Download

La Revolució Francesa (1789-1799)

  • Els Estats Generals i l'Assemblea Nacional

    Els Estats Generals i l'Assemblea Nacional
    El 1788 es declarà la fallida, al rei només li quedava la sortida de convocar els Estats Generals per aprovar nous impostos. Els Estats Generals es reuniren el maig de 1789 a Versalles. Al juny, els membres del 3er estat es passaren a anomenar-se Assemblea Nacional (únics amb legitimitat per representar el país).
  • Period: to

    L' Assemblea Constituent

  • Period: to

    Monarquia Parlmamentària

  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    El 14 de juliol de 1789, davant els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es varen manifestar i assaltaren la Bastilla.
  • Decret d’abolició dels drets feudals i Declaració drets de l'Home i del Ciutadà

    Decret d’abolició dels drets feudals i Declaració drets de l'Home i del Ciutadà
    El 4 d’agost 1789 s’aprova el Decret d’abolició dels drets feudals i poc després la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat.
  • Eleccions a l’octubre de 1791

    Eleccions a l’octubre de 1791
    La nova assemblea resultant rep el nom d’assemblea legislativa. Molts de privilegiats varen emigrar i varen començar a conspirar contra la Revolució des de l’exterior
    -Es va aprovar un decret contra els béns dels emigrats i un altre d’expulsió del clero que es negués a jurar la nova constitució.
    -El rei va vetar ambdós decrets
  • Constitució de 1791 (procés revolucionari)

    Constitució de 1791 (procés revolucionari)
    -la monarquia parlamentària
    -la divisió de poders: el legislatiu estava en mans de l’Assemblea Nacional, l’executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals.
    -l’Assemblea s’elegiria per sufragi censatari. Les masses populars i els més radicals es sentiren decebuts
  • Period: to

    L' Assemblea Legislativa

  • Detenció Lluís XVI a Varennes

    Detenció Lluís XVI a Varennes
    La família reial intentà fugir de França al 20 juny de 1791, però foren detinguts a Varennes i conduïts presos a París.
  • Guerra a França l’abril de 1792

    Guerra a França l’abril de 1792
    L’avanç aliat fou imparable fins a prop de París, els antics comandaments de l'exèrcit francès, d’origen aristocràtic, també havien fugit.
  • Eleccions per a una nova assemblea a l’agost de 1792 i matances del setembre

    Eleccions per a una nova assemblea a l’agost de 1792 i matances del setembre
    Nova assemblea republicana anomenada la Convenció Nacional (reuneix ara el poder legislatiu i l’executiu), controlada primer pels girondins (republicans moderats) i més tard pels muntanyesos (o jacobins, més radicals) L'inici de la república va significar l'entrada en la fase radical i popular de la revolució. Es van perpetrar les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos.
  • Period: to

    La Convenció Girondina

  • Period: to

    La radicalització de la Revolució Francesa (República)

  • Assalt del palau de les Tulleries

    Assalt del palau de les Tulleries
    El 10 d’agost de 1792 les masses populars (que culpaven al rei de les derrotes i consideraven que les reformes eren insuficients) assaltaren el palau de les Tulleries. El rei Lluís XVI fou destituït per l’Assemblea, això suposa el final de la monarquia i l’establiment de la república.
  • Batalla de Valmy

    Batalla de Valmy
    Declaració de guerra a la República francesa de la resta de potències europees (1ªgran Coalició contra França) derrotada a la batalla de Valmy (20 setembre 1792).
  • Calendari revolucionari

    Calendari revolucionari
    S’adoptà un nou calendari revolucionari (comença el 22 de setembre de 1792)
  • Alçament reialista i ultracatòlic a la Vendée

    Alçament reialista i ultracatòlic a la Vendée
    Es dona un l’alçament reialista i ultracatòlic a la Vendée (a l’oest de França) el març de 1793 (es convertirà en una autèntica guerra civil amb més de 150.000 morts) i que no acabarà fins al 1796 amb la derrota total dels contrarevolucionaris.
  • Constitució Democràtica

    Constitució Democràtica
    Els muntanyesos van elaborar una nova Constitució Democràtica:
    -que reconeixia la sobirania popular,
    - el sufragi universal
    -debilitava la separació de poders.
    Robespierre ho va aprofitar per concentrar en la seva persona tots els poders i implantar, de fet, una dictadura.
  • Cop d’estat dels sans-culottes

    Cop d’estat dels sans-culottes
    El juny de 1793, per temor d’una derrota de la república, es produeix el cop d’estat dels sans-culottes contra els girondins.
    Això permet als muntanyesos arribar al poder dirigit pel seu líder Maximilien de Robespierre.
  • Assassinat Jean-Paul Marat

    Assassinat Jean-Paul Marat
    L'assassinat del líder dels sans-culottes, Jean-Paul Marat, i l’atac anglès al port de Toulon provocaren que comencés la política del Terror.
    -es suspèn la constitució
    -s’aprovà la llei de sospitosos que permetia al Comitè de Salvació Pública jutjar i executar qualsevol persona sense proves (50.000 morts).
    -es van adoptar mesures descristianitzadores
    -varen limitar els preus màxims dels articles de 1era necessitat i els salaris = provocà l’oposició de bona part dels sans-culottes.
  • Period: to

    La Convenció Muntanyesa

  • Execució Lluís XVI

    Execució Lluís XVI
    Es jutjà Lluís XVI per traïció i el 21 de gener de 1793 va ser executat.
    Reaccions:

    -Immediata declaració de guerra a la República de la resta de potències europees.
  • Cop d’estat del 9 de termidor

    Cop d’estat del 9 de termidor
    A poc a poc Robespierre va anar perdent suports també entre els seus.
    Finalment, la burgesia moderada recupera el control per la força mitjançant el cop d’estat del 9 de termidor (27 juliol 1794). Robespierre i els líders jacobins van ser jutjats i executats.
  • Constitució de l’any III

    Constitució de l’any III
    -un règim liberal basat en la sobirania nacional i en la separació de poders
    -un règim moderat amb sistema de sufragi censatari el poder legislatiu es dividí en dues cambres.
    -que el poder executiu requeia en un directori format per cinc membres.
  • Period: to

    El Directori i la fi de la Revolució

  • Revolta del vendemiari de 1795

    Revolta del vendemiari de 1795
    Els realistes provocaren una nova revolta, la del vendemiari de 1795 en un intent de restaurar els Borbó, però va ser frenada per l’encarregat de la guarnició de París, Napoleó Bonaparte.
  • Derrota 1ª coalició estrangera i 2ª gran coalició

    Derrota 1ª coalició estrangera i 2ª gran coalició
    En la campanya d’Itàlia de 1796 el mateix Napoleó Bonaparte va derrotar definitivament a la 1ª coalició estrangera. Però novament les potències europees formaren una segona gran coalició i el 1799 comença una altra vegada la guerra.
  • Period: to

    El Consolat

  • El Consolat (cop d’estat del 18 de Brumari)

    El Consolat (cop d’estat del 18 de Brumari)
    Napoleó, considerat un heroi, amb el suport de l’alta burgesia va fer el cop d’estat del 18 de Brumari (9 novembre 1799), es va proclamar el Consolat de la república i es suprimeix el Directori (el govern recau ara en tres cònsols: Napoleó, Ducós i Sieyès).
  • Constitució de l’any VIII (Consolat)

    Constitució de l’any VIII (Consolat)
    Era un règim personalista en el qual Napoleó acaparà tot el poder i protagonisme. Això es va reflectir a la constitució de l’any VIII (aprovada el 24 de desembre de 1799) on es reconeix Napoleó com a primer cònsol.
  • Derrota Marengo i cònsol vitalici

    Derrota Marengo i cònsol vitalici
    L’any 1800, Napoleó va derrotar a Marengo (Itàlia) la segona coalició i va aprofitar la victòria per anomenar-se cònsol vitalici.
    Reformes que consolidaren el liberalisme a França:
    1-modernitzà les lleis elaborant el Codi Civil
    2-reformà l’economia creant el Banc de França i el codi de comerç
    3-va promoure l’educació pública i la cultura
    4-va establir una nova noblesa basada en els mèrits civils i militars.