Eix Cronològic

  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró
    L'electró es va descobrir l'any 1897 pel físic britànic Joseph John Thomson. Va realitzar experiments amb tubs de raigs catòdics, on va demostrar l'existència de partícules carregades negativament, més petites que els àtoms. Aquest descobriment va desafiar la visió clàssica de l'àtom com una part indivisible, i va conduir a la creació de nous models atòmics.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    El model atòmic de Thomson, proposat per Joseph John Thomson el 1904, és conegut com el model del "púding de panses". En aquest model, l'àtom es descriu com una esfera de càrrega positiva amb els electrons, que tenen càrrega negativa, incrustats a l'interior com si fossin panses dins un púding. Aquest model va ser desenvolupat després que Thomson descobrís l'electró el 1897.
  • Period: to

    Publicació de la teoria de la relativitat

    Albert Einstein va publicar la seva teoria de la relativitat en dues parts: Relativitat especial (1905): Estableix que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors inercials i que la velocitat de la llum és constant. Inclou l'equació
    𝐸=𝑚𝑐2. Relativitat general (1915): Expandeix la teoria per incloure la gravetat, descrivint-la com la curvatura de l'espai-temps causada per la massa.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford
    El model atòmic de Rutherford (1911) proposa que l'àtom té un nucli petit i positiu on es concentra la major part de la massa, mentre els electrons orbiten al seu voltant en un gran espai buit. Va sorgir de l'experiment de la fulla d'or, que demostrava que l'àtom no és una massa homogènia.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr
    El model atòmic de Bohr, proposat per Niels Bohr el 1913, introdueix la idea que els electrons orbitaven el nucli en òrbites circulars específiques i quantitzades. Aquestes òrbites tenen nivells d'energia definits, i els electrons només poden ocupar aquestes òrbites sense perdre energia. Quan un electró salta d'una òrbita a una altra, emet o absorbeix energia en forma de fotons.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó
    El protó es va descobrir l'any 1917 pel físic britànic Ernest Rutherford. Durant un experiment en el qual bombardejava nitrogen amb partícules alfa (nuclis d'heli), va observar que es desprenia una partícula amb càrrega positiva, que va identificar com el nucli d'hidrogen. Aquesta partícula més tard es va anomenar protó.
  • Descobriment del Neutró

    Descobriment del Neutró
    El neutró es va descobrir l'any 1932 pel físic britànic James Chadwick. Chadwick va realitzar experiments bombardejant beril·li amb partícules alfa i va observar que es desprenia una radiació que no tenia càrrega elèctrica, però tenia massa similar a la del protó. Aquesta radiació estava formada per una nova partícula, que ell va anomenar neutró, perquè era elèctricament neutra.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí
    El neutrí va ser proposat el 1930 per Wolfgang Pauli per explicar la pèrdua d'energia en la desintegració beta. Enrico Fermi va desenvolupar-ne una teoria completa el 1934. Finalment, el 1956, Clyde Cowan i Frederick Reines van detectar el neutrí experimentalment, confirmant la seva existència.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró
    El positró va ser descobert el 1932 pel físic Carl Anderson mentre estudiava els raigs còsmics en una cambra de boira. És l'antipartícula de l'electró, amb la mateixa massa però càrrega positiva. El descobriment va ser la primera evidència de l'existència d'antimatèria, confirmant prediccions teòriques fetes per Paul Dirac el 1928.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN
    El CERN es va fundar el 1954 amb l'objectiu de crear un laboratori europeu per a la recerca en física de partícules. Va ser establert com una col·laboració internacional per fomentar la cooperació científica entre països europeus després de la Segona Guerra Mundial. El laboratori es troba a la frontera entre Suïssa i França, a prop de Ginebra, i ha esdevingut un dels centres més importants per a la investigació en física de partícules a nivell mundial.
  • Descobriment dels Quarks

    Descobriment dels Quarks
    Els quarks van ser proposats teòricament per primera vegada el 1964 pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig, com a part d'una teoria per explicar la composició de partícules subatòmiques com protons i neutrons. Gell-Mann va introduir el terme "quark" i va suggerir que aquestes partícules no eren indivisibles, sinó que estaven formades per components més petits anomenats quarks.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC
    L'Large Hadron Collider (LHC) va començar a funcionar el 10 de setembre de 2008 al CERN. És el major accelerador de partícules del món i col·lideix partícules a velocitats properes a la de la llum. La seva posada en funcionament inicial va ser seguida d'una aturada per millores. Ha permès descobriments importants com el bosó de Higgs.
  • Inauguració del Sincrotró Alba

    Inauguració del Sincrotró Alba
    El sincrotró ALBA, situat a Cerdanyola del Vallès, Barcelona, va ser inaugurat el 20 de setembre de 2010. És una instal·lació de síncrotró dedicada a la recerca en ciències dels materials, biologia, química i física. ALBA proporciona llum de síncrotró per a experiments de alta precisió, afavorint la investigació científica i tecnològica en diversos camps.