-
Period: 476 to 476
Caiguda de Roma
Odoacre, rei dels hèruls, enderroca l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústol, el 4 de setembre de 476. Aquest fet marca la fi de l'Imperi Romà: desapareix l'imperi occidental mentre que l'imperi oriental bizantí sobreviu fins a la caiguda de Constantinoble, el 1453. -
Period: 507 to 507
Batalla de Vouillé
Va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers. Batalla entre Clodoveu i els visigots.v -
Period: 589 to 589
Unificación religiosa
L'Església de la Unificació va ser creada el 1954 a Corea del Sud per Sun Myung Moon. És una variació de la teologia cristiana que es basa en la idea que, en pecar, Adam i Eva li van fallar al pla diví i que el món necessita un nou messies que vindria a ser el mateix Moon. -
Period: 654 to 654
Unificación legislativa
Ens referim a la lliure adopció per les legislatures locals de textos legislatius iguals, estudiats, elaborats i prèviament aprovats per una Comissió Federal de Legislació Uniforme. -
Period: 711 to 756
L'emirat dependent de Damasc
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al
rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar
el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
Period: 756 to 929
Emirat independent
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va
aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir.
En aquest període la península es va consolidar, però no van faltar problemes interns:
- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès.
- Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers. -
Period: 929 to 1031
El califat de Córdoba
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica.
Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II,
protector de les arts i les lletres. -
Period: 1031 to 1090
Els regnes de taifes
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica.
Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II,
protector de les arts i les lletres. -
Period: 1090 to 1144
Almoràvides
(1090-1144), agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat
un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van
unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en
1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a
fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes. -
Period: 1236 to 1492
El regne nassarí de Granada
Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van ser de col·laboració.