Segona guerra mundial (1939-1945)

  • Ocupació de Manxúria i Corea per part del Japó

    Ja abans de la 1a Guerra Mundial, Japó ja es trobava en un procés d'ocupació de Corea del nord que s'allargaria fins al 1945
    A més, el 1931, Japó procediria a l'ocupació de Manxúria per tal d'establir l'estat titella de Manxukuo.
    Va ser realitzada amb violència extrema: hi va haver mortaldats i desplaçaments forçosos de la població civil.
    Al 1932 i amb el nom de Manxukuo, el territori va ser incorporat formalment a l'Imperi Japonès.
  • Ocupació d’Etiòpia per part d’Itàlia

    La invasió italiana d'Etiòpia, també anomenada segona guerra italo-etíop, va ser un conflicte armat de set mesos de durada, que es va lliurar entre octubre de 1935 i maig de 1936. És vista com una mostra de la política expansionista que va caracteritzar a les potències de l'Eix i de la ineficiència de la Societat de Nacions abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
  • La formació de l’Eix Roma-Berlín

    Va consolidar la cooperació entre Mussolini i Hitler en el seu suport al bàndol del general Franco en la Guerra Civil Espanyola.
  • El pacte Antikomomintern

    Tractat firmat per Alemanya i el Japó el qual es declarava l'hostilitat de tots dos països al comunisme i a la internacional Comunista. A ell es va unir un any més tard la Itàlia de Mussolini. 1939 ho va fer l'Espanya amb Franco.
  • Ocupació de Renània (1936) per part d’Alemanya

    Després de la caiguda de l'Imperi francès, a principis de segle XIX, les regions germano-parlants del Rin mitjà i baix van ser annexionades al Regne de Prússia. L'administració prussiana va reorganitzar els territoris annexats com la Província del Rin, i aquest terme continua present en els noms dels estats alemanys de Renània-Palatinat i Renània de Nord-Westfàlia.
    La remilitarització del qual havia estat prohibida expressament pel tractat de Versalles.
  • Period: to

    La Guerra Civil espanyola

    Durant la Guerra Civil espanyola, tant Alemanya com Itàlia van donar el seu suport a les forces militars revoltades que tenien com a objectiu reprimir a l’exèrcit republicà.
    Va ser originada per la sublevació militar de juliol del 1936 contra el govern de la República
  • L’annexió dels Sudets

    Va començar de l'1 fins al 10 d'octubre del 1938 (conferència de Munich) per apaivagar a Hitler i que no hi hagi una segona guerra mundial.
    Anchluss- aliança amb Àustria.
  • L’Anchsluss

    És una paraula alemanya que, en un context polític, vol dir: unió, reunió o annexió. Va ser utilitzada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de la III Reich.
    Va donar uns resultats favorables. Al cap d'algunes setmanes es va annexar la regió txeca dels Sudets.
  • La conferència de Berlín

    Els acords de Munich van ser aprovats i firmats la nit del 30 de setembre de 1838 pel Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objectiu de solucionar la crisi dels Sudets.
    L'acord es considera actualment pels governs d'Alemanya i la República Txeca com "nichtig ex tunc", és a dir, no vàlid des d'un principi, ja que els Estats que van firmar els documents van actuar i prendre decisions sense tots els Estats, ja que Txecoslovàquia no hi era present.
  • El pacte de no agressió amb l’URSS

    El pacte firmat a Moscou el 1938 per Ribbentrop i Molotov en presència de Stalin, acordava no atacar-se, ni independentment ni a aliança amb altres estats, no donar suport a un tercer país que pogués atacar a l'altra part del pacte, continuar les consultes sobre els temes d'interès comú, no unir-se a cap grup de potències que directament o indirectament pogués amenaçar a qualsevol de les parts que firmaven i per últim, resoldre els seus problemes a través de la negociació.
  • La invasió de Polònia

    Es va iniciar l'1 de setembre del 1939, Alemanya va envair Polònia per diversos punts de l'Oest i el 17 de setembre van entrar tropes per l'Est, va ser un atac sorpresa.
    Va ser envaïda amb l'excusa de recuperar el corredor de Danzig, territori Alemany.
    Polònia va ser derrotada ràpidament però a causa dels acords que van crear amb Regne Unit i França, van declarar la guerra a Alemanya.
  • La declaració de guerra a Alemanya per part de França i la Gran Bretanya

    Abans de declarar la segona guerra mundial; Mussolini volia convocar una conferència per a la solució pacífica de la crisi polonesa, però Hitler la va rebutjar.
    El 3 de setembre del 1939, Alemanya va envair a Polònia i a causa de l'acord que aquesta tenia amb Gran Bretanya i França, és quan van declarar la guerra a Alemanya.
    I el 4 de setembre 24 avions britànics van ser derrotats en un atac aeri al port de Wilhelmshaven.
  • La invasió de Finlàndia per part de l’URSS

    El 30 de novembre de 1939 tres mesos després d'iniciar-se la segona guerra mundial l'URSS va atacar Finlàndia amb la idea de protegir Leningrad a 32 km de la frontera. Stalin volia envair sencera però Durant dos mesos els finlandesos van aconseguir parar als soviètics, al final van aconseguir un 11% de territori finlandès i un 30% de la seva economia la guerra va acabar 13 de març de 1940 aquesta guerra es va anomenar també la guerra d'hivern.
  • Les conquestes de Noruega i de Finlàndia

    Van ser dos victòries de l'Eix.
    1939 (setembre): Alemanya va envair Polònia i en Novembre, tropes soviètiques van entrar per Finlàndia.
    1940 (abril): les tropes alemanyes van atacar l'Europa septentrional, perquè la indústria alemanya necessitava ferro de Suècia. Dinamarca i Noruega van ser conquerides amb rapidesa sense que la intervenció anglesa pogués imperdir-ho.
  • Period: to

    La segona guerra mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte militar global que es va desenvolupar entre 1939 i 1945. S'hi van veure implicades la major part de les nacions del món, incloses totes les grans potències, agrupades en dues aliances militars enfrontades: els aliats de la Segona Guerra Mundial i les potències de l'Eix.
  • Period: to

    Les ofensives i les victòries de l’Eix

    Al 1939 França, Gran Bretanya i alguns països de la Commonwealth van declarar la guerra a Alemanya.
    Van ser els aliats contra els del feixisme (Eix).
    En aquell moment van començar la primera fase de les victòries principals de l'Eix.
    Eix:
    - Alemanya
    - Itàlia
    - l'Imperi Japonès.
  • L’annexió d’Albània per part d’Itàlia

    L'atac va ser molt ràpid i sincronitzat van atacar tots els albanesos a la vegada obligant a la Major part d'exèrcit retirar-se per lluitar a les muntanyes però van ser traïts per excomandants italians que van fer que la gran força albanesa perdes. Tot i petits grups aguantessin tot l'exèrcit Itàlia van haver de rendir-se tots i el Rei Zog I exiliar-se. Provocant així l'annexió d'Albània a l'imperi Itàlia
  • Les invasions dels Països Baixos i de França

    1940 (maig-juny): França i els Països Baixos van ser envaïts i obligats a capitular davant l'exèrcit alemany.
    Les tropes britàniques van aconseguir ser reembarcades a Dunkerque, tot i que havien perdut gairebé tot el seu material.
  • El desembarcament de Dunkerque

    Operació militar a França durant la segona guerra mundial, que va enfrontar als Aliats i a l'Alemanya Nazi. Va consistir en la defensa de la població i l'evacuació de les forces britàniques i aliades d'Europa.
  • La batalla d’Anglaterra

    1940 - (juliol- setembre): Amb bombardeigs massius dels alemanys sobre Londres i les ciutats principals del país, va ser l'avantsala de la invasió pel mar que havien previst.
  • Les conquestes alemanyes dels Balcans (Hongria, Romania, Eslovàquia, Iugoslàvia i Grècia)

    1940-1941: El fracàs de l'ocupació de Grècia per part de Mussolini davant la resistència hel·lènica va obligar Hitler a desplaçar-se cal a l'est i als Balcans.
    Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària es van convertir en estats satèl·lit.
    Iugoslàvia va ser envaïda i va desaparèixer com a Estat i va passar el mateix amb Grècia en 1941.
  • Period: to

    L’expansió d’Alemanya, Itàlia i el Japó (abans de la 2a GM)

    Al setembre de 1940 Japó va establir una aliança amb Alemanya i Itàlia, el denominat, Eix Roma-Berlín-Tokio, que assegurava un de deu anys.
  • L'operació Barba-roja

    Invasió de la Unió Soviètica. Un exèrcit enorme va penetrar en territori rus, va aplicar la guerra llampec i va derrotar i capturar milions de presoners. Al octubre els alemanys havien encerclat Leningrad, ocupat Kíev i penetrat fins als afores de Moscou. Però, l'arribada de l'hivern i la resistència soviètica van paralitzar l'ofensiva alemanya.
  • Declaració de guerra dels EUA

    Desembre 1941: es va produir l'atac japonès a la base estatunidenca de Pearl Harbor, que va provocar l'entrada dels Estats Units en la guerra.
    La irrupció de l'URSS, el Japó i els Estats Units, va comportar la mundialització del conflicte i la configuració definitiva dels dos blocs en guerra: d'una costat l'Eix i per l'altre els aliats.
  • L'atac japonès a Pearl Harbor

    Va ser enfrontament entre la Marina Imperial Japonesa i la base naval nord-americana de Pearl Harbor durant el 7 de desembre, el qual provocà l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra. El Japó no volia una guerra llarga, perquè els Estats Units, a diferència d'ells, podien afrontar una guerra de desgast. Van atacar amb dues onades d’atacs aeris. Els americans van ser agafats per sorpresa. Tot i que es va acabar amb victòria per al Japó.
  • Period: to

    Stalin al poder

    Stalin va ser nomenat Secretari General de Partit Comunista Panruso, un càrrec que ell posteriorment va transformar en el més poderós de país.
    Entre 1941 i 1953. Va estar entre els bolxevics revolucionaris que van impulsar la Revolució d'Octubre a Rússia el 1917 i més tard va ocupar la posició de secretari general de el Comitè Central de Partit Comunista de la Unió Soviètica des de 1922 fins que el càrrec va ser formalment suprimit el 1952, poc abans de la seva mort.
  • La “solució final”

    Hitler va aplicar la "solució final" i va transformar els camps de concentració en camps d'extermini.
    La policia secreta i les SS van ser les encarregades de posar en marxar i d'organitzar l'Holocaust, és a dir, la persecusió, l'assassinat sistemàtic i l'extermini de sis milions de jueus a Europa.
  • La batalla de El’-Alamein

    Al nord d'Àfrica, l'ofensiva alemanya dirigida per Rommel per ocupar Egipte i el canal de Suez va ser frenada a El'-Alamein, pels britànics comandats per Montgomery.
    El novembre, britànics i estatunidencs van desembarcar al Marroc i a Algèria, i el maig del 1943 van expulsar les tropes de l'Eix del nord d'Àfrica.
  • La derrota japonesa de Guadalcanal (des del 12 a el 15 de novembre de 1942)

    Atacs combinats per mar i aire que va durar més de quatre dies, la major part d'ells en els voltants de l'illa de Guadalcanal molt a prop de l'illa de Savo, a les Illes Salomó, i van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa. Així, la batalla va provocar una victòria significativament estratègica per EE. UU. i els seus aliats.
  • Period: to

    Les contraofensives aliades i el final de la guerra

    1942: 3 derrotes.
    Al front rus: Batalla de Stalingrad, Alemanya va haver de capitular
    Nord d'Àfrica: Alemanya va ser frenada a El-'Alamein pels britànics
    Al mediterrani: tropes angleses i estatunidenques van desembarcar a Sicília i al sud d'Itàlia
    FI GUERRA:
    Juny 1944: desembarcament de Normandia
    Desembre 1944: tropes Alemanyes derrotades a les Ardenes
    1945: les tropes soviètiques van arribar a Berlín, Hitler es va suicidar. Mussolini va ser capturat i executat pels partisans
  • La batalla de Stalingrad

    Les divisions alemanyes que assetjaven la ciutat van capitular. Va ser la primera derrota de l'exèrcit alemany.
    A partir d'aquell moment, els soviètics van iniciar l'ofensiva cap a l'oest.
  • Desembarcament dels aliats a Sicília

    Van desembarcar per enfrontar-se, els nazis van entrar pel nord i el centre de la península, que va quedar dividida: al nord, la república feixista del Saló; al sud, un govern antifeixista que va declarar la guerra a Alemanya.
  • El “Dia D” (desembarcament de Normandia”)

    Dia D és un terme usat genèricament pels militars aliats en la segona guerra mundial, per a indicar el dia en què es va efectuar un atac o una operació de combat. Històricament, s'utilitza el terme dia D per referir-se al 6 de juny de 1944 a la Segona Guerra Mundial, dia en què va començar a executar-se l'anomenada Operació Overlord.
  • La derrota alemanya a les Ardenes

    Les tropes alemanyes van ser derrotades a les Ardenes i van replegar les seves tropes cap a una Alemanya a punt de ser envaïda per l'est i per l'oest. Mentrestant, les ciutats alemanyes eres sotmeses a bombardeigs devastadors per l'avició aliada.
  • La batalla de Leyte (23 al 26 de octubre de 1944)

    Es considera la batalla naval més gran de la Segona Guerra Mundial i, segons alguns criteris, és un contendent pel títol de "batalla naval més gran de la història", amb més de 200,000 personal naval involucrat. Es va lliurar en aigües prop de les illes filipines de Leyte, Samar i Luzón, entre les forces combinades nord-americanes i australianes i l'Armada Imperial Japonesa.
  • L’arribada dels soviètics a Berlín

    Les tropes soviètiques van arribar a Berlín i els angloestatunidencs van penetrar pel Rin.
  • El suïcidi de Hitler

    Aquell 30 d'abril de 1945 a les 15.30 h, a la sala de mapes, es van suïcidar. Va ser una mort instantània. Hitler va disparar-se al cap i la seva dona va morir per l'efecte del cianur, abans de poder disparar la seva arma.
  • La capitulació d’Alemanya

    Berlín va capitular i es va signar la rendició incondicional del Tercer Reich.
  • La Conferència de San Francisco i la creació de l’ONU

    Després de les conferències de Dumbarton Oaks i Yalta, es va convocar una conferència a San Francisco el 25 d'abril de 1945 per establir una nova organització de les Nacions Unides (ONU) per reemplaçar la societat de Nacions. Delegacions de 50 països, representades pels seus ministres d'Afers exteriors i en alguns casos pels seus caps de govern, es van reunir en un ambient de confiança i esperança, malgrat la recent mort de Roosevelt, inspirador de l'ONU.
  • L’execució de Mussolini (29 de abril de 1945)

    Mussolini va ser capturat i executat per els partisans i els dies següents es va rendir l'exèrcit alemany d'ocupació i es va completar així l'alliberament de tota la península italiana.
  • El llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Com que el Japó no es rendia, el president de Estats Units, Truman, va decidir deixar anar dues bombes atòmiques damunt Hiroshima i Nagasaki.
  • La capitulació japonesa

    La rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial es va produir el 15 d'agost de 1945 i es va signar el 2 de setembre de 1945. L'Imperi del Japó va acceptar la Declaració de Potsdam signada pels Estats Units, Regne Unit, República de la Xina i la Unió Soviètica.
  • La conferència de Jalta

    Va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Ucraïna), concretament al palau de Livàdia. Junt amb la Conferència de Teheran, va ser l'única vegada que es van reunir Roosevelt, Stalin i Churchill, els tres grans líders aliats dels Estats Units, la Unió Soviètica i l'imperi Britànic respectivament.
  • La mort de Roosevelt

    Franklin D. Roosevelt es trobava molt malalt i va morir el 12 d’abril de 1945 durant el seu quart mandat d’una hemorràgia cerebral i va ser substituït per Harry S. Truman que era el seu vicepresident.
  • La conferència de Potsdam

    La conferència de Potsdam va ser la reunió celebrada entre els dirigents dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica per discutir els continguts i procediments que se seguiria en els acords de pau a Europa, després del final de la Segona Guerra Mundial, aquesta reunió va tenir lloc al barri berlinès de Potsdam, Alemanya, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945, els participants d'aquesta reunió van ser Harry S. Truman, el primer ministre britànic Winston Churchill i Josef Stalin.
  • Period: to

    Truman al poder

    El trentè tercer president dels Estats Units des de 1945 fins 1953.
    Durant la Primera Guerra Mundial, Truman va ser oficial d'artilleria; com a president, Truman es va enfrontar a complicats assumptes interns. La reconversió desordenada de postguerra de l'economia dels Estats Units va estar marcada per una greu escassetat, nombroses vagues, i l'aprovació de la Llei de Treball i Manteniment contra els sindicats pel Congrés i per sobre del veto presidencial.
  • Period: to

    Guerra Freda

    Va ser una tensió internacional permanent entre el EUA i l'URSS, que es va caracteritzar per una actitud bel·ligerant i per un procés constant de rearmament (cursa d'armaments).
    L'enfrontament dels tots dos blocs no va ser mai directe, sinó per mitjà de conflictes perifèrics, en els quals s'enfrontaven entre si de manera indirecta, mitjançant el suport polític, econòmic i militar als aliats respectius.
  • Period: to

    Retorn a la tensió.

    El seu origen de data se situa entre els anys 1945 i 1947, durant les tensions de la postguerra, i es va perllongar fins a la dissolució de la Unió Soviètica (inici de la Perestroika el 1985, accident nuclear de Txernòbil el 1986, caiguda del mur de Berlín el 1989 i intent de cop d'Estat a la Unió Soviètica de 1991). Cap dels dos blocs va prendre accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar "guerra freda».
  • El Pla Marshall

    En consonància amb la declaració del president Truman de donar suport al govern que demanessin ajuda per oposar-se al comunisme, els EUA van oferir un ajut econòmic als països europeus.
    Pla Marshall va consistir en crèdits abundants per comprar productes americans i reconstruir els països destruïts per la guerra.
  • El Kominform

    Va ser creat el 1947, l’impulsor de la creació va ser el representant soviètic Andréi Zhdánov. El Kominform va servir com instrument a les ordres del govern de Moscú ante el repte occidental concretat en la doctrina Truman i el plan Marshall.
  • Period: to

    Kennedy al poder

    va destacar pel seu lideratge com a comandant de la llanxa torpedera PT-109 en l'àrea de el Pacífic Sud. En un reconeixement, la PT-109 va ser impactada per un destructor japonès, que va partir la llanxa en dues i va ocasionar una explosió. La tripulació al seu càrrec va nedar fins a una illa i va sobreviure fins a ser rescatada. Aquesta gesta li va donar popularitat i amb ella va començar la seva carrera política.
  • El blocatge de Berlín

    La unió de les zones de ocupació dels EUA,França i el Regne Unit, la nova moneda i la decisió de crear un Estat federal alemany van tindre coma represàlia l’inici del blocatge a les zones de Berlín.
    1949, govern soviètic posa fi al blocatge .
    Següentment la divisió d’Alemanya en dues Repúbliques creant una frontera política , ideològica i física al 1961.
  • L'Organització Europea de Cooperació Econòmica

    Va ser un organisme internacional fundat el 16 d’abril de 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Italia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Austria, Dinamarca, Noruega, Grecia, Suecia, Suiza, Turquia, Irlanda i Islàndia, amb l’objectiu d’administrar les ajudes del Plan Marshall. Alemania es va unir al 1949. L’objectiu va consistir en facilitar el comerç, concedir crèdits i fomentar la liberació del capital. Després es va unir España, EE.UU. I Canadà.
  • La creació de la RDA

    L’URSS va impulsar la creació de la Republica Democràtica d’ Alemanya, que tenia com a capital el Berlin oriental .
  • El Tractat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN

    Els països signants van ser els del Tractat de Brussel·les , Estats Units i Canadà, així com altres cinc països d'Europa Occidental convidats a participar . El Pacte de Varsòvia es va crear més tard, per a contrarestar a l'OTAN després de l'admissió i el possible rearmament d'Alemanya. Les forces de l'OTAN van actuar només com força dissuasiva. L'OTAN ha participat en les invasions de l'Afganistan i l'Iraq. L'OTAN cohesiona i organitza els països aliats en matèria política, econòmica i militar
  • El COMECON

    L'equivalent militar de l'COMECON era el Pacte de Varsòvia, encara que la varietat dels membres de l'COMECON era significativament més àmplia, ja que abastava no només a l'Est d'Europa, sinó també a altres països com Finlàndia a Europa Septentrional, Mèxic, Cuba i Nicaragua a Amèrica Llatina, Angola, Moçambic i Etiòpia a l'Àfrica, el Iemen de Sud, l'Iraq, Afganistan, Mongòlia, Laos i Vietnam a Àsia.
  • Period: to

    Formació de blocs

    Els blocs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser: l'Eix Berlín-Roma-Tòquio (Alemanya, Itàlia i Japó, al costat d'altres països europeus, molts d'ells ocupats); els Aliats (Regne Unit, França, URSS i des de 1941 Estats Units, al costat de molts altres països de la resta de món).
  • Period: to

    Guerra de Corea

    Després de la derrota japonesa en la SGM. Corea va quedar dividida en dos parts. La posibilitat d'arribar a un acord de reunificació va crear un enfrontament militar.
    Corea del Nord amb l'URSS i de Xina va envair Corea del Sur. Ela EUA i els seus aliats hi van enviar recursos militars i soldats, comandats pel general MacArthur, amb la intenció d'impedir la reunificació de Corea.
  • Armistici de Panmunjom (Corea)

    L'Acord d'Armistici de Corea és un tractat de no agressió actualment vigent, signat per Corea del Nord i Estats Units el 27 de juliol de 1953 que va posar fi a les hostilitats realitzades per ambdues nacions i pels seus aliats.
  • Period: to

    Coexistència pacífica

    A causa de l'enfrontament entre blocs, un canvi en l'actitud dels nous dirigents del Estats Units i de la Unió Soviètica ca encetar una nova etapa en les relacions interacionals, caracteritzada per la distensió, que hem anomenat coexitència pacífica.
  • Period: to

    Khruixov al poder

    Després de la mort de Stalin Nikita Khruixov va iniciar un procés de reformes internes que va ser anomenat desestalinització, i va proposar que les relacions internacionals es basessin en la convivència pacífica entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
  • Period: to

    Eisenwower al poder

    Els principals objectius d'Eisenhower durant la seva presidència van ser mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica a través de l'anomenada doctrina Eisenhower i reduir el dèficit federal
  • Derrota de Dien Bien Phu (Vietnam)

    La Batalla de Dien Bien Phu ( fou una batalla decisiva durant la Guerra d'Indoxina que tingué lloc entre el 13 de març i el 7 de maig de 1954. Va enfrontar el Cos Expedicionari Francès a l'Extrem Orient i les forces revolucionàries comunistes del Viet Minh.
  • Invasió del Vietnam del Sud

    La Guerra de Vietnam va enfrontar a: Vietnam del nord (capitalista) i a Vietnam del sud (comunista), això va fer que participessin mes de 40 països i el conflicte va passar a ser internacional.
    La invasió va ser causada per que no es van ajununtar, tot i la retirada de França, el nord i el sud de Vietnam. La frontera va quedar marcada pel paral·lel 17; això va marcar una llarga confrontació que es resoldrà a mitjans dels anys 70.
  • El Pacte de Varsòvia

    El Pacte de Varsòvia, també conegut com el Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, va ser signat a Varsòvia el 14 de maig de 1955. Va ser un acord de cooperació militar signat pels països del Bloc de l'Est. L'objectiu d'aquest pacte creat per l'URSS era aminorar l'amenaça de la OTAN i el rearmament d'Alemanya. Passats uns anys, al 1991, es va disoldre a causa de les revolucions que van portar a la caiguda del mur de Berlín.
  • El Pacte de Varsòvia

    El Pacte de Varsòvia, també conegut com el Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència MÚtua, va ser signat a Varsòvia el 14 de maig de 1955. Va ser un acord de cooperació militar signat pels països del Bloc de l'Est. L'objectiu d'aquest pacte creat per l'URSS era aminorar l'amenaça de la OTAN i el rearmament d'Alemanya. Passats uns anys, al 1991, es va disoldre a causa de les revolucions que van portar a la caiguda del mur de Berlín.
  • Period: to

    Guerra de Vietnam

    El dirigent comunista del VIetnam del Nord Ho Chin Minh va anunciar la seva decisió d'enviar tropes cap al sur per reunificar el territori .
  • Nacionalització del Canal de Suez

    El 26 de juliol de 1956 el president egipci Gamal Abdel Nasser va decidir nacionalitzar el canal amb l'objectiu de facilitar el finançament de la construcció de la presa d'Assuan i, com a resposta a la negativa dels Estats Units i el Regne Unit a finançar aquesta obra.
  • Inici del govern de Fidel Castro (a Cuba)

    L'art 1959, després de derrotar militarment el dictador fulgencio Batista, que tenia el suport de EUA, es va establir a Cuba un govern revolucionari amb Fidel Castro com a figura més representativa. L'enfrontament entre Cuba i els EUA es va radicalitzar quan l'any 1961 el govern cubà és va declarar anticomunista
  • La creació de la RFA

    En els inicis de la Guerra Freda, Alemanya va mantenir una política d'una sola Alemanya a través de la Doctrina Hallstein, per la qual no reconeixia l'existència de la República Democràtica Alemanya com a Estat independent, ni tampoc a aquells estats que reconeguessin a la RDA. L’Estat germànic oriental va desaparèixer i els seus antics territoris van passar a formar part de l'antiga Alemanya Occidental, que va mantenir la seva organització juridicopolítica.
  • Crisi dels míssils de Cuba

    La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre de 1962, la crisi del Carib o l'ensurt dels míssils, va ser un enfrontament de 13 dies entre els Estats Units i la Unió Soviètica iniciat pel descobriment nord-americà del desplegament de míssils balístics soviètics a Cuba i els Estats units va fer una quarantena naval de l’illa.
  • Acords de París (Vietnam)

    Els Acords de pau de París, titulats oficialment l'Acord sobre la fi de la guerra i la restauració de la pau a Vietnam, va ser un tractat de pau signat el 27 de gener de 1973 per establir la pau a Vietnam i acabar amb la guerra del Vietnam.