Els Egipcis

La primera civilització

6000 BCE

Les evidències arqueològiques indiquen que la civilització egípcia va començar al voltant de la VI mil·lenni a. C., durant el Neolític, quan es van assentar els primers pobladors (vegeu el període predinàstic). El riu Nil, al voltant del qual s'assenta la població, ha estat la línia de referència per a la cultura egípcia des que els nòmades caçadors-recol·lectors van començar a viure en les seves riberes durant el plistocè.

Periòdic predinàstic (c. 5500 i C.-3200 i C.)

3200 BCE

Els primers pobladors d'Egipte van aconseguir les riberes del riu Nil, en aquells dies un conglomerat de aiguamolls i focus de paludisme, en la seva fugida de la creixent desertització del Sàhara.Les successives fases del neolític estan representades per les cultures del Fayum, cap al 5000 a. C., la cultura tasiense, cap al 4500 a. C. i la cultura de Merimde, cap al 4000 a. C. Totes elles coneixen la pedra polida, la ceràmica, l'agricultura i la ramaderia.

Període protodinàstic (c. 3200-3000 i C.)

3200 BCE

Considerat la fase final del període predinàstic, també conegut com dinastia 0, predinàstic tardà, o període Naqada III. Està regit per governants de l'Alt Egipte que residiran en Tinis, es fan representar amb un serej i adoren a Horus. El nom d'aquests reis figura en la Pedra de Palerm, gravada 700 anys després. En aquest període sorgeixen les primeres autèntiques ciutats, com ara Tinis, Nubet, Nejeb, Nejen, etc.

Període Arcaic (c. 3100-2686 a. C.)

3100 BCE

A la fi del període predinàstic, Egipte es trobava dividit en petits regnes; els principals eren: el de Hierakonpolis (Nejen) a l'Alt Egipte i el de Buto (Pe) en el Baix Egipte. El procés d'unificació va ser dut a terme pels reis de Hieracómpolis. La tradició egípcia va atribuir la unificació a Menes, quedant això reflectit en les Llistes Reals. Aquest personatge és, segons Alan Gardiner.

Imperi Antic (c. 2686-2181 a. C.)

2686 BCE

Sota la dinastia III la capital es va establir definitivament a Memphis, d'on procedeix la denominació del país, ja que el nom del principal temple, Hat Ka Ptah "casa de l'esperit de Ptah", que va passar al grec com Aegyptos, amb el temps va designar primer al barri en el qual es trobava, després a tota la ciutat i més tard al regne.

Les piramides: la gran piramide de guiza, quefren i micerino

2570 BCE

D'aquesta època es daten les tres colossals piràmides de Seneferu, la Gran Piràmide de Gizeh atribuïda a Kheops (Jufu) per Heródoto, amb la inestimable ajuda de la seva filla, així com la de Quefrè (Jafra) i Micerino (Menkaura)

Primer Període Intermedi (c. 2190-2050 a. C.)

2190 BCE

Va ser una època on el poder estava descentralitzat i transcorre entre l'Imperi Antic i l'Imperi Mitjà. Comprèn des de la Dinastia VII fins a mitjans de la Dinastia XI, quan Mentuhotep II va reunificar el país sota el seu comandament. Tot i la decadència, aquesta època va destacar per una gran florida literari, amb textos doctrinals o didàctics, que mostren el gran canvi social. L'important canvi de mentalitat.

Regne Mitjà (c. 2050-1750 a. C.)

2050 BCE

Es considera que s'inicia amb la reunificació d'Egipte sota Mentuhotep II. És un període de gran prosperitat econòmica i expansió exterior, amb faraons pragmàtics i emprenedors. Aquest període el conforma el final de la dinastia XI i la XII. Es van realitzar ambiciosos projectes d'irrigació a El Fayum, per regular les grans inundacions del Nil (provocades per les grans masses d'aigua de la mar Mediterrània evaporades en els deserts propers a l'imperi), desviant cap al llac Moeris.

Segon Període Intermedi (c. 1800-1550 a. C.)

1800 BCE

Durant gran part d'aquest període van dominar Egipte els governants hicsos, caps de pobles nòmades de la perifèria, especialment libis i asiàtics, que es van establir al delta, i van tenir com a capital la ciutat d'Avaris. Finalment, els dirigents egipcis de Tebas van declarar la independència, sent denominats la dinastia XVII. Van proclamar la "salvació d'Egipte" i van dirigir una "guerra d'alliberament" contra els hicsos. Van ser les dinasties XIII a XVII, parcialment coetànies.

període de descentralització

1700 BCE

es viu un període de descentralització, en què s'arriben a formar petites dinasties territorials fins a l'aparició dels prínceps de Tebas que tornen a unificar el país i creen l'anomenat Imperi Mitjà que durarà fins a 1700 a. C. En aquest pornògrafs moment el país s'estén des de les primeres cascades del Nil (Kush) a la mar Mediterrània, amb una gran influència en tot orient i nord d'Àfrica.