-
Llei Chapelier francesa (LLEIS ANTIASSOCIATIVES) 1791-1825
La llei Chapelier francesa, va ser una llei francesa promulgada el 1791 durant la Revolució Francesa. Específicament, prohibia les coalicions i les vagues de treballadors, argumentant que aquestes activitats eren contràries al principi de la llibertat individual i la lliure competència. Aquesta llei representa les lleis antiassociatives que com he explicat, aquestes lleis impedien qualsevol mena d'associació de treballadors per defensar els seus interessos. Altre llei:Combination Acts angleses. -
Socialisme utòpic (Robert Owen) 1799
El socialisme utòpic va ser un moviment i un conjunt d'idees.va ser anomenat "utòpic" perquè els pensadors socialistes presentaven visions idealitzades de societats futures basades en la cooperació, la igualtat i la justícia social. Principals exponents del socialisme utòpic inclouen Charles Fourier, Henri de Saint-Simon i Robert Owen. Proposaven substituir la propietat privada per la col·lectiva, igualtat de drets bàsics i sistemes politics amb sufragi universal i sobirania popular
-
Luddisme (Revolta Alcoi) 1821
El ludissme va ser un moviment social i econòmic. Els luddistes eren treballador que protestaven contra la introducció de maquinària industrial que amenaçaven amb reemplaçar la mà d'obra humana. Legalment empenyia als assalariats a participar en revoltes espontànies i violentes. Revolta Alcoi: 1821, 2 de març, uns 1.200 homes dels pobles circumdants d'Alcoi es van dirigir a la ciutat, armats amb el primer que van trobar a mà, i van destruir les màquines situades a l'exterior. -
Naixement dels sindicats (Gran sindicat General dels Filiadors) 1829
Els treballadors, insatisfets per les noves idees socialistes, van anar creant organitzacions per defensar els sesus drets i plantejar alternatives al capitalisme industrial. Primera organització: Socros mutus, basada en la protecció de treballadors i families en cas de malaltia etc.Tenim les Trade Unions, entre les quals destaca el Gran Sindicat General de Filiadors (1829) va proliferar nombrosos sindicats.. El primer sindicat a Espanya va ser: l'Associació de Teixidors de Barcelona -
Cartisme (Working Men's Association 1836 i Associó Nacional de la carta 1842 )
El moviment obrer va perdre la iniciativa d’organitzar-se al voltant d’un projecte polític propi: el cartisme. El cartisme es va crear per poder canviar les lleis i millorar les relacions laborals. Reclamaven: sufragi universal masculí i secret, sou per als diputats i immunitat parlamentaria. El 1836 el primer grup d'obrers va ser Working Men's Association que va publicar la Carta al poble. El 1842 es va transformar en el primer partit politic dels treballadors Associació Nacional de la Carta -
Anarquisme (Mikhail Bakunin) 1840
L'anarquisme és un conjunt de filosofies polítiques i socials, és un altre gran corrent de pensament que es va enfrontar al liberalisme.Criticaven la societat capitalista i proposaven un model alternatiu basat en l'absència d'autoritat. S'implicava en les organitzacions obreres i practicaven vagues i manifestacions.Prinicpals inspirador: Pierre Joseph Proudhon(francès) defensava un sistema social basat en mutualisme i cooperativisme, Mikhail Bakunin planetjava la destrucció del capitalisme(rus) -
Marxisme (manifest del partit comunista) 1848
El "marxisme" fa referència al conjunt d'idees, teories i filosofia política basades en el pensament de Karl Marx i Friedrich Engels. Defensava la destrucció de l'ordre liberal i el sistema econòmic capitalista, per mitjà de la revolució. Tenim el manifest del partit comunista que va ser la primera formulació del marxisme escrit per Karl Marx i Friedrich Engles. Tres grans eixos de la teoria marxista: lluita de classes, crítica del present i la societat comunista -
La primera Internacional (Associació Internacional dels treballadors) 1864-1872
L'AIT va ser una associació de treballadors que buscava la solidaritat internacional i la millora de les condicions laborals. S'organitzava en seccions nacionals i un consell general dirigit per Marx. Volien posar fi a la burgesia i implantar el socialisme. Seguit de reivindicacions: supressió del treball infantil, recurs a la vaga, reducció de la joranada laboral, etc. Hi va haver un enfrontament entre Marx i Bakunin per les idees del socialisme marxista i anarquista, per això va acabar l'AIT -
La Comuna de París (1871)
A París, va esclatar un moviment revolucionari que coneixem com la Comuna de París. Inicialment, es va tractar d’un moviment que va intentar posar en marxa el pensament socialista i democràtic.Va ser aixafada per l’exèrcit després d’una setmana de lluites molt cruels que van provocar milers de morts. Després de la derrota,Marx va veure la necessitat de crear partits polítics forts i organitzats capaços de dirigir la revolució en un futur. Aquest partitd van ser aprovats al Congrés de l'Haia. -
Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) (1875)
El fracàs de l'AIT havia fet veure a Marx la necessitat de renovar les formes de lluita del proletariat i crear unes altres formes d’organització més adequades a les noves circumstàncies i va recomanar la creació de partits obrers socialistes de caràcter nacional que canalitzessin les activitats polítiques de la classe treballadora. El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) Era la força més ben organitzada i el punt de referència dels partit obrers per Europa -
Partido Socialista Obrero Español (1879)
Amb la creació de partits obrers socialtes a Espanya es va crear el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), dirigit per Pablo Iglesias i amb una presència més forta a Madrid i entre els obrers asturians i biscaïns que en la industrialitzada Catalunya. Tenia restringida per la important preseència de l'anarquisme. -
Anarcomunisme (Piotr Kropotkin i Errico Malatesta)
L'anarcomunisme va ser una corrent creada per Piotr Kropotkin i Errico. S’oposava a crear sindicats i propugnava la formació de petits grups d’acció destinats a combatre, amb accions violentes, la societat burgesa. Defensava els atemptats dirigits directament contra l’Estat, l’Església i els grans capitalistes. Com a resultat, una onada d’atemptats va escampar-se per Europa: assassinant el president de la republica francesa, al cap del govern espanyol i presidents dels Estats Units -
La segona Internacional (1889)
La Segona Internacional va ser una organització internacional de partits socialistes i laboristes, sense un consell general. Principis: La regulació del mercat, fi de la discriminació sexual, extensió de la democràcia i una evolució pacífica cap a la presa del poder polític. Va crear alguns dels simbols del moviment obrer com: Dia dels Treballadors,Primer de Maig. Va impulsar gran diversitat d'organismes com la Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907) -
Anarcosindicalisme (Carta d'Amines) 1906
Un altre sector de l'anarquisme va ser l'anarconsindicalisme, Refusava les accions individuals i violentes i creia que, mitjançant els sindicats, els treballadors eradicarien el capitalisme i crearien una societat sense classes on la propietat seria de les col·lectivitats obreres. Les bases eran: apoliticisme, defensa de l'acció directa dels treballadors i vaga general com a instrument revolucionari. Les seves idees van prendre cos a la Carta d'Amines (1906) -
Ruptura partits socialistes (1914)
Pel que fa la guerra, el moviment socialista també es va mostrar dividit. Els socialistes eren internacionalistes i manifestaven el seu rebuig a un possible conflicte bèl·lic entre nacions. Però, a la part pràctica, sectors molt amplis van acabar fent costats als governs burgesos quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. La qüestió els enfrontava era si els interessos nacionals o patriòtics passaven davant dels de classe.