-
Franklin D. Roosevelt (EUA)
Era del partit demòcrata i el seu mandat va ser des del 4 de març de 1933 fins al 12 d'abril de 1945. Va ser un dels grans responsables de la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial i mitjançant l'aplicació del programa polític conegut com New Deal, va treure als Estats Units de la gran depressió econòmica originada per la crisi del 29. -
Iósif Stalin (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser del 6 de maig de 1941 fins al 5 de març de 1953. Va establir una economia planificada molt centralitzada i plans quinquennals que van iniciar un període de ràpida industrialització i de col·lectivització econòmica en el camp. La Unió Soviètica va passar a ser una gran potència industrial. Milions de persones van ser enviades a camps de treball del Gulag i deportades i exiliades a zones remotes de la Unió Soviètica. -
Harry S. Truman (EUA)
Era del partit demòcrata i el seu mandat va ser des del 12 d'abril de 1945 fins al 20 de gener de 1953. Va dur a terme la doctrina Truman per a contenir el comunisme. Va supervisar el pont aeri de Berlín de 1948 i quan Corea del Nord va envair Corea del Sud en 1950, va obtenir l'aprovació de les Nacions Unides per a la gran acció política coneguda com la Guerra de Corea. -
Dwight D. Eisenhower (EUA)
Era del partit republicà i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1953 fins al 20 de gener de 1961. Va ser el responsable de la planificació i supervisió de la invasió del nord d'Àfrica en l'Operació Torch i de la invasió de França i Alemanya. Els seus principals objectius van ser mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica a través de l'anomenada doctrina Eisenhower i reduir el dèficit federal. També va autoritzar la creació de la NASA i amb ella l'inici de la carrera espacial -
Georgi Malenkov (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser des del 6 de març de 1953 fins al 8 de febrer de 1955, Va col·laborar amb Stalin durant les purgues de finalitats dels anys 1930. Va conservar el càrrec de primer ministre durant dos anys en què va ser molt franc en la seva oposició a l'armament nuclear, declarant que «una guerra nuclear podria portar a la destrucció mundial». També es va centrar en reorientar l'economia de la indústria pesant a la producció de béns de consum -
Nikolái Bulganin (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser des del 8 de febrer de 1955 fins al 27 de març de 1958. Era vist com un partidari del programa de Jrushchov de la reforma i desestalinizació, però tenia dubtes sostinguts sobre les polítiques liberals de Jrushchov pel grup conservador «Grup Anti-Partit». Quan els conservadors van ser derrotats i desplaçats del poder, Bulganin va sobreviure un temps, però en una sessió del Soviet Suprem, Jrushchov va forçar la seva dimissió. -
Nikita Jrushchov (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser del 27 de març de 1958 fins al 15 d'octubre de 1964. Va ser responsable de la desestalinització parcial de la Unió Soviètica, per a recolzar el progrés del programa espacial soviètic i les reformes liberals. Va ordenar retallades en les forces convencionals per comptar amb míssils per a la defensa nacional. En l'economia, les reformes estaven dirigides cap al sector agrari i volien augmentar la producció d'aliments -
John F. Kennedy (EUA)
Era del partit demòcrata i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1961 fins al 22 de novembre de 1963. Durant el seu govern va tenir lloc la invasió de Badia de Cochinos, la crisi dels míssils de Cuba, la construcció del Mur de Berlín, l'inici de la carrera espacial i la consolidació del Moviment pels Drets Civils als Estats Units. També es van dur a terme les primeres accions del seu país en la guerra de Vietnam. En 1962, va obrir la porta a la major guerra química de la història. -
Lyndon B. Johnson (EUA)
Era del partit demòcrata i el seu mandat va ser des del 22 de novembre de 1963 fins al 20 de gener de 1969. Va lluitar contra el racisme i la segregació racial, i va aconseguir sancionar la Llei de Drets Civils i la Llei del Vot. Va aconseguir aprovar la Llei d'Ingressos i la Llei d'Oportunitat Econòmica, amb la finalitat d'eliminar la pobresa en la població afroamericana. Va aprovar l'assegurança de salut per als ancians i per als pobres, i la construcció estatal d'habitatges a baix cost -
Leonid Brézhnev (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser des del 14 d'octubre de 1964 fins al 10 de novembre de 1982. Durant el seu govern, la influència global de la URSS va créixer, en part per l'expansió militar que va tenir el país. Va marcar el començament d'un període d'estancament econòmic conegut com estancament brezhnevià, que va conduir a greus problemes econòmics. Va enviar l'Exèrcit Soviètic a l'Afganistan per intenat salvar al Govern que lluitava contra els mujahidins. -
Alekséi Kosygin (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser del 15 d'octubre de 1964 fins al 23 d'octubre de 1980. Va iniciar la reforma econòmica, amb bons resultats. Es va esforçar a reduir la intervenció en l'economia dels funcionaris del partit. Els seus intents de desenvolupar les reformes econòmiques trobaven forta resistència i malgrat les discrepàncies, la seva eficàcia era tan evident que, fins i tot estant greument malalt, no va abandonar la presidència del Govern. -
Richard Nixon (EUA)
Era del partit republicà i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1969 fins al 9 d'agost de 1974. Va acabar la intervenció dels Estats Units en la Guerra de Vietnam en 1973, va portar de retorn a casa a presoners de guerra (POW) i va suspendre el servei militar. Va obligar a la integració racial a les escoles meridionals, establint l'Agència de Protecció al Medi Ambient i l'inici de la Guerra contra el Càncer. -
Gerald Ford (EUA)
Era del partit republicà i el seu mandat va ser des del 9 d'agost de 1974 fins al 20 de gener de 1977. Durant la seva presidència va finalitzar la Guerra de Vietnam i es van signar els Acords d'Hèlsinki. Ford es va trobar davant el pitjor panorama econòmic des de la Gran Depressió de 1929: durant els seus anys en la presidència el país va entrar en recessió i va haver-hi una creixent inflació. -
Jimmy Carter (EUA)
Era del partit demòcrata i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1977 fins al 20 de gener de 1981. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau en 2002. Durant el seu mandat es van dur a terme els tractats sobre el canal de Panamà, el tractat SALT II amb la Unió Soviètica, l'establiment de relacions diplomàtiques amb la República Popular de la Xina... A més, va reforçar la legislació sobre protecció mediambiental. -
Ronald Reagan (EUA)
Era del partit republicà i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1981 fins al 20 de gener de 1989. Va introduir noves iniciatives polítiques i econòmiques. La seva política econòmica estava caracteritzada per la desregularització del sistema financer i per les rebaixes substancials d'impostos. Durant el seu mandat, es va acabar la Guerra Freda, va haver-hi el bombardeig de Líbia... Va donar suport a moviments anticomunistes i va negociar el Tractat INF per al desarmament nuclear. -
Yuri Andrópov (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser des del 12 de novembre de 1982 fins al 9 de febrer de 1984. Va tractar d'alleugerir el pes de la burocràcia i de revitalitzar l'economia i l'administració del país, no obstant això, els problemes de salut el van mantenir apartat de l'activitat política i va morir sense haver realitzat grans reformes -
Konstantin Chernenko (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser des del 1984 fins al 1985. Va liderar una reforma educativa i diversos ajustos en l'estructura burocràtica de l'Estat. En política exterior, va negociar un pacte comercial amb la Xina. -
Mijaíl Gorbachov (URSS)
Era del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser del 27 de setembre de 1985 fins al 26 de decembre de 1990. Va iniciar una època de reformes amb la Perestroika (Reconstrucció), que va fracassar degut al bloqueig econòmic i al ressorgiment dels nacionalismes. Consistia en Glasnost (Transparència informativa i llibertat d’expressió), reformes econòmiques (permetien beneficis i propietat privada) i distensió (negociacions amb els EUA i fi del principi de la “sobirania limitada”) -
George H. W. Bush (EUA)
Era del partit republicà i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1989 fins al 20 de gener de 1993. La política internacional va ser un dels principals pilars durant la seva presidència; es van dur a terme les operacions militars a Panamà i en el golf pèrsic mentre el món estava canviant; el mur de Berlín va caure en 1989 i la Unió Soviètica es va dissoldre dos anys després. En el pla intern, va signar un augment dels impostos que finalment va aprovar el Congrés -
Borís Yeltsin (Rússia)
Va pertanyer al Partit Comunista de la Unió Soviètica i el seu mandat va ser des del 10 de juliol de 1991 fins al 31 de desembre de 1999. Després de la dissolució de la Unió Soviètica, es va comprometre a transformar l'economia de Rússia en una de lliure mercat, va implementar la liberalització dels preus i els programes de privatització. Va haver-hi molta corrupció, col·lapse econòmic, dues guerres a Txetxènia, problemes socials i polítics i va introduir una nova Constitució -
Bill Clinton (EUA)
Era del partit demòcrata i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 1993 fins al 20 de gener de 2001. Va treballar per a millorar el sistema educatiu i de salut. Va buscar la protecció del medi ambient, a través del seu suport al Protocol de Kyoto. Va intentar afavorir al mercat lliure i va treballar per a la pau a l'Orient Mitjà, promovent i servint de mediador entre Israel i Palestina. Va liderar l'atac militar de l'OTAN a Kosovo i en la guerra de Bòsnia. -
Vladímir Putin (Rússia)
És del partit polític Rússia Unida i el seu mandat va començar el 31 de desembre de 1999 i continua fins l'actualitat. Va inicar la 2a guerra a Txetxènia. Va fer que la societat russa anés sortint de la pobresa gràcies als ingressos provinents del petroli. També va enfortir la presència de l'Estat i va reprendre el control dels mitjans. Però s'ha mostrat cada vegada més conservador, defensant els valors tradicionals de l'Església ortodoxa -
George W. Bush (EUA)
Era del partit republicà i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 2001 fins al 20 de gener de 2009. Va haver de fer front als atemptats de l'11 de setembre de 2001, amb una campanya militar internacional iniciada amb la guerra d'Afganistan i que va incloure també la guerra de l'Iraq. Va promoure polítiques en l'economia, la sanitat i l'educació. Va promulgar una nova llei de l'avortament, noves subvencions de medicaments, el finançament d'un programa contra la sida i la Llei Patriòtica -
Barack Obama (EUA)
Era del partir demòcrata i el seu mandat va ser des del 20 de gener de 2009 fins al 20 de gener de 2017. Va impulsar polítiques econòmiques com la Llei de Reinversió i Recuperació o la Llei de Creació d'Ocupació. Va impulsar iniciatives com les lleis de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible. Va promoure la inclusió per als estatunidencs LGBT, la intervenció militar a l'Iraq i Ucraïna, l'acord climàtic a París i la normalització de les relacions dels EUA amb Cuba -
Donald Trump (EUA)
És del partit republicà i el seu mandat va començar el 20 de gener de 2017 i continua fins l'actualitat. Va signar la legislació de reforma tributària en benefici dels rics, va rescindir la disposició del mandat de segur individual de la Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible i va obrir el Refugi Àrtic per extreure petroli. Ha seguit la seva política "America First", que emfatitza el nacionalisme estatunidenc. Va retirar als EUA l'Acord de París del canvi climàtic.
