Captura de pantalla 2024 07 24 a les 11.07.14

Els sistemes no posicionals

  • 20,000 BCE

    Os d'Ishango

    Os d'Ishango
    L'os d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda. En un cap de l'os, hi ha una peça de quars que servia per a fer les marques. Realment, no pot ser considerat com un sistema de numeració. Més aviat es podria identificar amb un registre que fa referència a un recompte.
  • 3000 BCE

    Sistema de numeració egipci

    Sistema de numeració egipci
    A l'antic Egipte, s'utilitzava un sistema de numeració decimal, no posicional. Cada ordre (unitats, desenes, centenes, etc.) tenia un signe que era repetit tantes vegades com calgués.
  • 1500 BCE

    Grècia, període pre-jònic

    Grècia, període pre-jònic
    La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura, avantpassada de la grega. Va ser absorbida per les invasions dòries. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.
    El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema acrofònic o numeració àtica.
    Ι = 1
    𐅃 = 5
    Δ = 10
    Η = 100
    Χ = 1000
    Μ = 10000

    En aquest sistema de numeració, es va basar el sistema de numeració romà.
  • 3 BCE

    Sistema de numeració romà

    Sistema de numeració romà
    La numeració romana va ser desenvolupada a l'Imperi Romà. Va ser reemplaçat a partir del segle XIV. Tot i això, el seu ús persisteix avui dia.
    Regles
    1. S'utilitzen lletres per comptar. Cada lletra té un valor: I = 1 ; V = 5 ; X = 10; L = 50 ; C = 100 ; D = 500 i M =1000.
    2. Les lletres I, X, C i M es poden escriure més d'un cop, mentre que les V, L i D només un.
    4. Quan una lletra està a la dreta d'una altra amb un valor superior, el resultat se suma, en cas contrari es resta.