-
Descobriment de l'electró
L'electró és una partícula subatòmica de càrrega elèctrica negativa que està a l'escorça dels àtoms. És un leptó de primera generació i se sol considerar una partícula elemental. Va ser descobert l'any 1896 pel grup d'investigació de Thompson. -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que va proposar el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arran del seu descobriment de l'electró. Thomson va suposar que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva (+), la qual tenia a dins corpuscles amb càrrega negativa (–) disposats en intervals regulars sobre una esfera amb el mateix centre que l'àtom, i en moviment. Aquest model és conegut popularment com el model del púding de panses. -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905, la teoria de la relativitat especial o restringida que diu que no hi ha cap punt fix en l'Univers, sinó que tot es mou amb tota la resta i el 1916, la teoria de la relativitat general que és més complicada que la restringida perquè estudia també els moviments no uniformes que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. -
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913. El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. -
Model atòmic de Rutherford
El 1911 Rutherford va publicar un model atòmic nou.
Va fer un experiment que va col·locar una fina làmina d'or i hi va posar partícules alfa. Esperava que les partícules alfa passessin sense desviar-se a través de la làmina d'or, en canvi, algunes de les partícules alfa es desviaven molt o, fins i tot, tornaven enrere, la qual cosa era incompatible amb el model de Thomson.
Rutherford va proposar un model atòmic alternatiu que pogués explicar els resultats de l'experiment. -
Descobriment del protó
El protó és una partícula subatòmica de càrrega positiva que es troba al nucli dels àtoms i que està compost per tres quarks. El 1917 Rutherford va demostrar que el nucli d'hidrogen era present en altres nuclis, resultat general que es descriu com el descobriment del protó. -
Descobriment del neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que té una massa molt petita. És la segona partícula més abundant de l'univers. El neutrí va ser descobert el 1930 per Wolfgang Pauli. -
Descobriment del neutró
El neutró és una partícula subatòmica que no té càrrega elèctrica. Es troba al nucli de l'àtom. Va ser descobert per James Chadwick. El neutró ha estat la clau per a la producció d'energia nuclear. -
Descobriment del positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, és un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada. Va ser descobert per Carl David Anderson l'any 1932. -
Formació del CERN
L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. Va ser fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món. -
Descobriments dels quarks
Un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes. El model de quarks va ser proposat pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964. -
Posada en funcionament de l’LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. El GCH és a un túnel de 27 km de circumferència, soterrat
50-175 m sota terra. -
Inauguració del Sincrotró Alba
El projecte es va posar en marxa el 1994, es va començar a construir el 2003 i es va inaugurar el 2010. Un sincrotró és un tipus particular d'accelerador de partícules circular en què el camp magnètic i el camp elèctric estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment. L'ús més estès dels sincrotrons és la generació de radiació electromagnètica d'ample espectre per ser utilitzada en experiments científics basats en la interacció de la mostra amb aquesta llum.