-
20,000 BCE
Os d'Ishango
L'os d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda. En un cap de l'os, hi ha una peça de quars que servia per a fer les marques. Realment, no pot ser considerat com un sistema de numeració. Més aviat es podria identificar amb un registre que fa referència a un recompte. -
3000 BCE
Sistema de numeració egipci
A l'antic Egipte, s'utilitzava un sistema de numeració decimal, no posicional. Cada ordre (unitats, desenes, centenes, etc.) tenia un signe que era repetit tantes vegades com calgués. -
1500 BCE
Grècia, període pre-jònic
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura, avantpassada de la grega. Va ser absorbida per les invasions dòries. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.
El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema acrofònic o numeració àtica.
Ι = 1
𐅃 = 5
Δ = 10
Η = 100
Χ = 1000
Μ = 10000
En aquest sistema de numeració, es va basar el sistema de numeració romà. -
3 BCE
Sistema de numeració romà
La numeració romana és un sistema de numeració, no posicional que es va desenvolupar i utilitzar en tot l'Imperi Romà. A partir del segle XIV, els nombres romans van començar a ser reemplaçats en la majoria dels contextos pels nombres aràbics. Tot i que el seu reemplaçament, el seu ús persisteix actualment en alguns aspectes de la vida quotidiana.
Aquest sistema fa servir algunes lletres majúscules com a símbols per representar certs valors i s'escriuen com combinacions de lletres.