HISTÒRIA DE ROMA

EL REPTE DE LES SABINES

753 BCE

Al crear la ciutat de Roma van veure que necessitaven dones i van pensar de robar-les als del poble veí, els sabins, van fer una festa i aprofitant l'alcohol les van robar. Al donar-se compte van declar la guerra entre romans i llatins.

FUNDACIÓ DE ROMA

753 BCE

Roma va ser creada per Ròmul.
El 21 d'abril els germans Ròmul i Rem discuteixen on fundar la ciutat de Roma i demanen ajuda als Déus. Ròmul acaba tenint la oportunitat i ell mata a el seu germà, ja que qui travessava el pomerium (fossa circular que definia el límit de la ciutat), seria mort.

REI RÒMUL

753 BCE

Ròmul va ser el creador i el primer rei de Roma.

MONARQUIA

Period: 753 BCE to 509 BCE

REI NUMA POMPILI

717 BCE

Segons la llegenda, en morir Ròmul, els romans el van escollir perquè era el candidat en qui més confiaven perquè vigilés pels interessos comuns de totes les tribus de la ciutat.

REI TUL·LI HOSTILI

673 BCE

Va ser el tercer rei de Roma, el seu regnat se situa en dates variables vers 673/670 aC a 642/638 aC. També es caracteritzà per la seva agressivitat envers les ciutats veïnes.

REI ANC MARCI

641 BCE

Fou el quart rei de Roma al segle VII aC. Va fer que els sacrificis fossin públics i a la vista de tothom, tenia un caràcter tranquil, com el seu avi (Numa) i Ròmul.

REI TARQUINI PRISC

616 BCE

Va ser el cinquè rei de Roma i el primer en ser etrusc. Va ser un rei que va construir molts edificis per a Roma: Circ Màxim, Jocs Romans i el forum romà

REI SERVI TUL·LI

578 BCE

Va ser el sisè rei de Roma. El seu regnat es va caracteritzar per afavorir les famílies més riques i principalment per les reformes que va fer. Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb.

REI TARQUINI EL SUPERB

534 BCE

Va ser el setè i l'últim rei de Roma. Va tenir un domini cruel i arbitrari, va estandre el territorri romà per el voltant del Laci, però el van destronar.

PATRICIS I PLEBEUS

509 BCE

Després de l'expulsió dels reis i la instauració de la República, el poder a Roma va recaure sobre els patricis, caps de les principals famílies. Va ser en aquest moment, al començament mateix de la República, quan les sigles SPQR, Senatus Populusque Romanus es van convertir en la moneda de Roma.

REPÚBLICA

Period: 509 BCE to 27

GUERRES SAMNITES

343 BCE

Les guerres samnites van ser una sèrie de conflictes armats de l'Antiguitat que van enfrontar principalment al poble itàlic dels samnitas, que dominaven els Apenins al sud del Laci, contra la incipient República romana pel control de la Itàlia central.

GUERRES LLATINES

338 BCE

Les guerres llatines van ser una sèrie d'enfrontaments que van pasar en l'any 338 a.C. Els esdeveniments van ser la ciutat de Roma, constituïda en República, i els pobles itàlics del Laci (llatins i feliscis) causa de l'interès de Roma per sotmetre'ls. Van ser principalment dos els enfrontaments entre llatins i romans, molt separats en el temps; dos conflictes van ser molt breus.

PRIMERA GUERRA PÚNICA

264 BCE

Enfrontament entre romans i cartaginesos pel domini de Sicília que es va decantar en favor dels primers.

SEGONA GUERRA PÚNICA

218 BCE

Els cartaginesos s'expandeixen per la península ibèrica fins que arriben al límit marcat pels romans en el riu Ebre, ataquen Sagunt, i Roma els declara la guerra que es va dividir en dos fronts. 1) La guerra a la península ibèrica. 2) De l'altra l'heroica marxa del general cartaginès Aníbal a través dels Pirineus i els Alps fins arribar a les portes de Roma. Escipió va vèncer als cartaginesos a Hispània i es va dirigir cap a la capital Cartago. La victòria va caure del costat romà.

LA TERCERA GUERRA PÚNICA

149 BCE

Atac de Roma a la capital cartaginesa. Perdua definitiva de Cartago, Roma es converteix en la principal potència de la Mediterrània.

LA TROBADA AMB GRÈCIA

146 BCE

Després de les Guerres Púnicas, encara queden grans reis que es van atrevir a fer front al poder de Roma, a Grècia, a Turquia ia Síria. La societat romana, concebuda per a la lluita i el sacrifici, estava acostumada a combatre als rudes itàlics i ferotges hispans, però no estava preparada per enfrontar-se culturalment a Grècia i Orient.

COLAPSE AMB LA REPÚBLICA

78 BCE

Aquests enfrontaments entre els guardians de les antigues tradicions romanes i els partidaris de les novetats vingudes de Grècia van tornar a introduir un clima de gran agitació a l'interior de la ciutat, que va cristal·litzar amb el famós conflicte dels Gracs. Els Gracs eren dos germans d'idees avançades que, com Tribuns de la Plebe i en defensa dels seus interessos, reclamaven una reforma agrària.

AUGUST

27 BCE

Juli Cèsar adoptava a títol pòstum i deixava com a únic hereu a Cayo Octavio (conegut com Augusto). Cayo Octavio tot just tenia 18 anys, i era un jove intel·ligent i reservat, d'aspecte malaltís, parent llunyà de Juli Cèsar, en qui el dictador va creure descobrir les extraordinàries qualitats que Roma necessitava. Octavio va governar Roma juntament amb Marc Antoni, fins que va aconseguir desfer-se'n, en l'última de les guerres civils que van assolar la República.

ELS EMPERADORS JULIO-CLAUDI

27 BCE

Els successors d'August no van demostrar ser especialment dotats, el que evidenciava les debilitats d'un sistema dinàstic hereditari. Tiberi, Calígula i Neró van ser especialment despòtics i fins i tot es van deixar portar per excessos que van posar a prova la fortalesa del sistema consolidat sota l'administració d'Octavi.

NEIXEMENT DE CRIST

1 BCE

NEIXEMENT DE CRIST

1 CE

IMPERI

Period: 27 to 476

REI VESPASIÀ

69

Va accedir a la porpra l'any 69 amb el suport de les legions orientals. Tot i que els romans no podien convertir-se en emperadors si no procedien de cap llinatge aristocràtic Vespasià va aconseguir coronar-se emperador. Vespasià es va marcar com a primer objectiu renovar la capital de l’Imperi.

DINASTIA FLAVIA

Period: 69 to 96

Aquesta dinastia d'emperadors va sobresortir en l'aspecte de l'administració i la construcció. Van mantenir protegides les fronteres mitjançant campaments militars i van atorgar drets de ciutadania romana als habitants de les províncies de l'imperi.

REI TIT

79

Era fill de Vespasià. L'emperador Titus va prohibir perseguir el mateix delicte en virtut de lleis diferents. Per a les herències va instituir un termini màxim d'impugnació: una herència no podia ser impugnada un cop transcorreguts cinc anys de l'òbit del causant.

REI DOMICIÀ

81

Fill petit de Vespasià i germà i successor de Tit. Les dinasties que començaven amb tan bons auguris, acabaven degenerant en governs despòtics. Encara que Domicià va ser un emperador apreciat a les províncies per la severitat amb la qual jutjava als governadors corruptes.
Després 16 anys de govern, Domiciano va ser assassinat per un complot palatí en què estava involucrada la seva pròpia esposa.

REI TRAJÀ

98

Amb Trajà l'Imperi Romà va arribar al seu apogeu. El nou emperador va confiar el govern al Senat Romà, a l'estil dels temps republicans (ja en els seus primers dos anys de govern, Neró havia actuat així) i es va reservar únicament la direcció dels assumptes militars, que va desenvolupar bàsicament a Germània i el Danubi.

REI ADRIÀ

117

Adrià va crear diversos càrrecs administratius que ja no eren elegibles i gratuïts, sinó nomenats per l'emperador i remunerats. Tots aquests càrrecs es van reservar a membres de l'orde senatorial i de l'orde dels cavallers. Va crear quatre jutges suprems per damunt dels tribunals locals, però l'experiència es va cancel·lar després amb el seu successor.

REI ANTONÍ PIUS

138

Era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per Adrià. Va reduir novament els impostos i va intentar disminuir les despeses de l'estat llicenciant milers de funcionaris. Antoní Pius va prendre una decisió molt original sobre la infidelitat femenina: la dona no podia ser perseguida per adulteri pel seu marit si aquest no demostrava prèviament que ell sempre havia estat absolutament fidel.

MARC AURELI I CÒMODE

161

Per acabar d'empitjorar les coses, un home tan savi com Marc Aureli es va deixar encegar per l'afecte als de la seva pròpia sang, trencant l'excel·lent sistema de successió que tan bé havia funcionat durant tot el segle. En lloc de triar l'home més adequat per succeir, va lliurar l'imperi al seu fill Còmode, tot i que aquest havia donat mostres d'una crueltat que l'exercici del poder només podria accentuar.

CÒMODE

180

És sovint considerat un dels pitjors emperadors romans a causa de la seva inestabilitat i els seus freqüents excessos.
El regnat de Còmmode va marcar l'inici del declivi de l'imperi. Es van produir diverses rebel·lions a províncies, es va descuidar la guarda de les fronteres i van declinar les finances.

REI SEPTIM SEVER

193

Després de l'assassinat de Pertinax al 193 aquestes legions el van proclamar emperador. De seguida es va posar en marxa cap a Itàlia per ocupar Roma sense trobar resistència, encara que no va ser fins 197 que va poder eliminar als altres rivals pel tron, després de vèncer en la que resultaria ser la major i més cruel batalla entre exèrcits romans. Amb el seu triomf va restablir la unitat territorial de l'imperi.

DINASTIA SEVERA

Period: 193 to 235

La dinastia Severa és una casa d'emperadors romans que va regnar per diverses dècades des de finals del segle II fins a començaments del següent. Va ser l'últim llinatge del Principat, i va precedir a la Crisi del segle III.

REI CARACALLA

198

Marc Aureli Antoní Basià, el nom de «Caracalla» fa referència a una túnica d'origen gal caracallus que solia portar aquest emperador. Després de la pujada del seu pare al tron i amb l'edat de tan sols set anys és nomenat «César» i per tant successor canviant el seu nom pel de Marc Aureli Antoní. En 198 li ascendeix a august i per tant formalment a coemperador.

REI GETA

209

Com a segon fill de l'emperador romà Sèptim Sever i germà menor de Caracalla.
Al febrer de 211, després de la mort de Septimi Sever va assumir l'herència i cogobernó des de Roma. Aviat es va desencadenar la rivalitat amb el seu germà Caracalla. La causa per a aquest desenllaç era segons algunes fonts gelosia de la creixent popularitat del seu germà. També Geta planificava per la seva banda apartar el seu germà del tron i aquest només es va defensar avançant-se als esdeveniments.

REI ELÀGABAL

218

Va ser proclamat emperador per les tropes d'Emesa.
El seu regnat a Roma va ser famós per les seves excentricitats, Es deia d'ell que havia cobert convidats en un banquet amb una inundació de pètals de roses; que es va casar amb el seu amant home.

REI ALEXANDRE SEVER

222

Quan va arribar a emperador se li van atorgar els títols d'August i Pater Pàtria. Després de l'assassinat d'Elàglabal l'any 222 tant el senat com el poble van desitjar veure el jove Alexandre al tron.

CONFUSIÓ DEL S.III

235

El final de la dinastia dels Severs va obrir un dels segles més confusos de la Història de l'Imperi: el segle III. Es van succeir mig centenar d'emperadors. Mentre generals sense escrúpols es disputaven la porpra i arrossegaven a les legions a la Guerra Civil, els bàrbars assetjaven les fronteres, la població s'empobria i les províncies es sumien en el caos. Per moments va arribar a semblar que l'Imperi havia arribat a la seva fi.

REFORMES DESPRÉS DE LA CRISI

285

Durant el segle III Roma es trobava enfracassada en el caos i el seu final semblava imminent. Dioclecià, va aconseguir prendre de nou les regnes del poder amb mà ferma, i l'any 285 va inaugurar una era de reformes. Es va adonar que un sol emperador no era suficient per atendre totes les necessitats del Impero i va decidir dividir els seus dominis en dos, col·locant la línia divisòria a la península balcànica. Va fundar així la famosa tetrarquia.

REI CONSTANTÍ

313

El regnat d'aquest emperador va crar dos fets:
1) L'any 313 d.C. Constantí va declarar la llibertat de cultes en tot l'Imperi, i el Cristianisme va iniciar llavors el llarg camí que el convertiria en la religió oficial de Roma.
2) Va fundar la nova ciutat de Constantinoble, a la qual va convertir en capital imperial. D'aquesta manera, mil anys després de la seva fundació, Roma quedava reduïda a una ciutat secundària dins de l'Imperi que ella mateixa havia creat.

REI TEODOSI

378

L'any 378 va pujar al tron el hispà Teodosi, va ser obligat a defensar les fronteres sense disposar tot just de tropes, Teodosio va començar a servir-se de forma massiva de soldats bàrbars, i va signar un tractat amb els gots, als que va oferir la possibilitat d'assentar-se en territori romà, a canvi que servissin a les legions. Va convertir el Cristianisme en religió oficial de Roma. L'excel·lent organització de l'Església aconseguia llocs que no arribava l'administració romana.

OCCIDENT ASSATJAT

395

La divisió de l'Imperi en dues meitats, a la mort de Teodosio, no va posar fi als problemes, sobretot a la part occidental. Burgundis, Alans, Sueus i Vàndals campaven al seu aire per l'Imperi i van arribar fins Hispània i el Nord d'Àfrica.
Els dominis occidentals de Roma van quedar reduïts a Itàlia i una estreta franja al sud de la Gàl·lia.
L'any 402, els gots van envair Itàlia, i van obligar als emperadors a traslladar-se a Ravenna, envoltada de pantans i més segura que Roma i Milà.

SAQUEIG A ROMA

410

En el 410 les tropes d'Alaric van assaltar Roma. Durant tres dies els bàrbars van saquejar la ciutat, van profanar les seves esglésies, van assaltar els seus edificis i li van robar els tresors.
Amb l'assalt a l'antiga capital es perdia també qualsevol esperança de ressuscitar l'Imperi, que ara es revelava abocat inevitablement a la seva destrucció.
Els cristians, van veure en la seva caiguda un senyal certa de la fi del món i van començar a vendre les seves possessions.

FI DE L'IMPERI

476

Va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat d'exercir el seu domini.
L'Imperi romà no era només una unitat política forçada per la violència. També va ser el combinat i la civilització de la conca de la Mediterrània i més enllà. Incloïa la producció, el comerç, i l'arquitectura, l'alfabetització secular generalitzada, i una llengua internacional de la ciència i la literatura.