-
20,000 BCE
Os d'Ishango
L'os d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda. En un cap de l'os, hi ha una peça de quars que servia per a fer les marques. Realment, no pot ser considerat com un sistema de numeració. Més aviat es podria identificar amb un registre que fa referència a un recompte. -
3000 BCE
Sistema de numeració egipci
A l'antic Egipte, s'utilitzava un sistema de numeració decimal, no posicional. Cada ordre (unitats, desenes, centenes, etc.) tenia un signe que era repetit tantes vegades com calgués. -
1500 BCE
Grècia, període pre-jònic
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura, avantpassada de la grega. Va ser absorbida per les invasions dòries. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.
El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema acrofònic o numeració àtica.
Ι = 1
𐅃 = 5
Δ = 10
Η = 100
Χ = 1000
Μ = 10000
En aquest sistema de numeració, es va basar el sistema de numeració romà. -
3 BCE
Sistema de numeració romà
La numeració romana va ser desenvolupada a l'Imperi Romà. Va ser reemplaçat a partir del segle XIV. Tot i això, el seu ús persisteix avui dia.
Regles
1. S'utilitzen lletres per comptar. Cada lletra té un valor: I = 1 ; V = 5 ; X = 10; L = 50 ; C = 100 ; D = 500 i M =1000.
2. Les lletres I, X, C i M es poden escriure més d'un cop, mentre que les V, L i D només un.
4. Quan una lletra està a la dreta d'una altra amb un valor superior, el resultat se suma, en cas contrari es resta.