-
Period: to
L’expansió d’Alemanya, Itàlia i el Japó
Aquest període va durar aproximadament 9 anys, quan Alemanya, França i el Japó van anar conquerint i annexant territoris. -
Ocupació de Manxúria i Corea per part del Japó
La invasió i l'annexió de la regió xinesa de Manxúrria va ser realitzada amb violència extrema: hi va haver mortaldats i desplaçaments forçosos de la població civil. El 1932 i amb el nom de Manxukuo, el territori va ser incorporat formalment a l'Imperi japonès. -
Ocupació d’Etiòpia per part d’Itàlia
va ser una guerra colonial que començà a l'octubre de 1935 i acabà al maig de 1936. Va ser combatuda entre les forces armades del Regne d'Itàlia i les de l'Imperi Etíop. La guerra acabà en l'ocupació militar d'Etiòpia i la seva annexió a la nova colònia de l'Àfrica Oriental Italiana. -
La formació de l’Eix Roma-Berlín
Va consolidar la cooperació entre Mussolini i Hitler en el seu suport al bàndol del general Franco en la Guerra Civil espanyola -
El pacte Antikomintern
El Japó va signar amb Alemanya aquest tracte contra la Unió Soviètica, al qual es van adherir Itàlia i paísos com ara Hongria, Romania, Findlandia, Bulgària,espanya i Manxukuo. -
Ocupació de Renània per part d’Alemanya
El 1936, Hitler va ordenar al seu exèrcit que ocupés la regió de Renània, la remilitarització del qual havia estat prohibida expressament pel tractat de Versalles. Hitler la va trencar sense que les democràcies hi reaccionessin. -
Period: to
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
La conferència de Berlín
Hitler, va conseguir l'aprovació de la Gran Bretanya, França i Itàlia a l'ocupació dels Sudets i respectava la resta de Txecoslovàquia. Tot i aixi més endevant, el 1939 la va ocupar. -
L’annexió dels Sudets
L'ocupació alemanya començà l'1 d'octubre, sense que les altres potències europees reaccionessin, i va ser completada el 15 de març de 1939 amb l'ocupació de la part txeca de Bohèmia, annexada pels alemanys i transformada en el «protectorat de Bohèmia-Moràvia». -
L’Anchsluss
és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi -
El pacte de no agressió amb l’URSS
Alemanya va signar un pacte de no-agressió amb l'URSS, que va garantir la seva neutralitat en cas de conflicte amb els països occidentals. -
La invasió de Polònia
Alemanya va envair Polònia. -
La invasió de Finlàndia per part de l’URSS
L'URSS va ocupar la part oriental de Polònia. El novembre del mateix any, les tropes soviètiques van entrar a Findlàndia. -
Period: to
Les ofensives i les victòries de l’Eix
El dia 3 de setembre de 1939, França, la Gran Bretanya i alguns països de la Commonwealth van declarar la guerra a Alemanya. Va ser l'origen dels països (aliats) que va lluitar contra el feixisme (Eix) en la segona Guerra Mundial. D'aquesta manera, va començar la primera fase de la guerra. -
Period: to
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. -
Les conquestes de Noruega i de Dinamarca
L'abril del 1940, Dinamarca i Noruega van ser conquerides amb rapidesa sense que la intervenció anglesa pogués impedir-ho. -
L’annexió d’Albània per part d’Itàlia
Al mateix temps que Dinamarca i Noruega van ser conquerides, Itàlia es va annexar a Albània. -
Les invasions dels Països Baixos i de França
En unes setmanes França i els Països Baixos van ser envaïts i obligats a capitular davant l'exèrcit alemany. -
El desembarcament de Dunkerque
Les tropes britàniques, arraconades, van aconseguir ser reembarcades a Dunkerque, tot i que havien perdut gairabé tot el seu material. -
La batalla d’Anglaterra
La batalla d'Anglaterra, va ser l'avantsala de la invasió pel mar que havien previst. Es va intensificar la batalla de l'Atlàntic. -
Les conquestes alemanyes dels Balcans
Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària es van convertir en estats satel·lits. Ioguslàvia va ser envaïda i va desaparèixer com a Estat. Això mateix va passar amb Grècia l'abril del 1941. -
L’atac japonès a Pearl Harbor
A la primeria de desembre del 1941 es va produir l'atac japonès a la base estatunidenca de Pearl Harbor. -
Declaració de guerra dels EUA
Després de l'atac a Pearl Harbor, la irrupció de l'URSS, el Japó i els Estats Units va comportar la mundialització del conflicte i la configuració definitiva dels dos blocs en guerra (l'Eix i els aliats). -
L’opearació Barba-roja
El mes de juny de 1941, Hitler va ordenar l'inici d'aquesta operació que constava de l'invasió de la Unió Soviètica. A la primeria d'octubre, els alemanys havien encerclat Leningrad, ocupat per Kiev i penetrat fins a les afores de Moscou. L'arribada de l'hivern va paralitzar l'ofensiva alemanya. -
La “solució final”
Hitler va decidir aplicar la anomenada "solució final" i va transformar els camps de concentració en camps d'extermini. La policia secreta i les SS van ser les encarregades de posar en marxa i d'organitzar l'Holocaust, es a dir, la persecució, l'assasinat sistemàtic i l'extermini de sis millons de jueus a Europa. -
La batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad, al sud-oest de la Unió Soviètica. -
La batalla de El-'Alamein
Al nord d'Àfrica, l'ofensiva alemanya dirigida per Rommel per ocupar Egipte i el canal de Suez va ser frenada en aquesta batalla, a prop de Alexandria, pels britànics comandants per Montgomery. -
Period: to
Les contraofensives aliades i el final de la guerra
L'entrada dels Estats Units en la guerra va suposar, el factor que havia de desequilibrar finalment el clonficte a favor dels aliats. El 1942, tres derrotes de l'Eix van marcar el punt d'inflexió en el desenvolupament de la guerra. -
Desembarcament dels aliats a Sicília
Al Mediterrani, tropes angleses i estatunidenques van desembarcar a Silícia i al sud d'Itàlia. Per enfrontar-s'hi, els nazis van entrar pel nord i el centre de la península, que va quedar dividida. Els aliats no van ocupar Roma fins el juny de 1944. -
-
La derrota alemanya a les Ardenes
L'objectiu alemany d'aquestes operacions era trencar la línia anglo-americana pel mig, capturant Anvers (Bèlgica), i procedint a l'encerclament i destrucció de quatre exèrcits aliats, forçant als Aliats occidentals per negociar un tractat de pau amb les Potències de l'Eix. -
La batalla de Leyte
La batalla de Leyte va ser una invasió amfíbia al golf de Leyte, Filipines per forces nord-americanes i guerrillers filipins sota el comandament de general Douglas MacArthur, que va lluitar contra l'Exèrcit Imperial Japonès a Filipines. -
El “Dia D” (desembarcament de Normandia”)
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques i un desembarcament de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França. -
L’arribada dels soviètics a Berlín
La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa. Entre els soviètics és coneguda com l'"Operació Ofensiva de Berlín", en què dos Grup d'Exèrcits soviètics van atacar la ciutat des del sud i des de l'est, mentre que un tercer feia retirar-se les forces situades al nord. -
La capitulació d’Alemanya
Les actes de capitulació alemanyes van donar fi a la Segona Guerra Mundial a Europa. -
El llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. -
Period: to
La guerra freda
Guerra freda és l'estat de tensió entre potències o blocs en el qual cada una de les parts adoptava una política que tendeix al reforçament a expenses de l'adversari, sense arribar a les accions d'una guerra calenta. -
Period: to
Retorn a la tensió
Stalin i el seu règim han estat condemnats en nombroses ocasions. La més significativa d'aquestes condemnes es va donar durant el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica en 1956, quan el seu successor, Nikita Jrushchov, va denunciar el seu llegat en una famosa intervenció amb la qual es va iniciar un procés de desestalinització de la Unió Soviètica. Les visions modernes de Stalin en la Federació de Rússia continuen sent mixtes. Va ser nominat al Premi Nobel de la Pau de 1945 i 1948. -
Period: to
Truman al poder
-
Period: to
Formació de blocs
En acabar la Segona Guerra Mundial, Alemanya quedarà dividida en quatre zones, cadascuna d'elles administrada per un país aliat.
En la Conferència de Londres de 1948, els EE.UU., Regne Units i França acordaren la unificació de les tres zones que administraven en un estat, la República Federal d'Alemanya (RFA), contravenint els acords de Yalta i Postdam de 1945. La resposta de la URSS va ser crear en 1949 la República Democràtica d'Alemanya (RDA) en el sector que administrava. -
La conferència de Jalta
La Conferència de Ialta va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Ucraïna), concretament al palau de Livàdia. -
La mort de Roosevelt
-
La Conferència de San Francisco i la creació de l’ONU
va ser una convenció de delegats de 50 nacions aliades durant la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc de el 25 d'abril de 1945 a el 26 de juny de 1945 a San Francisco, Estats Units. -
L’execució de Mussolini
Va ser afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà. -
El suïcidi de Hitler
Hitler es va suïcidar per un tret amb arma de foc a la cabezaa bc amb la seva dona Eva Braun, qui va recórrer a l'enverinament per cianuro.d D'acord amb el testament i les instruccions verbals de Hitler, aquesta tarda els seus cossos van ser portats escales amunt a través de la sortida d'emergència de l'búnquer, ruixats amb gasolina i compresos en el jardí de la Cancelleria de l'Reich. -
La conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista, Stalin, el primer ministre Clement Attlee i el president Harry S. Truman. -
La capitulació japonesa
La rendició del Japó, el dia 2 de setembre de l'any 1945, va posar fi a la Segona Guerra Mundial. En aquells dies l'Armada Imperial Japonesa havia perdut tota capacitat de realitzar operacions i era imminent una invasió aliada al país. Mentre que públicament proclamaven la seva intenció de lluitar fins al cru final, els líders del Japó, formats en el Consell Suprem de Guerra, suplicaven en privat a la Unió Soviètica que hi hagués en una pau amb termes favorables per als japonesos. -
El Pla Marshall
era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americà George Marshall i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat -
El Kominform
és l'acrònim usual per referir-se a l'Oficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers. Fou una organització per a l'intercanvi d'informació i experiències entre els partits comunistes. -
El blocatge de Berlín
El bloqueig de Berlín, és el bloqueig que la Unió Soviètica va imposar a Berlín Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949. El bloqueig fou la reacció soviètica a la reforma monetària de les zones d'ocupació occidentals i va provocar que la ciutat s'hagués d'abastir per aire mitjançant el pont aeri de Berlín. -
L'Organització Europea de Cooperació Econòmica
L'Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE) fou un organisme internacional fundat el 16 d'abril del 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Noruega, Grècia, Suècia, Suïssa, Turquia, Irlanda i Islàndia, amb l'objectiu de gestionar les ajudes del Pla Marshall. -
La creació de la RDA
va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA). -
La creació de la RFA
era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE). Limitava al nord amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; a l'est amb la República Democràtica Alemanya i Txecoslovàquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Va ser proclamada el 23 de maig de 1949, amb Bonn com a capital, i incloïa les zones d'ocupació britànica, nord-americana i francesa un cop acabada la Segona Guerra Mundial. -
El COMECON
va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS. Es va formalitzar el gener de 1949 i també se'l va anomenar el "pla Marshall soviètic", en contraposició a la mesura dels Estats Units. Va ser fundat per URSS. -
El Tractat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN
és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar. Va néixer arran d'un acord denominat Tractat de l'Atlàntic Nord que va ser signat a Washington DC el 4 d'abril de 1949. -
Period: to
Eisenwower al poder
-
Period: to
Guerra de Corea
La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953. -
Armistici de Panmunjom (Corea)
és un tractat de no agressió actualment vigent, signat per Corea del Nord i els Estats Units el 27 de juliol de 1953 que va posar fi a les hostilitats realitzades per totes dues nacions i pels seus aliats -
Period: to
La Guerra del Vietnam
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial de Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers. -
Period: to
Khruixov al poder
-
Derrota de Dien Bien Phu (Vietnam)
La Batalla de Dien Bien Phu fou una batalla decisiva durant la Guerra d'Indoxina que tingué lloc entre el 13 de març i el 7 de maig de 1954. Va enfrontar el Cos Expedicionari Francès a l'Extrem Orient i les forces revolucionàries comunistes del Viet Minh. -
Period: to
Coeixistència pacífica
La coexistència pacífica fou un terme de política internacional creat pel dirigent soviètic Nikita Khrusxov per fer referència a les relacions que haurien de mantenir en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins de la també denominada Guerra Freda. -
El Pacte de Varsòvia
fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Fou constituït el 14 de maig de 1955 a Varsòvia i es va desintegrar oficialment en l'any 1991. -
Nacionalització del Canal de Suez
el coronel Gamal Adbel Nasser, president d'Egipte, va proclamar la nacionalització del Canal de Suez. Des de la seva obertura en 1869, el Canal, va quedar baix influència de britànics i francesos, però amb el compromís de cedir el seu control a Egipte en 1968. La importància estratègica i econòmica del Canal va motivar la constant negativa per part de les potències colonials a fer lliurament del mateix a Egipte. -
Inici del govern de Fidel Castro (a Cuba)
Castro es va iniciar en la vida pública com a polític opositor i va destacar especialment després de l'assalt a la caserna Moncada el 1953, pel qual va ser condemnat a presó. Després de ser indultat gràcies a la pressió de l'opinió pública, es va exiliar a Mèxic, on va planejar la invasió guerrillera de 1956 -
Period: to
Kennedy al poder
-
Crisi dels míssils de Cuba
La crisi dels míssils de Cuba fou un incident internacional de la Guerra Freda que enfrontà la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 16 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre ambdues potències degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori Cubà, cosa que hagués permès a l'URSS disposar d'armament per a atacar el territori continental dels EUA amb armes nuclears. -
Acords de París (Vietnam)
Els acords de pau de París de 1973 van estar destinats a establir la fi de la guerra de Vietnam amb l'aplicació dels drets fonamentals, així com la independència de Vietnam del Sud i l'estabilització d'Àsia. -
Period: to
Retorn a la tensió
