-
Període de postguerra
El període de postguerra va experimentar una caiguda econòmica, i les males collites i la inflació van causar un malestar social generalitzat. El lideratge britànic era intensament conservador, sempre atent als signes d'una activitat revolucionària del tipus que tant havia afectat França. Els historiadors han trobat molt pocs signes, assenyalant que els moviments socials com el metodisme van encoratjar fortament el suport conservador per a l'statu quo polític i social -
Period: to
Regne Unit al segle XIX i XX
-
Period: to
Guerres napoleòniques
Les guerres napoleòniques, també anomenades guerres de la Coalició, van ser una sèrie de conflictes bèl·lics que van tenir lloc durant el temps en què l'emperador Napoleó I Bonaparte va governar a França. Van ser en part una extensió dels conflictes que van esclatar a causa de la Revolució francesa i van continuar, a instigació i gràcies al finançament del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, durant tot el Primer Imperi francès. -
Period: to
La guerra anglo-nord-americana
La guerra anglo-nord-americana va ser un conflicte que va enfrontar als Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques que es va desenvolupar entre 1812 i 1815.
En un moment en què el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda havia de suportar un gran esforç de guerra per fer front a la França Napoleònica, el 18 de juny de 1812 els Estats Units li declaren la guerra per tal d'envair els territoris canadencs pertanyents a l'Imperi Britànic. -
Primera Llei de Reforma electoral
La primera Llei de Reforma electoral va ser el 1832, i va consistir a redistribuir els escons entre els districtes electorals, per anar eliminant els burgs podrits, donant més representació als comtats més poblats i rebaixant la dels comtats amb menys habitants. Es va duplicar el cos electoral, passant de 420.000 a 800.000 electors, ja que es va donar dret a vot als propietaris d'immobles amb una renda major de 10£ per any, cosa que equivalia al burgès mitjà-alt. -
Period: to
Reformes següents
Tot i que aquesta la primera reforma no va donar dret a vot a un nombre significatiu de la població (del 70% al 80% dels representants a la Cambra dels Comuns seguien sent grans hisendats), va permetre aprovar nombroses lleis, amb avenços socials transcendentals. Per exemple al 1833: L'abolició de l'esclavitud, la creació d'un sistema d'educació estatal i les lleis fabrils. El 1834, es va aprovar la Nova Llei de Pobres. El 1836, es va aprovar la Reforma matrimonial. -
Victoria I (Victorialisme)
Victòria I fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901). Després d'Elisabet II, el seu regnat, que fou el més llarg de la història de les illes britàniques, marcà una època en la vida quotidiana de la població i de tot el llarg segle XIX britànic, el victorianisme (gran expansió colonial britànica i revolució industrial del país.
Dinàsticament, Victòria I fou l'últim monarca de la casa dels Hannover. -
Guerra de Crimea
Va ser un conflicte bèl·lic. (enfrontament l’Imperi Rus i el regne de Grècia i l’altra banda el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el regne Sardenya i una part de l’Imperi Otomà). La Guerra es va desencadenar degut a l’expansionisme rus, al temor de França i Gran Bretanya de que l’imperi Otomà desaparegués i degut a que els russos tinguin accés directe al Mediterrani. -
Segona Guerra de l'Opi
La Segona Guerra de l'Opi va ser un conflicte armat entre el Regne Unit i França, d'una banda, i la dinastia Qing de la Xina, per una altra.
Va ser la segona gran guerra de les Guerres de l'Opi, va lluitar per qüestions relacionades amb l'exportació d'opi a la Xina i va resultar en una segona derrota per a la dinastia Qing. Els acords de la Convenció de Pequín van conduir a la cessió de la península de Kowloon com a part de Hong Kong.
Aquesta guerra va durar quatre anys. -
Rebel·lió índia
Fou un període que va durar 2 anys, d'aixecaments dels les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic contra la dominació britànica. La rebel·lió va ser deguda a diverses causes religioses, polítiques, socials i econòmiques. -
Independència de Canadà
Amb l'adopció del British North America Act, es van unir les províncies de New Brunswick, Nova Scotia, Quebec i Ontario, creant així Canadà -
Segona revolució industrial
Es caracteritzava per l'ús generalitzat de l'electricitat, el motor de combustió interna i el telèfon. Va començar a Gran Bretanya i es va estendre per tota Europa Occidental. -
Guerra anglo-zulu
Desencadenada per motius diversos, va ser una fita del colonialisme a la regió i va acabar la independència de la nació zulu.
Tot i poder detenir-los al principi les tropes colonials britàniques el van poder derrotar més tard a la decisiva batalla d'Ulundi. Van acabar així amb la independència dels zulus i el territori va passar a ser després una possessió britànica. -
Primera Guerra Bòer
Fou una guerra lliurada entre el Regne Unit i els Bòers del Transvaal (com es coneixia la República de Sud-àfrica mentre estava sota administració britànica). La guerra va acabar en una victòria bòer i en l'eventual independència de la República Sud-africana. Es va desencadenar quan sir Thephilus Shepstone va incorporar la República Sudafricana al Regne Unit al 1877. -
Eleccions Generals Regne Unit
Les Eleccions Generals del Regne Unit del 1895 es van celebrar entre el 13 de juliol i el 7 d'agost del 1895. Van resultar vencedors els conservadors, liderats per Lord Salisbury, que va obtenir àmplia majoria sobre els liberals, dirigits pel Comte de Rosebery. -
Eduard VII
Eduard VII del Regne Unit (Palau de Buckingham, Londres, 9 de novembre de 1841 - Palau de Buckingham, Londres, 6 de maig de 1910) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Fou el primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit entre 1901 i 1910, quan assumí el nom de Windsor. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina. -
Jordi V
Destaca per haver estat durant la 1a Guerra Mundial i al conflicte irlandès. Va acabar acceptant la independència Irlandesa però conservant el títol del Rei d'Irlanda.
Va gobernar entre 1910–1936. -
Imperialisme britànic
L'hegemonia imperial va contribuir a l'espectacular creixement econòmic del Regne Unit i al pes dels seus interessos en l'escenari mundial. Alguns territoris que han format part de l'imperi britànic: Irlanda, Estats Units, Canadà, Jamaica, Austràlia, Nova Zelanda, Índia, Malàisia, Egipte, Sud-àfrica, Nigèria, Camerun, Kenya, Hong Kong, l'Iraq, Xipre, Gibraltar, Menorca… -
Inici de la Primera Guerra Mundial
Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austrohongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica, les rivalitats colonials entre els estats europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. -
Batalla de Jutlàndia
Principal enfrontament naval entre la flota alemanya i britància (durant la I Guerra mundial), ja que els dos volien controlar el mar del Nord. La Guerra va acabar en un empat. -
Final de la Primera Guerra Mundial
La signatura del Tractat de Versalles signat el 28 de juny de 1919 i que es va posar en vigor el 10 de gener de 1920 va suposar per fi la pau, però una pau per la qual Alemanya es veia obligada a lliurar territoris, armes i pagar una elevada quantitat en concepte d'indemnització per la destrucció que va causar. -
Period: to
Guerra d’Independència Irlandesa.
La guerra d'independència irlandesa (en irlandès, Cogadh na Saoirse) o guerra anglo-irlandesa va ser una guerra de guerrilles lliurada entre 1919 i 1921 entre l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, l'exèrcit de la República d'Irlanda) i les forces de seguretat britàniques a Irlanda. -
Eduard VIII
Va arribar al tro al 1936 després de participar en la primera guerra mundial. El seu regnat va ser molt curt a causa de les intencions de casament amb una nord-americana separada dues vegades. -
Jordi VI
Jordi VI del Regne Unit fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, emperador de l'Índia i últim rei d'Irlanda. Arribà al tron de forma inesperada després de la renúncia del seu germà el rei Eduard VIII del Regne Unit per tal de casar-se amb Wallis Simpson. -
Inici de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. -
Final de la Segona Guerra Mundial
Va tenir lloc entre finals d'abril i principis de maig de 1945 i finalitzaria, el 9 de maig de 1945, després de la signatura de la capitulació alemanya, a Berlín, entre els mariscals Keitel i Zhukov.