-
Proposta de partició de l'ONU
L'Assemblea General de les Nacions Unides aprova la Resolució 181, que anomena a la partició dels territoris palestins en dos estats: un jueu i un altre àrab. -
Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion
Israel declara la seua independència quan finalitza el domini britànic. Això dona inici a la Primera Guerra Àrab-Israeliana, en la qual Egipte, Jordània, Líban, l'Iraq i Síria envaeixen Israel. -
Primera guerra àrab-israelià
Els Exèrcits d'Egipte, Síria, Líban, Jordània (antiga Transjordània) i l'Iraq van atacar Israel el 14 de maig, desencadenant la primera guerra àrab-israeliana.
En 1949 es declara un alto-el-foc entre les parts del conflicte durant la primera part de l'any. Jordània pren el control de Cisjordània i Jerusalem Est, mentre que Egipte controla la Franja de Gaza. Les línies de l'alto-el-foc es converteixen en les fronteres d'Israel, més favorables al poble jueu que les de la partició de l'ONU. -
Segona guerra àrab-israelià
Es produeix la segona guerra àrab-israeliana després que Egipte nacionalitzara el Canal de Suez. Israel, el Regne Unit i França van formar una aliança, i l'Estat jueu va ocupar la Franja de Gaza i la península del Sinaí. L'Exèrcit israelià, pressionat pels Estats Units i l'URSS, va retirar posteriorment les seues tropes. -
Guerra dels Sis Dies
Israel llança la tercera guerra àrab-israeliana, la Guerra dels Sis Dies. Entre el 5 i el 10 de juny, l'Estat jueu aconsegueix una rotunda victòria sobre els països àrabs veïns. Este breu conflicte també va donar lloc a un espectacular redibuixat del mapa d'Orient Pròxim: Israel va conquistar Cisjordània i Jerusalem Est, la Franja de Gaza, la península del Sinaí i els Alts del *Golán. -
Guerra del Yom Kippur i crisi del petrol
El 6 d'octubre, Egipte i Síria llancen una ofensiva contra Israel per a reconquerir el Sinaí i els Alts del *Golán. Este va ser l'inici de la quarta guerra àrab-israeliana, també coneguda com la Guerra de *Yom *Kippur, perquè va començar durant la festivitat jueva de *Yom *Kippur. Israel finalment repel·leix als Exèrcits dels països veïns i el conflicte acaba a la fi de mes, però tots dos camps pateixen grans pèrdues: almenys diversos milers de morts. -
Acords de Camp David entre Egipte i Israel
El 17 de setembre, el president egipci Anuar al-*Sadat i el primer ministre israelià Menachem Begin signen els Acords de Camp David. En virtut d'este acord, Egipte recupera la península de Sinaí, que havia perdut en la Guerra dels Sis Dies. Anuar al-Sadat es converteix en el primer dirigent àrab que reconeix l'Estat d'Israel. -
Primera Intifada o “Revolta de les pedres¨
La Primera Intifada ("alçament" en àrab) va començar en la Franja de Gaza i es va estendre ràpidament a Cisjordània. Sobrenomenada "guerra de les pedres", esta rebel·lió contra l'ocupació israeliana va durar fins a 1993 i va costar la vida almenys a 1.000 palestins. Va ser també durant este alçament quan va nàixer el moviment islamista Hamàs, que nega tota legitimitat a l'Estat jueu. -
Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina (
Després d'intenses negociacions secretes a Oslo, Yasir Arafat i el primer ministre israelià Isaac Rabin signen a Washington els Acords d'Oslo. Este pacte preveu la creació de l'Autoritat Palestina, que obté el control administratiu de Cisjordània i la Franja de Gaza, i al cap de la qual serà triat Yasir Arafat en 1996.
El 13 de setembre, Isaac Rabin i Yasir Arafat intercanvien una històrica encaixada, en presència del president dels Estats Units, Bill Clinton. -
Creació de l'Autoritat Nacional Palestina
En 1994, l'Autoritat Nacional Palestina va passar a ser la titular nominal del govern tant de Gaza com de Cisjordània. Esta situació es va mantindre fins a 2006, quan Hamàs va guanyar les eleccions a Gaza i es va fer amb el poder en aquest territori. -
Segona Intifada
El líder del partit dretà israelià Likud, Ariel Sharón, visita l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem el 28 de setembre. Esta visita va ser considerada una provocació pels palestins. La Segona Intifada, també coneguda com a Intifada del-Aqsa", va començar l'endemà. Va durar fins a 2005 i en cinc anys van morir 3.000 palestins i 1.000 israelians. -
Tercera Intifada o Divendres de la Fúria
El divendres 8 de desembre de 2017, el líder d'Hamàs Ismail Haniya va demanar als palestins que participaren en una tercera Intifada a través del denominat "Divendres de Fúria", motivada per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de reconéixer a Jerusalem com a capital de l'Estat d'Israel. Aquesta decisió va ser durament criticada per la totalitat dels governs àrabs i musulmans -
Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu
Desenes de milers de palestins es reuneixen prop de la frontera israeliana el 30 de març per a protestar contra el bloqueig israelià de la Franja de Gaza. Les protestes van continuar durant diversos mesos, durant els quals les tropes israelianes van disparar amb bales contra els manifestants.
Almenys 189 palestins van morir i més de 6.000 van resultar ferits durant eixes protestes entre finals de març i finals de desembre de 2018. -
Guerra Israel-Franja de Gaza
El 7 d'octubre, Hamàs va llançar un atac sorpresa sense precedents contra Israel en diversos fronts, amb combatents que es van infiltrar a la frontera, fortament fortificada, en diversos llocs per aire, terra i mar. Les forces israelianes van respondre amb atacs aeris i reforços militars a la frontera de Gaza.