-
Period: 1272 to
La Casa dels Borbons
La dinastia borbònica és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó. Membres pincipals d'aquesta dinastia: reis de França (1589-1792, 1814-1830), Regne de les Dues Sicílies (1735-1860) i del Ducat de Parma (1731-1860), entre altres títols que ostentaren. També van ser i encara ho és la casa regnant a Espanya (1700-1868, 1874-1931, 1975~) i la del Gran Ducat de Luxemburg (des de 1964). Tanmateix l'únic monarca avui dia que té com a primer cognom el de Borbó és Felip VI d'Espanya. -
Period: 1369 to 1555
La Casa de Tastàmar
La Casa de Trastámara va ser una dinastia d'origen castellà que va regnar a la Corona de Castella del 1369 al 1555, la Corona d'Aragó del 1412 al 1555, el regne de Navarra del 1425 al 1479 i del 1512 fins al 1555, i el regne del 1458 al 1501 i del 1504 al 1555. -
1474
ISABEL I de Castella (la catòlica)
Isabel I de Castella va ser reina de Castella des de 1474 fins a 1504 amb Fernando II d'Aragó, reina consort de Sicília des de 1469 i d'Aragó des de 1479, pel seu matrimoni amb Ferran d'Aragó. També va exercir com a senyora de Biscaia. Va deixar de regnar perquè es va morir d'hidropesia. -
1475
Fernando II d'Aragó (el catòlic)
Ferran II d'Aragó va ser rei d'Aragó, de Castella, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya i de Navarra. Va ser a més regent de la Corona castellana entre 1507 i 1516, a causa de la inhabilitació de la seva filla Joana I, després de la mort de Felipe el Hermoso. -
1502
Joana I de Castella (la loca)
Joana I de Castella, va ser reina de Castella del 1504 al 1555, i d'Aragó i Navarra, des del 1516 fins al 1555, si bé des del 1506 no va exercir cap poder efectiu ia partir del 1509 va viure tancada a Tordesillas, primer per ordre del seu pare, Ferran el Catòlic, i després per ordre del seu fill, el rei Carles I. -
1506
Felip I de Castella (el hermoso)
Va ser primogènit de Maximiliano I, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, i Maria de Borgonya, alhora única filla de Carles el Temerari. Felip va néixer a Bruges al comtat de Flandes, dominis de la seva mare sent part de l'Estat borgonyó i dependent del Ducat de Borgonya. El 1482 després de la mort de la seva mare Maria de Borgonya el va succeir en les seves possessions de Borgonya sota la tutela del seu pare, el qual es va encarregar de defensar ja que després de la mort del seu avi Carles. -
1516
Carlos I (el cesar)
Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, va regnar juntament amb la seva mare, Joana I de Castella a tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles I des de 1516 fins a 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella i Aragó. Va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic com a Carlos V de 1520 a 1558. -
1556
Felip II (el prudent)
Felip II d'Espanya va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarves des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys. Va ser així mateix rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb Maria I, entre 1554 i 1558 -
Felip III (el piadós)
Felip III d'Espanya, va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. Aficionat al teatre, a la pintura i, sobretot, a la caça, va delegar els assumptes de govern en mans del seu vàlid, el duc de Lerma, el qual, al seu torn, va delegar al seu vàlid personal Rodrigo Calderón. No obstant això, el duc de Lerma va ser el 1618 substituït pel duc d'Uceda a qui va limitar les funcions. Felip III va morir a Madrid el 31 de març de 1621 a causa de febres i erisipela. -
Felip IV (el gran)
Felip IV d'Espanya va ser rei des del 31/3/1621 fins a la seva mort i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640. El seu regnat de 44 anys i 170 dies va ser el més llarg de la casa d'Àustria i el tercer de la història espanyola sent superat només per Felip V i Alfons XIII encara que els primers setze anys del regnat d'aquest últim van ser sota regència. Durant la primera etapa del seu regnat va compartir la responsabilitat dels assumptes d'Estat amb el senyor Gaspar Guzmán. -
Carlos II (l'encantat)
Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675. Encara que el seu sobrenom li venia de l'atribució del seu lamentable estat físic a la bruixeria i influències diabòliques, és probable que els successius matrimonis consanguinis de la família reial ocasionessin els seus greus problemes de salut, amb símptomes com musculatura feble i infertilitat. -
Felip V (l'animós)
Felip V d'Espanya va ser rei des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort el 1746, amb una breu interrupció per causa de l'abdicació a favor del seu fill Lluís I, mort prematurament el 31 d'agost de 1724. Com a besnét de Felip IV , va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. El seu regnat de 45 anys i 3 dies és el més perllongat a la història de la monarquia espanyola. -
Archieduque Carlos
L'arxiduc Carles era el setè fill de l'emperador Leopoldo I i la seva tercera esposa, la princesa Leonor Magdalena de Palatinado-Neoburgo. El seu educador va ser Antonio Florián de Liechtenstein. En morir Carles II d'Espanya sense successió el 1700, Carles d'Àustria es va proclamar a si mateix Rei d'Espanya en ser tots dos membres de la casa d'Habsburg. Això va originar la guerra de successió espanyola durant la qual es va enfrontar a l'aspirant francès Felipe d'Anjou per 12 anys. -
Felip V (l'animós)
Com el seu fill va morir als 17 anys va tornar al tro Felip V -
Lluis I (el ben estimat)
Lluís I d'Espanya, el Ben Amat o el Liberal va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724. La breu durada del seu regnat, de set mesos, va provocar que fos intranscendent tant en política interior com exterior. És un dels més breus de la història d'Espanya, fet que l'ha convertit també en un dels més desconeguts. -
Period: to
La Casa dels Habsburg
La Casa dels Habsburg es va originar a partir del matrimoni l'any 1736 de Francesc III, duc de Lorena i Bar, i Maria Teresa d'Àustria, posteriorment successivament reina de Bohèmia, reina d'Hongria, reina de Croàcia i arxiduquessa d'Àustria. Els seus membres són la línia legítima supervivent de la Casa d'Habsburg i de la Casa de Lorena, heretant les seves possessions patrimonials i la vocació a l'Imperi de les descendents femenines de la Casa d'Habsburg i la línia masculina de la Casa de Lorena. -
Fernando VI (el prudent)
La infància de Ferran va estar marcada pel fet que la seva mare, la reina Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, va morir als cinc mesos del seu naixement, i que el seu pare va contreure noves núpcies set mesos després d'haver enviduat amb la princesa del ducat de Parma, Isabel de Farnesio, que li va donar sis fills que van prosperar dedicant tots els seus esforços a aconseguir-los a Itàlia un estat propi sobre el qual poguessin regnar -
Carles III (el polític)
Carles és considerat un paradigma del despotisme il·lustrat, ja que durant el seu regnat dugué a terme importats reformes administratives i econòmiques a fi d'assegurar i millorar la situació dels territoris governats, com ara evitar guerres prolongades o controlar la influència del clergat. També promocionà ministres capaços com Floridablanca i Jovellanos, que jugarien un paper important en la projecció externa de la Corona. -
Carles IV (el caçador)
El 1759 fou designat príncep d'Astúries en veure que el seu germà gran, Felip Antoni, era apartat del tron degut als seus problemes mentals. Va succeir el seu pare en morir aquest el 1788. Va accedir al tron amb una àmplia experiència en els assumptes d'Estat però la repercussió dels esdeveniments esdevinguts a França l'any 1789 i el govern a les mans de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i l'amant d'aquesta Manuel Godoy van frustrar les expectatives amb què va iniciar el seu regnat. -
Fernando VII (el desitjat)
després de que Napoleó s’anés d’Espanya, Ferran VII va retornar al trò. -
Fernando VII (el desitjat)
va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del «rei intrús» José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823 en què les seves funcions van ser assumida per un Consell de Regència d'acord amb allò establert a la Constitució de 1812. -
José i (l'intrus)
el seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques, i va promulgar la Constitució de Baiona el 8 de juliol de 1808 en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols anomenats en aquells moments afrancesats, sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. -
Isabel II (La dels tristos destins o La reina castissa)
va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos) per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurgència del infant Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II, que, recolzat pels grups els anomenats «carlins», ja havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Ferran. -
Amadeu I (el rei cavaller o l’elegit)
Va ser elegit rei d'Espanya per les Corts Generals el 1870 després de la deposició d'Isabel II el 1868. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys de durada, va estar marcat per la inestabilitat política. Els sis gabinets que es van succeir durant aquest període no van ser capaços de solucionar la crisi, agreujada pel conflicte independentista a Cuba, que havia començat el 1868, i una nova guerra carlina, iniciada el 1872. -
Period: to
La Casa Saboya
Va ser fundada per un noble, Humberto Mano Blanca possiblement de Saxònia, d'Itàlia, de Borgonya o de Provença. Ell mateix va néixer a Maurienne. Humberto Mano Blanca, que va morir aproximadament en 1048, va obtenir per al seu fill Odón el títol de comte de Savoia, amb dominis al nord de la península italiana. Aquest darrer, a través del seu matrimoni amb Adelaida, hereva de Torí al Piemont, va aconseguir estendre molt els dominis de casa seva. -
Alfonso XII (el pacificador)
Alfons XII d'Espanya, anomenat el Pacificador, va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i, presumptament, del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. -
Alfonso XIII (l'africa)
Alfons XIII d'Espanya, anomenat "l'Africà", va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931. Va assumir personalment la Corona en complir els setze anys, el 17 de maig de 1902. -
Juan Carlos I
Joan Carles I d'Espanya ha estat rei d'Espanya des del 22 de novembre del 1975 fins al 18 de juny del 2014, quan va abdicar la Corona en el seu fill Felip VI. -
Felipe VI
Felip VI és rei d'Espanya. És fill de l'antic rei Joan Carles I i de la reina Sofia, i té dues germanes grans, la infanta Elena, duquessa de Lugo, i la infanta Cristina. L'any 2004, Felipe es va casar amb la periodista de telenotícies Letizia Ortiz amb qui té dues filles, Leonor i Sofía.
