EIX CRONOLÒGIC. Aquest repassa la literatura medieval des de l’inici de l’edat mitjana fins la moderna. L’eix ressegueix les corrents més rellevants de cada època així com els autors i les obres amb més importància de cada un d’aquests períodes.

Edat mitjana (s.V-s.XV)

Period: 476 to 1453

L'edat mitjana és el període de la història d'Europa que se emmarca entre dos fets: la caiguda de l'Imperi Romà (l'any 476) i l'ocupació de Constantinoble ples turcs el 1453. Aquest ampli període es pot dividir entre:
- L'alta època medieval: des de l'any 476 - s. XII.
- La baixa època medieval: del s.XIII al s. XV.

Alta edat mitjana (l'any 476-s. XII)

Period: 476 to 1199

Durant l'alta època medieval apareix el feudalisme, un sistema caracteritzat per la rígida jerarquització piramidal de la societat: els clergues dedicats a l'oració (oratores), els cavallers dedicats a la guerra (bellatores) i els treballadors que mantenien la societat amb la agricultura (laboratores).

Teatre popular a l'Edat Mitjana (s.XII-s.XIV)

1100

El teatre era un espectacle on el text es barrejava amb la dansa, el cant, la música, la tramoia, els decorats i la disposició de l'escenari.
- Teatre profà: no en conservem pràcticament res.
- Teatre religiós: va ser el més popular. S'han conservat peces dels diferents cicles:
- El cicle de Nadal: Pastorets i Cant de la Sibil.la
- El cicle de Pasqua: Dansa de la mort i les Passions
- El cicle de l'Assumpció de Maria: Misteri d'Elx
- El cicle hagiogràfic: Sermó de bisbetó

Poesia popular a l'Edat Mitjana (s.XII-s.XIV)

1100

La poesia popular va ser independent respecte a la poesia culta. Es tracta de cançons populars, transmeses oralment, anònimes amb un to, un llenguatge i uns referents culturals lligats al contexte social que les va veure nèixer. No van ser recollides per escrit, tret d'algunes mostres en la traducció catalana del Decameró (1429)

Literatura popular a l'Edat Mitjana: del s. XII al s. XIV

Period: 1100 to 1399

La literatura popular es caracteritza per ser un tipus de text transmès oralment i habitualment se’n desconeix la data i l’autor.
Sovint, aquest text ha sofert adaptacions al llarg del temps donat que és transmès de generació en generació per tant és adaptat a les noves realitats socials. Gràcies a la impremta, aquest tipus de literatura va obtenir una àmplia difusió i acceptació. Ara bé, bona part de la recopilació de les fonts orals es va fer al s. XIX.

Guillem de Berguedà (1130-1195)

1130

Autor de nombrosos sirventesos i d'un plany a la mort de Ponç de Mataplana, a qui havia insultat greument.

Lírica trobadoresca (primera meitat s. XII)

1138

La lírica trobadoresca va néixer a les corts aristocràtiques occitanes. Profana, produïda i adreçada a les classes cultes, era escrita en provençal. Els poetes catalans van adoptar aquesta llengua degut a la seva semblança amb el català, el prestigi cultural del provençal i els lligams entre Occitània i Catalunya. Els trobadors eren autors de les composicions en vulgar destinades a ser cantades, la qual cosa indica que eren músics experts.

Guerau de Cabrera (s.XII-1180)

1145

Un dels primers trobadors de nom conegut i autor d'un Ensenhament sobre tot allò que havia de conèixer un joglar. Els joglars eren els professionals de la recitació dels poemes que els autors els confiaven.

Guillem de Cabestany (1162-1212)

1162

Autor més famós per la llegenda sobre la seva vida que no pas pels seus poemes.

Berenguer de Palol (s. XII-1241)

1175

Un dels primers trobadors de nom conegut.

Razós de trobar (1200) de Ramon Vidal de Besalú

1200

Les lleis que regien el trobar van ser recollides en diferents volums anomenats preceptives, Razós de trobar és una d'elles.

Baixa edat mitjana (s. XIII-s.XV)

Period: 1200 to 1499

Les ciutats d’Europa van començar a créixer. Aquest fenomen
va ser paral·lel a un augment del comerç, al creixement natural de la
població i a l’arribada dels pagesos que fugien del feudalisme.

Homilies d’Organyà

1204

Un dels textos més antics que es conserven en català.

Naixement Ramon Llull

1232

Ramon Llull fou 1265 aparició 1311Concili Viena Fet decisiu de la vida de Ramon Llull: aparicions de Jesucrist crucificat

Ramon Llull - unes 250 obres

Period: 1232 to 1316

1272 Llibre de la contemplació de Déu i Llibre del gentil i tres savis
1274 Llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna son fill
1276 llibre d'Amic e Amat i llibre de l'orde de cavalleria
1288 Fèlix o Libre de meravelles
1295 Acaba l'Arbre de Ciència
1301 Cant de Ramon
1305 Desconhort
1311 Concili (poema), el Fantàstic i Llibre del naixement de l'Infant
Jesús.

Traducció Forum iudicum

1241

Un dels textos més antics que es conserven en català.

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits (1244 i 1274)

1244

Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei. La finalitat d'aquesta crònica és mostrar als seus successors el bon govern.

Guillem de Cervera

1259

Conegut per Cerverí de Girona. Autor de una producció diversa, des de les més senzilles composicions líriques fins a les que segueixen les normes del trobar ric (cerca la bellesa i la sonoritat dels mots més que no pas la seva significació).

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere (1283 i 1288)

1283

El protagonista és Pere II el Gran, el regnat del qual és explicat amb detall i rigor històric. Els dos principals temes són la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu posterior alliberament.

Les regles de trobar (1290) de Jofre de Foixà

1290

Les lleis que regien el trobar van ser recollides en diferents volums anomenats preceptives, una d'elles és Les Regles de trobar.

Un nou concepte d'amor

Period: 1300 to 1499

L' amor entès com a malaltia. Les teories religioses lluitaven aferrissadament contra el sexe, l'enamorament i l'amor i també es considerava que la passió amorosa feia perdre el domini de la racionalitat.

La novel.la de cavalleries

Period: 1300 to 1499

Gènere narratiu en prosa en què s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallarescos: la fidelitat, el menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos. Cal destacar la Història de Jacob Xalabín d'autor anònim (inicis del s. XV)

Poesia de tradició trobadoresca

Period: 1300 to 1499

A partir del s. XIV, els trobadors passen a considerar-se poetes i els poemes , en un primer moment escrits en un provençal ple de catalanismes, passen a escriure's en un català aprovençalat, fins arribar a Ausiàs March on l'ús del català està quasi lliure de formes occitanes.

L'Humanisme

Period: 1300 to 1499

Corrent que proposa recuperar l'antiguitat clàssica. Presenta una nova actitud davant la vida, que trenca amb la tradició medieval: Déu deixa de ser el centre del món i ho passa a ser l'ésser humà. La cultura i el pensament deixa d'estar sota el domini dels eclesiàstics.
Altres escriptors de tendència humanista són: Jaume Conesa (1310-1375), Ferrer Sayol (s. XIV) i especialment Antoni Canals (1352-1415/19).

Autors religiosos (s. XIV)

Period: 1300 to 1399

L'obra dels autors religiosos és un intent de proporcionar una sortida a la crisi religiosa provocada per la decadència del feudalisme, la desunió del món cristià i el desprestigi del papat.

Vida Coetània (1313)

1313

Text autobiogràfic de Ramon Llull que va dictar a París a un dels seus deixebles.

Crònica de Ramon Muntaner (iniciada al 1325)

1325

És condiderada la millor i la més emocionat. Abasta des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. La finalitat de la crònica és l'exaltació dels reis del casal d'Aragó. L'obra va ser escrita per ser llegida en veu alta per això utilitza procediment joglarescos.

Les leys d’Amors (1328 i 1355) de Guilhem Molinier

1328

Les lleis que regien el trobar van ser recollides en diferents volums anomenats preceptives, Les leys d'Amors és una d'elles.

Francesc Eiximenis (1330/35-1409)

1330

Autor religiós. La seva intenció és posar a l'abast del poble el saber cristià acumulat a les universitats i monestirs.
Obres destacades: Lo Crestià, el Llibre de les dones, Llibre dels àngels i Regiment de la cosa pública.

Jaume March (1335-1410)

1335

Poeta. Oncle d'Ausias March. Fidel a la Gaia Ciència provençal.

Pere March (1338?-1413)

1338

Poeta. Pare d'Ausiàs March. Obre camins nous reflexionan sobre la mort i la consciència individual.

Bernat Metge (1340/45-1413)

1340

Representant més destacat de l'Humanisme català. Les seves primeres obres de temàtica medieval són: La Medicina de pecat (sàtira dels tractats sobre el mal d'amor), el Llibre Fortuna e Prudència (sobre la providència divina) i el Sermó (on dóna consells poc relacionat amb la moral cristiana). La seva obra maestra va ser Lo Somni (1399).

Crònica de Pere el Cerimoniós (entre 1349-1285)

1349

Té com a propòsit justificar la política reial. Ens narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra dels nobles rebels a València i Aragó.

Gilabert de Pròixida (mitjans s. XIV-1405)

1350

Poeta fidel als cànons trobadorescos.

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

1350

És el millor exemple de l'art de la predicació. És autor de nombrosos sermons on busca la conversió dels seus oients. Utilitza un llenguatge col.loquial, nombroses onomatopeies i exemples i una precisa gesticulació.

Anselm Turmeda (mitjans s. XIV-1430/40)

1350

Més representatiu exemple de la crisis ideològica per la seva conversió al mahometanisme.
Obres destacades: Disputa de l'ase, Llibre de bons amonestaments i Cobles de la divisió del Regne de Mallorques.

Andreu Febrer (1375-1440)

1375

En la seva obra s'endevinen influències dels poetes italians (Petrarca). Va traduir la Divina Comèdia de Dant.

Jordi de Sant Jordi (final s. XIV-1424?)

1390

És el poeta més important abans de l'aparició d'Ausiàs March. Poemes trobadorescos però influïts per la lírica de Petrarca i allunyats de la despersonalització dels poetes anteriors i coetanis.

Lo Somni (1399) de Bernat Metge

1399

És l'obra mestra de Bernat Metge, per defensar-se de les acusacions d'haver col.laborat en l'assassinat del rei Joan I i alhora aconseguir la protecció del nou rei, Martí l'Humà.

Ausiàs March (cap 1400-1459)

1400

Es va casar dos dues vegades, amb Isabel, germana de Joanot Martorell autor de Tirant lo Blanc, i amb Joana Escorna. L'estil d'Ausiàs March és el més innovador de la seva època: a la tradició trobadoresca i dels poetes italians, hi va afegir els recursos procedents de la tradició popular.
128 poemes conservats.
L'obra s'ha organitzat en quatre blocs: Cants d'amor, Cants morals, Cants de mort i el llarg Cant espiritual. L'obre d'Ausiàs March no va ser impresa fins l'any 1539.

El Segle d'Or valencià

Period: 1400 to 1499

Al segle XV, el Regne de València va encetar un període de puxança demogràfica i econòmica que va possibilitar una etapa de grans creacions artístiques i literàries.

Literatura popular a l'Edat Moderna (s.XV-s.XVIII)

Period: 1400 to 1799

La literatura popular es caracteritza per ser un tipus de text transmès oralment i habitualment se’n desconeix la data i l’autor. Sovint,
aquest text ha sofert adaptacions al llarg del temps donat que es difonia de generació en generació per tant és adaptat a les noves realitats socials. Al llarg dels segles XVI-XVIII perviu una gran quantitat de producció literària popular. Les classes populars, que desconeixien el castellà, gaudien amb aquest tipus de manifestacions culturals.

Jaume Roig (principis s. XV -1478)

1407

Literatura satírica. Concebien l'amor i les activitats amoroses des d'un punt de vista burlesc, paròdic i humorístic.
L'Espill o Llibre de les dones és una novel.la en vers, en què predominia la misogínia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris on passen les accions.

Joanot Martorell (1413/14-1468)

1413

Coneixem poc sobre la seva vida. Va residir a Anglaterra i Portugal. Una germana seva es va casar amb Ausiàs March.

Joan Roís de Corella (1433/43-1497)

1433

Va ser cavaller i mestre en teologia. La seva obra, principalment, de mentalitat medieval, alhora està plena de trets que apunten als gustos del Renaixement. Va escirure La Vida de la sacratíssima Verge Maria, en rims, poesia de tema religiós i profà, Tragèdia de Caldesa, Història de Lèander i Hero, Història de Jason i Medea i Parlament a casa de Berenguer Mercader.

Curial e Güelfa (1435-1462)

1435

Novel.la anònima dividida en tres llibres. El tema central de la novel.la es l'ascensió d'un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i l'amor.

Tirant lo Blanc (1460-1468) Joanot Martorell

1460

Tirant lo Blanc va ser una novel.la d'èxit, escirta en prosa. Podem considerar Tirant lo Blanc una novel.la total: cavallaresca, perquè se centra en la vida d'un cavaller i descriu els combats; històrica, perquè podem identificar la geografia i alguns personatges; social, apareixen representants de tota la societat; eròtica, per la gran importància de l'amor i el sexe, i psicològica, per l'analisi dels personatges.
La novel.la va acabar-se d'imprimir a València a l'any 1490.

El Renaixement i el segon Humanisme (darrer terç s. XV - inicis segona meitat del s. XVI)

Period: 1475 to 1575

Els escriptors abandonaren el català a favor del llatí i del castellà. Estan més interessats per temes d'interès més universal i el país passa a un segon pla.

Època moderna (s.XVI-s.XVIII)

Period: 1492 to 1789

El descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom, l'any 1492, s'ha considerat el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna.
Durant aquest període, els descobriments geogràfics van permetre la creació de grans imperis colonials per part de les monarquies absolutes europees.
L'edat moderna va acabar amb la Revolució francesa l'any 1789.

Poesia del Renaixement

1500

La poesia renaixentista catalana oscil·la entre l'assimilació de les noves formes, procedents essencialment d'Italia, i la fidelitat al model medieval. Destaquen dos noms:
Pere Serafí (1505/1510-1567). Poeta més representatiu del període. Les seves poesies catalanes van ser recollides en Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana (1565). També va escriure en castellà.
Joan Pujol (1514?-inicis s. XVII). Va traduir els ideals contrareformistes. Autor del poema èpic Lepant (1573).

Teatre del Renaixament

1500

En el teatre els personatges s'expressen de manera bilingüe.
- Joan Ferrandis d'Herèdia (1480-1549) amb l'obra La Vesita (1524).
- Lluís del Milà (1500-1561) amb l'obra El Cortesano (1535).
Dins de la contrareforma cal destacar Joan Timoneda (1518/1520-1583) amb l'obra L'Església militant i El castell d'Emaús (1575).

Prosa del Renaixement

1500

Cristòfor Despuig (1518-1561/1580): va ser cavaller i humanista. La seva obra Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557).
Pere Gil (1551-1622): jesuïta i membre del tribunal de la Inquisició. Va escriure Geografia de Catalunya (1598-1600).
Jeroni Pujades (1568-1635): Va escriure Crònica universal del Principat de Catalunya i quatre volums del Dietari (1601-1630).

Teatre popular a l'Edat Moderna (s.XV-s.XVIII)

1500

A partir del s. XVI, van aparèixer numerosos exemples dels entremesos medievals que en el Principat van agafar el nom de sainets. Eren peces dramàtiques breus, escrites en vers o vers i prosa. Descrivien els costums de les classes a què anaven destinats.

Poesia popular a l'Edat Moderna (s.XV-s.XVIII)

1500

A partir del s. XVI, la poesia es va manifestar amb una gran varietat de gèneres trasmesa oralment, a excepció dels goigs, editats en fulls volants.
- Goigs: Cants dedicats a sants o a verges venerats a les parròquies.
- Les nadales: Cançons religioses referents al naixement de Crist. El cant dels ocells.
- Les cançons de pandero i les corrandes.
- Els romanços: Gènere poètic més utilitzat a partir del s. XV. Obres més destacades: Bac de Roda, El comte Arnau, L'Hereu Riera, El Mariner.

Prosa popular a l'Edat Moderna (s.XV-s.XVIII)

1500

També algunes narracions en prosa es van transmetre oralment. No obstant, van ser algunes de les impreses les que van assolir un major èxit com La història de l'esforçat cavaller Partinobles.

Francesc Vicenç Garcia (1582-1623)

1582

Poeta conegut amb el sobrenom de "el Rector de Vallfogona". Va escriure L'harmonia del Parmàs que no va ser impresa fins el 1703.

El Barroc (s. XVII fins al XVIII)

Period: 1600 to 1700

El Barroc respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. En litaratura, l'harmonia i la bellesa renaixentista van ser reemplaçades pel recarregament lèxic i sintàctic, l'obscuritat conceptual i la sàtira mordaç.

Francesc Fontanella (1610/1620-1680/1685)

1610

Poeta amb una temàtica principlament amorosa. Autor de dues obres teatrals: Amor, fermesa i porfia i Lo desengany (1650).

Poesia s. XVIII

1700

A principis del s. XVIII es segueixen les característiques del Barroc. Cal destacar els poetes: Joan Ramis (1746-1819) i Antoni Febrer i Cardona (1761-1841).

Teatre del s. XVIII

1700

Durant s. XVIII van conviure el teatre de tradició popular, el barroc i el nou (el neoclàssic). El neoclassicisme es caracteritzar per l'adopció de la regla de les tres unitats: la història havia de passar en el mateix lloc, temps i espai.
- Joan Ramis (1746-1819): Arminda (1775), Rosaura (1783) i La tragèdia Lucrècia (1769).

Prosa del s. XVIII

1700

Prosa erudita:
- Baldiri Reixach (1703-1781) Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749)
- Josep Pau Ballot (1747-1821) Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815). Primera gramàtica impresa en català.
Prosa narrativa:
- Lluís Galiana (1740-1771) La rondalla de rondalles (1769).
- Baró de Maldà (1746-1818) Calaix de sastre (1769-1816). Constitueix un importantíssima crònica de la vida barcelonina.

La Il.lustració (s. XVIII)

Period: 1700 to 1799

La Il·lustració consisteix en la divulgació i l’aplicació a la ciència, la política, l’economia segons els principis de la raó i l’experiència. Aquesta difon els valors de la igualtat de drets, la tolerància, la llibertat, la dignitat de l’home i la necessitat de la seva instrucció. La literatura es decanta cap al didactisme i la divulgació cultural. Cal il·lustrar el poble. Els Països Catalans van rebre els aires de la Il.lustració per mitjà de les universitats de València i Cervera.

El Neoclassicisme (s. XVIII)

Period: 1700 to 1799

Va aparèixer tardanament a les terres catalanes per causa del tancament polític. Els principis estètics del Neoclassicisme eren la imitació dels models clàssics, la bellesa de l'obra identificada amb la veritat i la acertada tria i organització dels materials de l'obra.