-
1534
El comerç a llarga distància
Durant el segle XVI, el regne de Castella tenia molt bon comerç amb Amèrica. Però a Catalunya va ser molt perjudicat per la pirateria. Malgrat les dificultats de comercialització, l'activitat artesana es va desenvolupar gràcies al mercat interior i al creixement de la demanda procedent de Castella i d'Amèrica. -
1542
Pirates i corsaris a Catalunya
Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l’Imperi Otomà van ser freqüents a la costa catalana.
Moltes ciutats van ser saquejades i el comerç mediterrani va tenir noves dificultats.
Per defensar-se de la pirateria, a la costa catalana s’hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats s’hi van construir muralles amb torres de guaita.
També es van organitzar expedicions corsàries de defensa. -
La indústria del vidre
Els productes de la indústria catalana del vidre eren molt apreciats a l'Europa del segle XVI. A Barcelona es concentraven els comerços que venien els productes de vidre. El centre més important de producció era la ciutat de Mataró, que va tenir un gran creixement demogràfic i econòmic al voltant de la fabricació de vidre. A la capital del Maresme hi havia els vidriers de forn.
Una part de la producció es destinava al consum intern, però la major part anava a la resta de la península. -
L'expulsió dels moriscos
L’any 1609 el rei Felip III va expulsar els moriscos de tot el territori de la monarquia.
A Catalunya l’expulsió va afectar unes 5000 persones, l’1 % de la població.
La majoria es localitzava a les comarques de l’Ebre i del Baix Segre i es dedicava principalment a l’agricultura. (https://blogbuxaweb.com/2020/11/23/catalunya-dins-la-monarquia-hispanica-segles-xvi-xvii/) -
La població als segles XVI i XVII
Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai el sostre dels 500.000 habitants.
Durant el segle XVI la població catalana va créixer lleugerament, degut a l’arribada d’immigrants procedents del sud de França.
Al segle XVII, època de crisi demogràfica a tot Europa, a Catalunya va tornar a disminuir la població.
Una sèrie d’epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i van posar fi al període de creixement anterior. -
La llengua i la cultura
El castellà era la llengua de la monarquia, però a Catalunya es parlava amb català, era la llengua majoritària dels catalans. A catalunya es va difusar el castellà per la invenció de la imprenta, que va afavorir l'extenció de les llengües majoritàries, i per la presència de soldats castellans destinats a Catalunya. Malgrat tot, el català es va afirmar com a llengua escrita, i les imprentes catalanes van imprimir molts textos en català i va continuar estan present. -
La guerra entre la monarquia hispànica i França
La guerra entre la monarquia hispànica i França es va desenvolupar al Rosselló entre el 1637 i el 1639, però quan es va acabar, els terços castellans enviats a combatre els francesos, que eren uns 10.000 homes, es van quedar a Catalunya amb l'obligació de la població d'allotjarlos i mantenir-los. La pressió econòmica sobre la població i els excessos dels soldats van provocar friccions i enfrontaments entre la gent del país i els representants del rei. -
La guerra dels Segadors
La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra els senyors i contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra. Es feien dir Corpus de Sang. El rei de França va protegir a les institucions catalanes i Catalunya va quedar dividida en dos bàdols. Finalment, el 1652, Barcelona es va rendir i la Generalitat va tornar a l'obediència de Felip IV, que va jurar les Constitucions catalanes de nou. -
Tractat dels Pirineus
El tractat dels Pirineus va ser un tractat de pau que va posar fi a la guerra Francoespanyola i la Guerra dels Trenta anys. Degut això es va annexar Catalunya Nord amb part de França. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_dels_Pirineus) -
Tensions socials al camp català
Entre que algunes poblacions es van negar a allotjar els soldats que venien de França, les males collites del 1686 i la plaga de llagosta que va haver-hi, va aumentar el malestar de la població i el conflicte social al món rural. El 1687 es va produir una altra revolta dels camperols contra les contribucions. Els pagesos protestaven contra l'obligació de donar allotjament als soldats i contra l'exempció del pagament d'impostos per part dels privilegiats. Al final el conflicte va acabar.