-
Period: Jan 1, 711 to Dec 31, 717
La conquesta
Aquest període està caracteritzat per una lluita a Guadalete que produeix el domini de la península Ibèrica de part dels musulmans. Això és degut a la crisi visigoda en els derrers anys. Hi ha un pactat molt bo de part dels visigorts l'any 713 on no hi intervé la violència -
Apr 27, 711
Arribada a Gibraltar
Tariq Bin Ziyad arriba a gibraltar amb un exèrcit de 7.000 homes, practicament de berbers, per les ordres del governador amb l'objectiu de conquerir les terres dels visigots, la península Ibèrica. Poc després aquest exèrcit es veu ampliat amb 5.000 homes més -
Jul 27, 711
Batalla de Guadalete
Una lluita entre l'exèrcit musulmà portat per Tariq i Roderic, el rei visigot. Aquesta batalla va ser protagonitzada al riu Guadalete, i amb l'avandó de les dues parts importants de l'exèrcit visigot els musulmans van sortit victoriosos -
Jan 1, 713
Pacte d'Oriola
Un tracte entre els musulmans i els visigots on el regne musulmà promet no esclavitzar a cap visigot ni obligar a que es canviin de religió, tot i que amb un impost extra la majoria acabarien canviant-se. Aquest tractat és pactat per Teodimir i Musa, rei visigot i musulmà, respectivament, a Oriola -
Period: Jan 1, 718 to Dec 30, 756
L'Emirat Dependent
Aquest període és en el que l'imperi ja s'ha integrat a la península Ibèrica. Al-Àndalus era un emirat, és a dir, una gran província que formava part de l'imperi. Aquest emirat era totalment dependent del Califat Omeia, tant econòmicament com religiosament. La capital va passar a ser Còrdova
Va haver-hi diverses guerres civils entre berbers i àrabs, ja que les bones terres que se'ls hi va prometre no se'ls hi van concedir.
Va finalitzar l'extensió de l'imperi a la batalla de Poitiers l'any 732. -
Oct 10, 732
Batalla de Poitiers
En aquesta batalla a Poitiers va finalitzar la conquesta de l'imperi musulmà per territoris cristians. Va ser una batalla contra els francs, i tot i ser molt superiors en nombre els francs van saber defensr-se molt bé i els van expulsar. Van marcar la frontera als PIrineus. -
Jul 1, 737
Guerres civils
Durant l'Emirat Dependent va haver-hi diverses guerres civils entre berbers i àrabs degut a que els àrabs els hi van prometre terres fèrtils i se'ls hi van concedir les marginals, tot i que els berbers eren superiors en nombre -
Jul 1, 750
Inici del califat Abbàssida
El califat Abbàssida va destronar a l'Omeia qu tenia la capital a Damasc. La capital del califat Abbàssida va passar a ser a Bagdad. Va assessinar a gairebè tota la família dels Omeia, d'on va sobreviure Abdarreman I -
Period: Jan 15, 756 to Dec 31, 929
Emirat Independent
Hi ha un canvi de califat, i l'únic supervivent del califat Omeia (Abdarreman I) es va dirigir a la Península Ibèrica.
Abdarreman I es va aliar amb els descendents dels Omeies conqueridors i va destronar a Yusef, governador d'Al-Àndalus, que estava patint una situació on estava bastant feble.
Es van independitzar dels Abbàssides, actual califat, als que nomès repectaven religiosament.
Es va iniciar la construcció de la mesquita de Còrdova -
Jul 1, 785
Inici de la construcció de la Mesquita de Còrdova
Es va començar la construcció de la important mesquita de Còrdova -
Jan 16, 929
Abdarreman III
Abdarreman III es va proclamar califa i es va independitzar del califat Abbàssida, així iniciant el califat de Còrdova, Ell tenia un poder absolut, i per sota d'ell hi havia el hayib, que seria un primer ministre actual. El govern era anomenat divan. Els cadis impartien justícia, i els mostassafs eren qui controlava el comerç.
Els goveradors de les cores (províncies) i de les marques eren els valís i els qaids, respectivament. -
Period: Jan 16, 929 to Dec 31, 1031
Califat de Còrdova
Els regnes cristians que van aguantar al nord de la Península van començar a atacar Al-Àndalus.
Abdarreman III es va imposar als governadors i es va proclamar califa, i va fundar el califat de Còrdova. Aquest caifat es va independitzar religiosament del de Bagdad.
Abdarreman va crear el seu propi govern amb les diverses províncies.
Es van fer diverses construccions. -
Jul 1, 936
Inici de la construccions de Medinat Al-Zahra i millores a la mesquita
Abdarreman III va manar construir Medina Al-Zahra i va millorar la mesquita de Còrdova -
Period: Jan 1, 1031 to Dec 31, 1248
Els regnes de Taifes
Al-Àndalus es divideix en més de 25 regnes independents anomenat taifes.
Els regnes cristians s'aprofiten de la debilitat de les taifes per conquerir Toredo i obligar a les taifes a pagar uns impostor mensuals o anuals.
Uns pobles del nord d'Àfrica que havien creat un imperi (Almoràvids i Almohades) dominarien la Península Ibèrica als segles XI i XIII.
L'any 1212 els Almohades serien derrotats.
Es construeix la fortalesa de Granada, tambè coneguda com l'Alhambra de Granada. -
May 25, 1085
La reconquesta de Toledo
Alfons VI reconquereix Toledo, antiga capital dels Visigods. -
Jul 16, 1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
Aquesta batalla marca l'inici de la decadència del regne musulmà a la Península. Els regnes cristians fan fora als Almohades de la península, cosa que afectarà a la situació d'Al-Àndalus -
Jul 1, 1238
Construccio de l'Alhambra de Granada
Es construeix un dels edificis més importants de l'Al-Àndalus, i ara un edifici simbòlic de Granada, que és lÀlhambra de Granada -
Period: Jan 1, 1248 to Dec 31, 1492
El regne nassarita de Granada
L'unica part que va sobreviure de les invasions cristianes va ser la de Granada. Aquest regne era important a Europa, ja que tenia bona agricultura i ports pel comerç. Seguien pagant uns impostos elevats per evitar la invasió del territori (paries). Boabdil es va rendir l'any 1492 devant els reis catòlics. L'alhambra de Granada va passar a ser la residència reial. -
Jul 1, 1492
Final d'Al-Àndalus
Boabdil és derrotat pels reis Catòlics i els hi entrega la clau de la ciutat, dient adeu a les poques restes d'Al-Àndalus a la península Ibèrica -
Jul 2, 1492
Reformes a l'Alhambra de Granada
Els Reis Catòlics ja tenen el poder sobre tot el regne musulmà a la península, pel que manen reformar l'Alhambra de Granada i la canvien de fortalesa militar a residència reial