XIX

  • Period: to

    Revolució Industrial

    El Regne Unit va experimentar una transformació total
    de la seva economia i de l’organització social
  • Period: to

    La Indutrialització

    Va ser el motor de la industrialització, entre el 1750 i el 1800, gràcies a la implantació i generalització de noves màquines com les filadores mecàniques i, posteriorment, del teler mecànic.
  • Period: to

    El període Napoleònic

    Lluís Napoleó Bonaparte, general de l’exèrcit francès, va dur a terme un Cop d’Estat el 9 de novembre de 1799, amb la intenció de restablir els principis burgesos de la revolució.
  • Period: to

    Siderúrgia

    Va passar a ser el sector industrial líder, a causa del seu creixement degut a l’increment de la demanda de ferro per a la construcció de ferrocarrils i vaixells.
  • Period: to

    Primers Conflictes

    La nova organització del treball i la introducció de màquines no només va deteriorar les condicions laborals, sinó que va provocar una pèrdua de llocs de treball: de les 800.000 persones que el 1800 treballaven als telers manuals a la Gran Bretanya, el 1834 tan sols en quedaven 200.000. Llavors va començar a cremar les màquines que s'anomena ludisme.
  • Period: to

    La restauració absolutista

    Els països vencedors de Napoleó, reunits en el Congrés de Viena, van decidir imposar l’absolutisme a Europa.
  • Period: to

    Onades revolucionàries

    Europa hi van haver tres onades revolucionàries, l’objectiu
    de les quals era retornar al model d’Estat liberal de la Revolució Francesa.
  • Period: to

    El naixement del Sindicalisme

    Els treballadors van entendre que el nou sistema fabril havia arribat per quedar-se, i que destruir les màquines (ludisme) no milloraria les seves condicions de vida i de treball. Llavors van crear organitzacions per defensar els seus drets
  • La Locomotora

    La Locomotora
    Una màquina de vapor capaç de traslladar-se sobre rails. El resultat d’aquesta innovació va ser la creació gradual d’una densa xarxa ferroviària a la Gran Bretanya i a la resta d’Europa.
  • Gran sindicats general de filadors

    Gran sindicats general de filadors
    Posteriorment, a la Gran Bretanya, va començar a configurar-se el sindicalisme contemporani. Els obrers es van agrupar en organitzacions d’oficis, les Trade Unions, entre les quals destaca el Gran Sindicat General de Filadors.
  • Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona

    Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona
    El primer sindicat de Espanya
  • Unió Obrera

    Unió Obrera
    A França és va crear el primer sindicat a l'any 1843
  • El socialisme

    El socialisme
    Dos filòsofs alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar
    el Manifest del Partit Comunista. Va ser la primera formulació del socialisme, una ideologia que ha tingut un impacte profund en l’obrerisme i en la cultura mundial.
  • La Primera Internacional

    La Primera Internacional
    El nombre de treballadors, d'organitzacions obreres i pensadors socialistes ja era molt important
  • Associació General dels Sindicats Alemanys

    Associació General dels Sindicats Alemanys
    En aquesta època es van crear els primers
    grans sindicats a nivell estatal.
  • Period: to

    L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

    És va crear el 1864 a Londres delegats d'associacions obreres angleses, franceses, poloneses, italianes i alemanyes. Més tard, s'hi van incorporar altres grups personalitats involucrades en la lluita social. Però és va traslladar als Estats Units i és va dissoldre al cap de poc temps a l'any 1876
  • El primer congrés a Ginebra

    El primer congrés de l'organització es van celebrar a Ginebra
  • El segon congrés a Lausana

    El segon congrés de l'organització va ser a lausan a l'any 1867
  • L'últim congrés a Brussel·les

    L'últim congrés de l'AIT és va celebrar a Brussel·les
  • Imperialisme

    Imperialisme
    Pel qual les principals potències europees van conquerir i colonitzar
    sistemàticament moltes zones del món, principalment als continents
    asiàtic i africà.
  • La comuna de París

    La comuna de París
    La guerra va finalitzar amb la derrota de França, però el poble de París es va negar a rendir-se i va protagonitzar una insurrecció popular: la Comuna de París. La Comuna va intentar posar en marxa molts dels ideals del moviment obrer. Va ser
    una iniciativa espontània, però també desorganitzada i improvisada. La falta de connexió amb la resta del proletariat francès i europeu en van provocar el fracàs, i va ser reprimida per les tropes
    alemanyes primer, i per l’exèrcit francès més tard.
  • El congrés de l'Haia

    El congrés de l'Haia
    El fracàs de la comuna, van convèncer Marx i els seus seguidors de la inviabilitat de l’anarquisme. Per ells és més necessària que mai la creació de grans partits obrers nacionals, forts i organitzats, que puguin arribar al poder i dirigir la revolució proletària des dels governs.
    Això es va aprovar i ratificar al Congrés de l’Haia del 1872, en el qual, a més, van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors,
  • Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)

    Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
    A partir de la seva legalització el 1890, va créixer de manera espectacular: el 1912 va obtenir més de 4 milions de vots (un 34,8%) i 110 escons. Era la força més ben organitzada i la referència
    dels partits obrers que es van escampar per Europa.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

    Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
    A Espanya, el 1879 es va crear el Partit Socialista
    Obrer Espanyol (PSOE), fundat per Pablo Iglesias.
  • Conferència Internacional de Berlín

    Conferència Internacional de Berlín
    Van delimitar les zones d’expansió de cada país, sobre mapa.
  • Obrers de Chicago

    Obrers de Chicago
    Van ser detinguts i ajusticiats després d’una vaga per reclamar la jornada de 8 hores. Van crear un himne, "La Internacional".
  • Unió General de Treballadors (UGT)

    Unió General de Treballadors (UGT)
    A Espanya també és va crear un sindicat que es vigent actualment.
  • La Segona Internacional o Internacional Socialista

    La Segona Internacional o Internacional Socialista
    Es va fundar a París el 1889. Només va incorporar els partits socialistes de cada Estat, i es va organitzar com una
    confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzés l’acció, a diferència de l’AIT.