-
Jan 1, 1150
Traducció de Forum Iudicum, segle XII (Llibre Jutge)
Compilació de lleis visigòtica de mitjan segle VII. Els fragments que se’n conserven mostren una llengua vulgar ben estructurada, sense gaires llatinismes, amb alguns trets fonètics occitans i amb una estructura sintàctica complexa. -
Jan 1, 1196
Mor Gulliem de Berguedà (1130?-1196)
Guillem de Berguedà és el trobador del qual ens han arribat més textos. Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà.
En la seva obra podem parlar de tres cicles de sirventesos:
3 contra Pere de Berga.
4 contra Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell.
4 contra Ponç de Mataplana.
La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments.
Es considera un trobador d'estrofisme força original i d'un domini important del vers. -
-
Jan 1, 1200
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, seguint les disposicions favorables a predicar en llengua vulgar i amb visible influència occitana tant en alguns aspectes fònics com doctrinals, raó per la qual hom ha suposat que podria tractar-se d’una adaptació d’un text occità.
Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli. -
-
Jan 1, 1232
Ramon Llull (1232-1316)
Ramon Llull un mallorquí del segle XIII, va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí.
Va escriure uns 265 llibres, que inclouen matèries tan diverses com la filosofia, la ciència, l'educació, la mística la gramàtica, la cavalleria, les novel•les o la poesia, entre molts altres temes. -
Jan 1, 1259
Cerverí de Girona (1259-1285)
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera és un trobador de l'obra del qual es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col•lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric. La seva obra la podem agrupar en: popular, amorosa, moral, religiosa, narrativa i els proverbis. -
Jan 1, 1274
Crònica de Jaume I, Llibre dels feits
El Llibre dels feits és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella el seu autor, Jaume I, explica en primera persona, la seva vida i els 63 anys del seu llarg regnat.
La crònica s’obre amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida i veient la mort pròxima, explica les dues raons per les quals ha escrit el que podem considerar la seva autobiografia: perquè tothom recordi les seves gestes i perquè aquestes serveixin d'exemple a la posteritat. -
Jan 1, 1274
Llibre de contemplació en Déu, Llull
El Llibre de contemplació en Déu s’organitza en 365 capítols, en 3 volums, els quals engloben 5 llibres i aquests, 40 distincions. Cada capítol té 30 paràgrafs numerats, dividits en 10 grups.
Els continguts de l’obra són: la creació i la naturalesa de Déu; el Déu fet home i la Redempció; la descripció de la vasta realitat natural a través de les finestres que són els sentits; al quart llibre s’aborden temes de caràcter filosòfic i al cinquè hi ha capítols dedicats al d'amor i a l'oració. -
-
Jan 1, 1276
Llibre de l'ordre de cavalleria, Llull
Aquest tractat sobre els valors morals i religiosos vinculats a l’exercici de les armes, va ser escrit per fortificar els ideals cristians de l’estament militar.
El Llibre de l’orde de cavalleria consta de set capítols, que tracten sobre: l’origen i noblesa de la cavalleria; la descripció de l’ofici de cavaller; l’examen de l’aspirant a cavaller; el cerimonial de l’adobament; el simbolisme de les armes ofensives i defensives; els costums propis del cavaller i l’honor que es deu al cavaller. -
Jan 1, 1283
Crònica de Bernat Desclot (1283-1288)
Libre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats és el títol de la segona gran crònica catalana, crònica que normalment coneixem pel nom del seu autor, Bernat Desclot.
La crònica comença explicant els esdeveniments que van propiciar el naixement de la confederació catalanoaragonesa i la continua amb els regnats dels, fins aleshores, reis de la confederació: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere el Gran. -
-
-
Jan 1, 1298
Llibre de meravelles o Fèlix, Ramon Llull (1298-1299)
Ramon va escriure aquesta ambiciosa novel•la didàctica durant la primera estada a París, entre l’any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, és un pelegrí que observa la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació.
El Fèlix combina la narració amb les formes dialogades, pròpies els textos didàctics medievals. La cosmovisió de Llull, és la responsable de la forma literària d’aquesta novel•la. -
Jan 1, 1325
Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa el 1336. L'any 1325, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom on conscient i agraït d'haver estat un home de sort que ha viscut en primera persona uns esdeveniments històrics irrepetibles i d'haver pogut sobreviure als molts perills que se li havien presentat al llarg de la seva vida, en dóna les gràcies a Déu i escriu les seves memòries per fer-nos partícips de tot allò que li ha tocat viure. -
-
Jan 1, 1328
Francesc Eiximenis (1328-1409)
Francesc Eiximenis fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. Va viatjar força i de retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar gestions polítiques. També va ser conseller dels reis.
La seva obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida per les classes burgeses benestants. Eiximenis escriu amb un estil senzill i planer, ple d'exemples. -
-
Jan 1, 1340
Bernat Metge (1340-1413)
Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel•ligència.
Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi. La seva obra mestra fou Lo somni, redactat el 1399, poc després de sortir de la presó. -
Jan 1, 1355
Anselm Turmeda (1355-1423)
Anselm Turmeda fou un escriptor mallorquí. De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana. -
Jan 1, 1383
Crònica de Pere el Cerimoniós (1383-1387)
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots los grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixement, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys. -
-
Jan 1, 1396
Llibre de les dones, Francesc Eiximenis
El Llibre de les dones inclou, per una banda, un regiment de vida ideal per a les diverses condicions possibles de la dona (infanta, donzella, casada, vídua, religiosa) i, per l’altra, una mena de catecisme especialment destinat al públic femení. -
-
Jan 1, 1399
Lo Somni, Bernat Metge
Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, poc després de sortir de la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics. -
Jan 1, 1400
Ausiàs March (1400-1459)
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.
L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics, però s'ha arribat a considerar el còmput total de la seva obra com un immens poema. -
Jan 1, 1405
Joanot Martorell (1405-1490)
Joanot Martorell va néixer el segle XV a València; fou un cavaller vigorós i un molt bon escriptor medieval, que va redactar Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda, ja que és considerada la primera novel•la moderna d'Europa. A més, ell féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat. -
-
-
Jan 1, 1437
Joan Roís de Corella (1437-1497)
Joan Roís de Corella fou un religiós conegut per la seva obra literària. És considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans.
L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió innovadores en la nostra literatura. Va escriure tant en prosa com en vers. -
-
Jan 1, 1465
Curial e Güelfa, autor desconegut (1432-1465)
La novel•la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Mont ferrat, s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Güelfa. El segon llibre, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l'arribada a París. L'últim llibre, descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnàs, captiveri a Tunis i el retorn a Mont ferrat, on es casa amb Güelfa. -
-
Jan 1, 1490
Tirant lo Blanc
La novel•la s'inicia amb les aventures del cavaller Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig per les noces del rei d'Anglaterra . Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França i més tard a Sicília, per alliberar Rodes dels turcs. Després, és cridat a Constantinoble i un naufragi el duu al Nord d'Àfrica. Torna a Constantinoble i es casa amb la filla de l'emperador, però el matrimoni mor poc després.
