-
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David és una escultura de bronze que té una alçada de 158 cm i és obra de Donatello di Niccolò, un artista, pintor i escultor italià de principis del renaixement. Aquesta escultura es va fer per encàrrec de Cosme de Mèdici, membre d'una família molt rica de comerciants, artesans i banquers mecenes de Florència, el bressol d'aquest moviment artístic.
És una creació rellevant ja que va ser la primera vegada que un escultor representava un cos masculí despullat des de l'Antiguitat clàssica. -
Period: 1450 to
Humanisme
La mentalitat medieval era teocèntrica (Déu al centre del món) i l'Església era qui donava resposta a totes les qüestions. Gràcies a l'estudi de les prestigioses biblioteques musulmanes, els humanistes van descobrir l'art i la cultura grecoromans i ho van admirar.
Aquest redescobriment va revolucionar el pensament medieval, donant lloc a l'antropocentrisme (l'ésser humà al centre del món).
Els humanistes van crear acadèmies, creien en l'ensenyament i defensaven la investigació científica. -
Period: 1450 to
Renaixement
El renaixement és una nova concepció de l'art desenvolupada a l'inici de l'Edat Moderna i fortament vinculada a la revolució cultural de l'humanisme.
Gràcies als humanistes, els artistes del Renaixement van descobrir l'art de l'antiguitat i van inspirar-se a través de la contemplació de les obres i els edificis d'aquest, per fer noves creacions.
Aquest moviment va néixer a Florència al segle XV i es va estendre per Europa a partir del segle XVI, principalment per Alemanya, França i Holanda. -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
Des de feia segles, Constantinoble era una capital sense país ja que l'Imperi Bizantí havia anat desapareixent a mans de l'Imperi Otomà.
Al 1453, el sultà Mehmed II, pretenia conquista Constantinoble per a l'Islam i així ho va fer. Constantí XI, basileu bizantí de la època, estava decidit a lluitar fins al final.
Mehmed II comptava amb un exèrcit de mínim cent mil homes, mentre que l'exèrcit bizantí estava format per només 8000. -
1455
Invenció de la Impremta
Fins al segle XV la difusió del saber es feia mitjançant manuscrits que els monjos copiaven a mà als monestirs, fent que els llibres resultessin cars i escassos.
Quan al segle XV Johannes Gutenberg va inventar l'impremta, les obres humanistes i clàssiques es van poder difondre àmpliament, generant desconfiança de les monarquies i l'Església. La impremta combinava la tipografia amb l'ús d'una premsa, paper i tinta. El primer llibre imprès completament amb aquesta va ser la Bíblia en dos volums. -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
El matrimoni d'Isabel de Castella amb Ferran d'Aragó va unir els dos regnes més grans de la Península Ibèrica (Castella i la Corona d'Aragó) sota una mateixa corona. Cada regne va conservar les fronteres, lleis i institucions pròpies.
El resultat d'aquesta unió va ser un nou model de monarquia dual, que conservava l'autonomia i la independència dels monarques a cada regne. Tot i això, els monarques van treballar junts en política exterior i en matèria religiosa i militar. -
1478
Creació del Tribunal de la Inquisició
Per assegurar el predomini del cristianisme, es va crear el Tribunal de la Inquisició Espanyola al 1478. S'encarregava de jutjar els sospitosos d'heretgia (pràctica de la doctrina rebutjada) o delictes de fe. Un cop jutjats, els sancionaven amb càstigs exemplars. Aquests càstigs podien ser que el sospitós fos cremat a la foguera, penitència, reconciliació o que li practiquessin alguna tortura. Uns exemples de tortura són el poltre, la garruta o la tortura d'aigua. -
Period: 1479 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
El regnat dels reis Catòlics (1479-1516) va marcar el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna.
Isabel i Ferran van ampliar els territoris peninsulars dels seus regnes, van consolidar els seus dominis al Mediterrani i van obrir noves rutes atlàntiques.
També van buscar la uniformitat religiosa i van imposar el seu poder sobre els privilegiats (monarquia autoritària). -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
Ferran va promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe per acabar amb el conflicte entre els pagesos de remença i els senyors. Aquesta sentència (...) -
1490
Creació de l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi és un dibuix acompanyat de notes anatòmiques realitzat per Leonardo da Vinci. Da Vinci era un científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor italià.
Aquest dibuix representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames. Estudia la proporció del cos humà. Segons les anotacions, per exemple, l'amplada d'un home amb els braços estesos és igual a la seva alçada. -
1492
Descobriment d’Amèrica
En ocupar Constantinoble, els turcs van impedir les comunicacions entre Europa i Àsia. Degut a la importància dels productes d'Orient, els Reis Catòlics buscaven una nova ruta comercial per arribar-hi.
Cristòfor Colom, al 1492, va sortir de Huelva, va descendir fins les Canàries i va travessar l'Atlàntic. Va arribar a l'illa de Guanahaní i posteriorment va explorar la Hispaniola i Cuba. Aleshores ell es pensava que havia arribat a la Índia, però acabava de descobrir un continent: Amèrica. -
1492
Conquesta del Regne de Granada
Els Reis Catòlics van voler conquistar el Regne de Granada per unir sota la seva corona tots els territoris de la Península Ibèrica.
Aquesta ciutat era governada pels nassarites i era l'últim regne musulmà de la península. Al 1492, Granada es va incorporar al regne de Castella després d'una guerra i que l'últim rei nassarita, Boabdil, acceptés la rendició. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
Al 1492, tots els jueus del regne de Castella i la Corona d'Aragó van ser obligats a convertir-se al cristianisme o a abandonar els regnes. Els que van preferir convertir-se van ser anomenats conversos i eren vigilats de prop pel tribunal de la Inquisició, per impedir-los practicar el judaisme. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'inici d'aquesta edat està entre la caiguda de Constantinoble (1453) i el Descobriment d'Amèrica (1492). El final d'aquesta va tenir lloc amb la Revolució Francesa (1789). El pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna va ser condicionat per la recuperació demogràfica i econòmica, l'ascens de la burgesia i l'enfortiment de la monarquia. Va ser una etapa de ruptures. Hi va haver revolució cultural, canvis en la religió, canvis en l'àmbit artístic i revolució del coneixement (gràcies a la ciència). -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
Al 1493, Cristòfor Colom va tornar a Amèrica amb una expedició que constava de 17 vaixells i 1200 homes. Un cop va arribar, va crear la primera colònia comercial a Hispaniola. Hispaniola és l'actual Haití i República Dominicana. -
1497
Conquesta de Melilla
Per convertir la monarquia en una potència del Mediterrani, els Reis Catòlics van conquerir certs territoris.
Al 1497, per frenar els pirates barbarescos (pirates musulmans del nord d'Àfrica), que amenaçaven el mar Mediterrani, van conquerir Melilla. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
Al 1498, Cristòfor Colom va arribar a la costa nord d'Amèrica del Sud, va descobrir la desembocadura del riu Orinoco i les illes de Martinica i Trinitat. -
Period: 1501 to
Segle XVI: Economia i política
El segle XVI va ser una època de crisi i canvis. Va començar la reforma protestant degut al descontent de la societat amb l'Església. Aquesta, per frenar l'expansió del protestantisme, va iniciar la Contrareforma Catòlica. Aquesta ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i protestants. Als territoris protestants la burgesia s'hi va desenvolupar, imposant les seves creences. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
Al 1502, Cristòfor Colom va recórrer les illes del Carib i va explorar les costes d'Amèrica Central. Va visitar les Antilles, L'Espanyola, Jamaica i Hondures. -
1502
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
A partir del 1502, tots els musulmans de Castella i la Corona d'Aragó van ser obligats a convertir-se al cristianisme i anar-se'n. Els musulmans que van acceptar batejar-se van ser anomenats moriscos.
Abans d'això, després de la Conquesta de Granada, la pràctica de l'Islam estava garantida als musulmans, però llavors va canviar. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
El David és una escultura de marbre blanc de 5'15 m d'alçada realitzada per Michelangelo Buonarotti, arquitecte, escultor, poeta i pintor renaixentista. Va ser realitzada per encàrrec de l'Òpera del Duomo de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència.
Pesa 5572 kg i representa al rei David bíblic en el moment previ a l'enfrontament amb el gegant Goliat. -
1504
Conquesta del Regne de Nàpols
Per convertir la monarquia en una potència del Mediterrani, els Reis Catòlics van conquerir certs territoris.
Ferran es va enfrontar amb França, el seu rival de sempre, que tenia intenció de conquerir el Regne de Nàpols, governat per un descendent de la casa d'Aragó.
Al 1504, Ferran va aconseguir vèncer els francesos a Nàpols, després de molts enfrontaments, i els va obligar a abandonar el sud d'Itàlia. -
1510
Conquesta d’Alger i Bugia
Per convertir la monarquia en una potència del Mediterrani, els Reis Catòlics van conquerir certs territoris.
Al 1510, per frenar els pirates barbarescos (pirates musulmans del nord d'Àfrica), que amenaçaven el mar Mediterrani, van conquerir Alger i Bugia. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'escola d'Atenes és una pintura de Raffaello Sanzio, pintor i arquitecte italià. Va ser pintada com a part de l'encàrrec que se li va fer a l'artista de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.
S'hi veuen representats els filòsofs més grans de l'antiguitat clàssica, com ara Plató i Aristòtil, ja que el fresc es va fer sobre la secció de filosofia de la llibreria del Papa Juli II.
En aquesta pintura, Raffaello es va representar a ell mateix com a Apel·les (pintor). -
1515
Conquesta del Regne de Navarra
Els Reis Catòlics van voler conquistar el Regne de Navarra per unir sota la seva corona tots els territoris de la Península Ibèrica.
Navarra estava aliada amb França, de manera que Ferran va envair el regne amb un exèrcit castellà amb l'intenció de fer vale els drets dinàstics hereditaris.
Finalment, al 1515, Navarra es va incorporar a Castella però va conservar els furs (lleis i institucions pròpies). -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d’Espanya
Carles I, nét dels Reis Catòlics, va heretar dels seus avis el Sacre Imperi Romanogermànic. Es va centrar en la defensa dels territoris de l'imperi i el manteniment del catolicisme. Va ser educat a Flandes i va arribar a la Península Ibèrica sense saber castellà i amb un grup de consellers flamencs que van encarregar-se d'exercir les tasques de govern.
Els afers imperials feien que estigués molt temps lluny dels regnes peninsulars i la malfiança de la noblesa va créixer, provocant revoltes. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
A finals de l'Edat Mitjana, existia cert descontent en sectors de la societat pel camí que l'Església havia pres.
Per això, Martí Luter, frare agustí alemany, va publicar al 1517 a l'església de Wittenberg 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. Defensava una nova religiositat (el protestantisme) basada en la salvació per la fe, l'autoritat de la Bíblia i el sacerdoci universal.
De la Reforma Protestant van néixer l'Església Luterana, la Calvinista i l'Anglicana. -
1520
Revolta de les comunitats
La revolta de les comunitats va tenir lloc a diferents ciutats de Castella (Burgos, Àvila, Segòvia, Toledo). Va ser la protesta dels hidalgos (nobles), els artesans i els comerciants per la política econòmica i el poc respecte cap a les lleis del regne.
El conflicte es va anar escampant i al camp es van produir revoltes antisenyorials. -
1521
Caiguda de Tenochtitlán
La formació de l'imperi americà es va produir amb expedicions diverses entre 1518 i 1524.
L'Imperi Asteca va ser conquerit per Hernán Cortés. A la capital d'aquest imperi, Tenochtitlán, els asteques hi van resisitir. Cortés va aconseguir pendre a Moctezuma (l'emperador asteca) com a ostatge i, finalment, al 1521 va derrotar finalment els asteques a la batalla d'Otumba. -
1521
Batalla de Villalar
L'exèrcit comuner de la revolta de les comunitats va ser derrotat per les tropes de l'Imperi Hispànic a la batalla de Vilallar. Els dirigients principals d'aquesta revolta, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.
Les tropes de castellanes eren liderades per Iñigo Fernández de Velasco i Mendoza.
Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, líders de la revolta, eren tots tres hidalgos. -
1522
Primera volta al món
Al 1519, Castella va organitzar una expedició per arribar a les illes de les Espècies en direcció oest. Aquesta tasca la va començar el portuguès Fernão de Magalhães i la va acabar el vasc Juan Sebastián Elcano.
Al 1522 va ser quan es va completar aquesta tasca, la sent la primera volta al món. Gràcies a aquest viatge es va poder demostrar que la terra era esfèrica, no plana, com molta gent pensava. -
1525
Batalla de Pavia
Els borbons (França) rivalitzaven pel control de la península Itàlica amb els Hasburg (casa d'Àustria, que ocupava el tro del Sacre Imperi Romano-germànic, casa a la qual pertany Carles I). Francesc I de Borbó va ser un dels grans rivals de Carles I però va ser derrotat a la batalla de Pavia al 1525. A causa d'aquesta derrota, el Milanesat (nord d'Itàlia), va passar a formar part de l'Imperi Hispànic. -
1543
Vesalius descriu l'anatomia i realitza les primeres disseccions
Andreas Vesalius va ser un metge d'origen germànic que va basar els seus estudis en l'observació directa (a través de disseccions de cossos humans) i és considerat el fundador de l'economia moderna.
Al 1543 va publicar "De humani corporis fabrica", la seva obra de set volums, que destaca la importància de la dissecció i del que a partir de llavors es va anomenar "visió anatòmica del cos humà". En aquests volums descriu els ossos, els cartílags, els músculs, els vasos sanguinis, els nervis, etc. -
1543
Copèrnic proposa l'heliocentrisme de l'univers
L'heliocentrisme sosté que el Sol és el centre del Sistema Solar i tots els planetes orbiten al seu voltant.
Aristarc de Samos el va suggerir per primera vegada a l'antiga Grècia i Nicolau Copèrnic el va ressuscitar al segle XVI.
Aquest concepte va ser imposat però va costar que s'acceptés per motius religiosos: si segons la Bíblia l'ésser humà és el centre de la creació perquè està fet de la mateixa manera que Déu, com pot ser que la Terra, on ell habitava, no sigui el centre de l'univers? -
1553
Servet descobreix la circulació pulmonar de la sang
Miquel Servet va ser un teòleg i científic espanyol. Gran part del seu reconeixement és degut a la seva feina sobre la circulació pulmonar, recollida a la seva obra "Christianismi Restitutio".
Servet deia que la sang passava d'una part del cor a l'altra a través dels pulmons i no a través de la paret que separava els ventricles, com es creia anteriorment.
Aquesta descripció no va tenir impacte científic en aquell moment ja que estava recollida dins una obra teològica i no fisiològica. -
1555
Pau d’Augsburg
Als Estats alemanys (que formaven part de l'imperi de Carles I) hi va esclatar la guerra: els prínceps van recolzar el protestantisme i els intents de negociació no van funcionar. A causa de les primeres victòries dels prínceps, Carles I va signar la pau d'Augsburg al 1555, acceptant l'expansió del protestantisme. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Felip II va ser el fill de Carles I. Va heretar l'imperi del seu pare i el va governar i ampliar. Va centralitzar el govern i va crear noves institucions als territoris hispànics i a les Índies.
Per imposar els principis de la Contrareforma catòlica, es va haver d'enfrontar a un gran nombre de guerres amb diferents territoris.
Pel desig del monarca d'imposar el catolicisme, els jueus i els moriscos van ser perseguits.
Felip II també va imposar la seva autoritat per damunt les lleis aragoneses. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
Al 1561, Felip II va decidir establir la cort reial permanentment a Madrid.
Un dels motius pels quals Felip II va escollir a Madrid com a capital va ser la centralitat geogràfica de la ciutat respecte la península. D'altra banda, el trasllat li permetria establir un símbol de poder reial a Madrid, on la presència de poder noble i eclesiàstic era gairebé inexistent. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
Els moriscos granadins eren perseguits i se'ls va prohibir utilitzar la llengua, roba i costums propis. Al 1568, aquest fet va desencadenar la insurrecció de les Alpujarras.
Aquesta insurrecció (rebel·lió armada violenta) es va acabar al cap de tres anys de lluita i va provocar que uns 80.000 moriscos marxessin cap a altres zones de la península. -
1571
Batalla de Lepant
Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani, Felip II va organitzar una flota aliada per enfrontar-se als turcs, derrotant-los a la batalla de Lepant al 1571.
La flota aliada era formada pel papat, Venècia i la Corona Hispànica. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
Al 1571, Miguel López de Legazpi i Andrés Urdaneta van obrir una ruta marítima que arribava al sud-est asiàtic. Allà, van fundar la ciutat de Manila. A l'arxipèlag conquerit el van anomenar illes Filipines, en honor al rei Felip II.
Miguel López de Legazpi era un conqueridor espanyol i Andrés Urdaneta era un militar, cosmògraf, marí, explorador i religiós agustí espanyol. -
1579
Independència d’Holanda
A Holanda es va difondre el calvinisme, branca del protestantisme, i els ciutadans es van negar a pagar impostos a la corona espanyola.
Al 1579, després de forts combats, una part d'Holanda es va independitzar de la corona espanyola formant les Províncies Unides. -
Derrota de l’Armada Invencible
Al 1588, Felip II va enviar una flota, l'Armada Invencible, a Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica.
L'Armada Invencible va ser derrotada i destruïda a la costa anglesa per una tempesta i els "filibotes".
Els "filibotes" eren vaixells pesquers buits amb explosius que els anglesos van enviar a la flota espanyola. -
Execució de Juan de Lanuza
Antonio Pérez va ser acusat de conspiració a Navarra i va fugir a Aragó, on el Jústicia Juan de Lanuza el va protegir.
Juan de Lanuza va ser executat al 1591 per aquest fet i, posteriorment, el rei va imposar la seva autoritat per damunt de les antigues lleis aragoneses. -
Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra
Gerardus Mercator va idear un tipus de projecció cartogràfica per a elaborar mapes de la superfície terrestre. Ha estat molt utilitzada per cartes nàutiques des del segle XVII.
És un tipus de projecció cúbica tangent a l'Ecuador que intenta ajustar una superfície esfèrica en una de plana, de manera que el tamany real de les terres augmenta a mesura que ens allunyem de la línia de l'Ecuador. Per exemple, Groenlàndia sembla tenir una mida similar a la d'Àfrica, quan aquesta és 14 vegades més gran. -
Jansen construeix el primer microscopi
Zacharias Jansen va ser un inventor i fabricant de lents holandès.
Ell i el seu pare, Hans Jansen, van crear el primer microscopi compost. Era un instrument que consistia en dues lents muntades en un tub i que posseïen la capacitat d'ampliar objectes diverses vegades.
La invenció d'aquest va suposar un avanç important en la ciència, ja que permetia que els investigadors poguessin veure elements que no eren visibles a simple vista. Aquest fet va revolucionar l'estudi de la biologia i la medecina. -
Period: to
Segle XVII: Economia i política
Al segle XVII, els científics van dur a terme una revolució del coneixement en la imatge de l'Univers, la concepció de la ciència i la metodologia per a la investigació científica.
Al llarg d'aquest segle es van consolidar els principis generals de la ciència moderna i es van posar les bases del mètode científic. A més a més, l'interès per la ciència va anar augmentant i gràcies a algun monarca i nobles o burgesos rics es van crear acadèmies científiques. En aquestes es promovia la investigació. -
Period: to
Barroc
El barroc és el moviment artístic nascut al segle XVII.
Els seus artistes van culminar la revolució estètica renaixentista, donant més èmfasi a la llum i al color i fent obres més complexes. Aquestes eren propagandistes, ja que pretenien suscitar la fe i la pietat dels fidels representant escenaris religiosos. Va ser època de monarques absoluts, sovint representats per pintors i escultors. A l'Europa protestant i burgesa, la burgesia encarregava obres d'art més intimistes als artistes. -
Galileu construeix el primer telescopi
Galileu Galilei va ser un astrònom, enginyer, matemàtic i físic italià. Va construir el primer telescopi, gràcies al qual va poder defensar l'heliocentrisme mitjançant l'observació directa del firmament. També va observar l'existència de muntanyes i cràters a la Lluna i va descobrir els satèl·lits de Júpiter i l'anell de Saturn.
Aquests descobriments donaven consistència a la teoria de Copèrnic, que deia que el Sol era el centre de l'univers i no la Terra, com sostenia l'Església. -
Harvey descobreix la circulació sanguínia
William Harvey va ser un metge anglès que va estudiar la circulació de la sang i al 1628 va publicar un llibre sobre aquesta: "Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus". En aquest llibre, mitjançant el mètode científic, va argumentar que el cor bombejava la sang a tot el cos en el sistema circulatori.
Aquesta hipòtesi va costar d'acceptar i va ser qüestionada per Jean Riolan (metge francès), ja que aleshores es creia que la sang podia fluir d'un costat del cor a l'altre. -
Judici a Galileu Galilei
Galileu Galilei, constructor del primer telescopi i defensor de l'heliocentrisme, va escriure un llibre que va ser prohibit per l'Església al 1632. Posteriorment va ser jutjat per un tribunal del Sant Ofici que el va condemnar a presó perpètua i el va obligar a declarar públicament que les seves idees eren falses.
Galileu va dir que no hi podia haver contradicció entre la Bíblia i la ciència, però va defensar que la fe catòlica i els fets científics no haurien d'anar lligats ni ser dependents. -
Descartes fa progressar les matemàtiques i elabora el mètode de raonament científic
René Descartes va ser un filòsof, matemàtic i i físic francès. És considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, així com un dels protagonistes de la revolució científica.
Al 1637 va publicar la seva obra "Discurs del Mètode", on exposa el seu mètode filosòfic i científic. Aquest estableix una ruptura amb l'escolàstica ensenyada a les universitats.
En aquesta obra també desenvolupa la geometria analítica, que estudia les figures, les seves àrees, les seves distàncies, etc. -
Pascal construeix una calculadora mecànica
Blaise Pascal va ser un matemàtic, físic, filòsof, teòleg i apologista francès.
Al 1642 va inventar la "Roue pascaline" o "Pascalina", una de les calculadores més antigues. Es tractava d'una calculadora mecànica que a l'inici només permetia fer sumes, però en la dècada següent es va anar millorant, fins al punt de poder fer també restes.
Va patentar aquest invent i pretenia comercialitzar-lo, però en ser costós confeccionar-ne moltes, se'n van fabricar cinquanta, de les quals en queden nou. -
Torricelli mesura la pressió atmosfèrica
Evangelista Torricelli va ser un físic italià que al 1643 va aconseguir mesurar la pressió atmosfèrica.
Va fer ascendir mercuri en un tub tancat, creant un buit en la part superior, empès pel pes de l'aire de l'atmosfera.
Amb això, va demostrar que l'aire té pes i va inventar el baròmetre (instrument per medir la pressió atmosfèrica).
La unitat de mesura de la presió atmosfèrica, el torr (Torr), es va nombrar en la seva memòria tot i que actualment s'utilitzen més els hectopascals (hPa). -
Boyle descobreix la dilatació dels gasos
Robert Boyle va ser un filòsof natural, químic, físic i inventor anglo-irlandès.
Al 1661 va formular la llei de Boyle, que sosté que la pressió i el volum dels gasos a una temperatura constant tenen una relació inversament proporcional.
Aquest mateix any va publicar la seva obra "El químic escèptic", gràcies a la qual se'l considera el fundador de la química moderna i en el qual parla d'àtoms i agrupacions d'aquests.
Al 1676, la llei de Boyle va ser formulada independentment per Edme Mariotte. -
Newton formula la llei de la gravitació universal
Isaac Newton va ser un físic, teòleg, inventor, alquimista i matemàtic anglès.
Al 1687 va proposar la llei de la gravitació universal, que diu que dos cossos amb qualsevol massa s'atrauen l'un a l'altre amb una determinada força.
Hi ha una llegenda, que no es creu que sigui certa, que diu que Newton estava assegut sota un pomer, pensant i relflexionant, quan una poma li va caure al cap. En preguntar-se per quin motiu aquella poma havia caigut, va formular la llei de la gravetat.