. -
Canvis en economia mundial.
Ensorrament del bloc soviètic. Rússia canvia a l'economia de mercat. La Xina continua amb reforme que comptabilitzen el comunisme amb el merca: impulsa la cració d'empreses més grans i crea una Borsa de valors pròpia. Cuba, fins aleshores dependent de l'URSS, depèn ara dels esforços propis: la baixa taxa d'estalvi lastra les inversions i per tant el creixemet. La CEE evoluciona cap a la UE -
Caiguda del Mur de Berlín.
La caiguda de l'Mur de Berlín té lloc el 9 de novembre de 1989, al quedar alliberat el pas a Berlín entre els sectors controlats per la República Democràtica d'Alemanya i la República Federal d'Alemanya. La caiguda de la frontera interalemanya va posar punt final a la Guerra Freda, el que va ser proclamat a la Cimera de Malta tres setmanes més tard, i va donar lloc a la reunificació d'Alemanya, que va tenir lloc durant l'any siguiente. -
Punxada de la bombolla tecnològica a les Borses. Internet pren el vol.
Gràcies a l'aparició de l'internet podem sortir dels números en vermell i portar l'economia cap a dalt -
El naixement de l'euro i l'evolució de l'economia a Xina.
Neix l'euro. La globalització sembla imparable gràcies a l'avenç de les telecomunicacions, especialment d'internet. La Xina incentiva les empreses públiques, reconeix la propietat privada i s'integra en les institucions internacionals de comerç. Els països del món s'agrupen en blocs de comerç, mirant d'imitar l'èxit de la UE. -
Crisi Mundial
La crisi mundial posa en evidència la interdependència dels països. Cuba permet la pluriocupació, elimina el topall salarial i permet els negocis per compte propi. És va originar a EUA fins arribar a tot el món. -
Crisi financera propiciada per l'esclat de les bombolles immobiliàries.
És a dir, l'efecte de sobrevaloració dels pisos. La pujada de preus va assolir el seu punt més alt l'any 2004 i encara es va estirar durant dos anys, fins al 2006. Del 1996 fins al 2006 els preus dels pisos van pujar gairebé un 200% i aquell any el preu de l'habitatge es va veure sobrevalorat en un 30%. Però la bombolla ha entrat en crisi, i els seus efectes ja es noten en sectors com la construcció i l'immobiliari. -
La UE.
La UE es veu obligada a reforçar els pactes en matèria pressupostària a causa de l'excés d'endeutament dels països del sud, entre els quals Grècia -
Xina, la nova potència econòmica mundial.
La Xina es consolida com la potència econòmica mundial del futur. Cuba, tot i les conquestes en esperança de vida, sanitat i educació, amb índexs similars als dels països desenvolupats, s'esllangueix després de liberalitzar parcialment l'economia. Aïllada, empobrida i sota un règim dictatorial, Corea del Nord segueix fidel a l'ideari comunista -
La crisi deguda al Covid-19
Més enllà de l'impacte sobre la vida de milions de persones a tot el món, la pandèmia de el nou coronavirus també ha clavat un cop dur sobre l'evolució de l'economia a nivell global. Tot i que els governs dels principals països que s'han vist sacsejats per la crisi de l'COVID-19 han impulsat mesures per pal·liar l'alentiment econòmic provocada per aquest virus, s'albira que la seva propagació podria tenir un triple efecte sobre l'economia mundial.
