-
Period: to
La pau armada
Va ser un període en la història d'Europa que va des del fi de la Guerra Franco-Prussiana fins l'inici de la Primera Guerra Mundial. Es caracteritza pel fort dessarrollament en l'indústria bèlica en les potències i per les creixents tensions en les relacions internacionals. Las continues tensions entre Estats farien destinar gran part del capital estatal en inversions en la insústria d'armament i l'enfortiment de l'exercit. Tots aquets gastos desembocran en una forts deutes entre els països. -
Creació de la Triple Aliança
La Triple Aliança fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès. Més tard al 1914 l'Imperi Otomà va entrar a la Triple Aliança i Bulgària l'any vinent. Itàlia per la seva part es va cambiar de bàndol i un any més tard entra Romania a la Triple Aliança. -
Alemanya ajuda al Soldà del Marroc contra França i Espanya
Al 1885 Alemanya va arribar tard al repartiment de la conferència de Berlín. A principis del segle XX es disputen qui es queda amb Marroc entre França i Espanya. Alemanya no volia que s'ho quedessin. Al 1905 Alemanya recolza al Sultà del Marroc i Alemanya dona armament al Marroc. -
La Conferència d'Algeciras
Al 1906 es fa la Conferència d'Algeciras i França i Espanya s'ho reparteixen. Espanya es queda amb Ceuta i Melilla. Al 1911 es va produir la insurrecció Marroquí i Alemanya li dona armes al Marroc i alguna ajuda militar. Aixó provoca que va augmentar la tensió entre Espanya, França i Alemanya. Més tard Alemanya s'amplia el Camerún i França es queda el Marroc. -
Creació de la Triple Entesa
Al 1907 es crea la Ttriple Entesa com a objectiu frenar l'expansió d'Alemanya ja que era la primera potència mundial i tenia molta "força". La Triple Entesa estava formada per Rússia, Gran Bretanya i França. Però més tard es va unir Itàlia. -
Alemanya ajuda als marroquins durant una insurrecció popular contra el domini francès
El 1911 va esclatar una revolta contra el Sultà del Marroc, que en poc temps es veu assetjat en el seu palau pels rebels; davant la qual cosa França i Espanya van llançar sengles operacions militars per restablir l'autoritat del Sultà. L'incident va començar per l'enviament d'un vaixell canoner alemany a l'port atlàntic marroquí d'Agadir. Al final França es queda amb Marroc i a Alemanya se li amplia la zona del Camrún. -
Primera Guerra balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'imperi otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). S'inicià el 8 d'octubre de 1912 i acabà parcialment el 30 de maig de 1913, amb la Batalla d'Adrianòpolis (1913) i el Tractat de Londres, que concedí considerables guanys territorials als països de la Lliga. -
Segona Guerra balcànica
Va ser un conflicte que va esclatar quan Bulgària, insatisfeta amb la seva part del botí de la Primera Guerra Balcànica en el repartiment, i incitada per austríacs i alemanys, va atacar els seus antics aliats, Sèrbia i Grècia, el 16 de juny de 1913. Sèrbia i Grècia van rebutjar l'ofensiva de Bulgària i van contraatacar penetrant a Bulgària. Més tard Bulgària va demanar un armistici el Tractat de Bucarest, on Bulgària va haver de cedir gran part dels seus guanys de la Primera Guerra Balcànica.. -
Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran
El 28 de juny del 1914 un nacionalista serbi va assassinar l'arxiduc Francesc Ferran que era l'hereu de la corona d'Àustria. Aixó va ser la gota que va bessar el got. Àustria li demana a Sèrbia que investigui el cas, però li diu que no ho farà. Llavors Àustria-Hongría li declara la guerra a Sèrbia. Com que Sèrbia era aliada de Rússia aquesta li va declarar la guerra a Àustria-Hongría. Alemanya que era aliada d'Àustria-Hongría li declara a Rússia i a França. I Gran Bretanya li declara a Alemanya. -
Period: to
La gran guerra. La Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial esclata quan assassinen l'Arxiduc Francesc Ferran i llavors Àustria-Hongía recolzada per Alemanya exigeix a Sèrbia que investigui l'assassinat però es nega i entre les potències es declaren la guerra.
També s'anomena Guerra Total perquè totes les societats giren al voltant de la guerra. La indústria i l'economia es per la guerra. El jovent al front i les dones a "fer fills" per tenir més soldats. A partir d'ara és societat contra societat. -
Inici de la Primera Guerra Mundia
Amb tantes declaracions de guerra un mes més tard va començar la guerra i amb ella la fase de moviments. -
Period: to
Guerra de moviments
És una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se en Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes.
Al front occidental, els alemanys, pretenien una guerra ràpida, clau per la seva "victòria", seguint el pla Schlieffen.
Al front oriental els Alemanys frenen Rússia i Rússia passa a atacar a Àustria-Hongría.
Al final Serbia frena a Àustria-Hongría. -
Batalla de Tannenberg
La batalla de Tannenberg fou una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar l'exèrcit rus contra l'exèrcit alemany. Fou una gran operació d'envoltament, destacable per l'ús del ferrocarril per al transport ràpid de tropes entre dos punts del front, que resultà en una clara derrota russa i implicà la renúncia a la penetració cap a Prússia Oriental. Per a Rússia la batalla fou un cop dur. Però malgrat la derrota encara representaria una amenaça per alemanya. -
Period: to
La guerra de trinxeres
Va ser una época molt dura i llarga durant la guerra. És començen a construir trinxeres que van des del Mar del Nord fins Suïssa (tota la frontera entre Alemanya i França). Els exèrcits no avançaven. Al desembre de 1914 l'Imperi Otomà entra amb la Triple Aliança. L'any seguent Itàlia es cambia de bandol i Bulgària entra a la Triple Aliança. En aquesta etapa van haver-hi dos batalles molt importants: la de Verdún i la de Somme. -
Batalla de Verdún
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. -
Batalla del Somme
La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial. Fou una de les batalles més grans de la guerra i una de les que provocà més baixes de tota la història. El primer dia de la batalla els britànics van patir 57.740 baixes. Les forces aliades intentaren trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de 40 km amb l'objectiu de desviar part de les forces alemanyes de la batalla de Verdun. El resultat va ser poc territori a canvi de moltes baixes. -
Triomf de la Revolució Soviètica
El febrer de 1917 va haver-hi una revolució a Rússia. El tsar va proclamar una república dirigida per un govern provisional. El nou govern es va mantenir a la guerra fet que impedia millorar la vida de la població i van exigir la reitirada de la guerra i la destrucció del govern L'octubre de 1917 el bolxevics amb el suport del soviets i la Guàrdia Roja van fer una revolució i es va proclamar un govern obrer presidit per Lenin. -
Period: to
Entrada des EUA i final de a guerra
En aquesta etapa els soldats estaven desgastats, tenien la moral baixa i estaven farts de lluitar. Es va arrassar una generació sencera. Al 1917 triomfa la revolució dels bolxevics a Rússia i es retiren firmant un tracat de pau.
Entra EUA a la guerra ja que li havien enfonsat un transanlàntic un submari alemany. Al 1818 al front occidental EUA, França i Gran Bretanya derroten a Alemanya a la Segona Batalla del Marne i al front oriental Gran Bretanya, França i Itàlia derroten a Àustria-Hongría. -
Period: to
La Guerra Civil Russa
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Tots dos bàndols van tenir alguns aliats temporals. -
Naixement de la República de Weimar
Al 1918, després de la derrota d'Alemanya, el kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar una república democràtica amb capital a Waimer. La nova república va haver de fer front a uns anys de crisi econòmica i política, amb el sorgiment de grups extremistes. Les dures condicions de pau imposades per Alemanya van causar un gran descontentament social. -
Period: to
El període d'entreguerres
Aquest període es va caracteritzar pels rancors polítics provocats per la Primera Guerra Mundial i els problemes econòmics que es van derivar de la crisi del 1922 als Estats Units. A més, el triomf de la Revolució soviètica va fer témer, entre les classes conservadores, l'expansió del comunisme. Tots aquests factors van afavorir l'aparició a alguns països de règims autoritàris i el retrocés de les democràcies. en aquest context d'inestabilitat va sorgir el feixisme Itali'a i el nazisme Alemany. -
Period: to
Els feliços anys vint
Va ser una dècada de creixement econòmic i prosperitat.La innovació tècinca va impulsar canvis en el procés de producció industrial per augmentr la producció i reduir costos. La prosperitat va impulsar un model de vida basat en el benestar, la riquesa i el consum de masses. La gent demanava crèdits als bancs i comprava a terminis els productes anunciats a les campanyes publicitàries. La bors va experimentar un gran auge. Com que les empreses tenien beneficis, les persones compraven accions. -
Segona Batalla del Marne
La Segona Batalla del Marne va ser la darrera gran ofensiva alemanya al front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat, recolzat per diversos centenars de tancs, va atabalar els alemanys al seu costat dret, provocant greus víctimes. La derrota alemanya va suposar l’inici de l’implacable avenç aliat que va culminar en l’Armistici amb Alemanya uns 100 dies després. -
Alemanya signa l’armistici
El Tractat de Versalles obligava a Alemanya a pagar foretes indemnitzacions. També va ser privada del seu imperi colonial, es va reduïr el seu exèrcit i es va dividir part del seu territori entre els vencedors. Aixó va sentir fatal pels alemanys ja que ella sola es va enfrentar a Rússia, França, Gran Bretanya i EUA i ni tan sols va esclatar una bomba al seu territori. -
Benito Mussolini crea els Fasci di Combattimento
Al 1929, Benito Mussolini va crear grups paramilitars (Fasci di Combattimento) per frenar el moviment obrer. es distingien per les camises negres i la violència dels seus atacs. -
Aixecament Espartaquista
La Revolta Espartaquista fou la vaga general i les lluites armades a Berlín del 5 al 12 de gener de 1919, que en ser sufocades van donar pràcticament per finalitzada la Revolució de Novembre. L'aixecament va ser sufocat violentament amb forces militars que van ser creades per la direcció de la socialdemocràcia alemanya, els cossos francs al comandament de Noske. Figures comunistes destacades com Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht van ser assassinades durant l'aixecament. -
Signatura del Tractat de Versalles
-
Hitler es torna el líder del NSDAP
Al 1920, Adolof Hitler, un soldatt desmobilitzat, va ingressar al Partit Nacionalista dels Treballadors d'Alemanya (NSDAP) i en va esdevenir el líder. El seu llibre La meva lluita expressa les seves idees: el menyspreu per la democràcia, odi al bolxevisme i als jueus, superioriat de la raça ària i voluntat de crear un gran imperi de pobles de llengua alemanya. El partit nazi es va proveir d'una emblema i d'organitzadors paramilitars de caràcter violent els SA i els SS. -
Transformació dels Fasci di Combattimento en el Partit Nacional Feixista
Al 1921, els Faci es van convertir en el Partit Nacional Feixista. Els seus membress defensaven un Estat fort que garantís l'ordre social, frenés l'auge de l'obrerisme i impulsés una política d'expansió territorial. Li donaven suport a la petita burgesia, els grans propietaris, l'Església i el mateix rei Victor Manuel III. -
Period: to
La Nova Política Econòmica (NEP)
La NEP va ser una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin per evitar el col·lapse de l'economia russa. Permetia algunes pràctiques capitalistes com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i les grans indústries. Els seus objectius eren: Aturar la dessaparició massiva de la propietat privada i el control de l'estat en l'indústria i l'economia, augmentar amb major rapidesa la producció i millorar les condicions de vida. -
Marxa sobre Roma
Al 1922, Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma per mostrar la força del seu partit. El rei, pressionat per les forces conservadores, el va anomenar cap del govern. -
Mussolini puja al poder
El rei pressionat per les forces conservadores va anomenar a Mussolini cap del govern. -
Putsch de Munich
El Putsch de Munic, va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya. A conseqüència d'aixó Hitler i alguns altres conspiradors van ser arrestats per càrrecs de traïció, mentre que uns altres van escapar a Àustria. El judici se celebrà durant els mesos de febrer i març de 1924. -
Inici de dictadura feixista italiana
Al 1924, Mussolini va posar fi al sistema parlamentari i democràtic, va instaurar un règim autoritari i va assumir plens poders: va substituir el Parlament per la Cambra dels Fasci, va prohibir els partits i va perseguir els seus líders i les minories. També va substituir els sindicats per un sistema de coportacions. L'Estat feixista va exercir un control total sobre l'economia i sobre tots els aspectes de la vida social a través del partit feixista. -
Stalin es converteix en el dirigent principal del PCUS
Al 1924 a la mort de Lenin, dos dirigents del PCUS Trotski i Stalin es van enfrontar per aconseguir el poder. Al 1929, Stalin secretari general del PCUS, va esdevenir el dirigent principal de l'URSS i el seu lider indiscutible. Troski es va exiliar i va morir.La política de Stalin tenia com a objectiu ransformar l'URSS en una gran potència industrial. El model econòmic soviètic es basava en una economia diriida pels plans quinennals, la cool.lectivització forçosa i el desenvolupament industrial. -
Period: to
Estatalització de l’economia soviètica
Stalin va imposar la ideologia comunista al conjunt de la societat. Per això va exercir una dictadura personal. Controlava directament el PCUS i a través del partit tots els òrgans de l'estat i l'economia.
Es va dirigir l'economia a ravés dels plans quinquennals que van permetre que la societat soviètica avançes ràpidament i es convertis en una de les millors poències mundials. Els plans van ser: La col.lectivització de l'agricultura i la política de desenvolupament industrial. -
Creació dels gulags
Va ser la branca del servei de seguretat i la policia soviètica que dirigiria el sistema penal de camps de treballs forçosos, de presoners i de trànsit. Els gulags eren una xarxa de camps de presoners on es recloïa als opositors al règim stalinista i se’ls obligava a fer treballs forçats. -
Crac borsari a Wall Street
El 24 d'octubre del 1929 a la Borsa de Nova York (dijous negre), quan els inversors van vendre les seves accions i el seu valor va caure en picat. El crac va probocar la ruïna de milers de persones i empreses. Molts bancs van fer fallida perquè ningú no els podia tornar els préstecs. La crisi es va estendre a la indústria, el comerç i l'agricultura, i va provocar la Gran Depresió a nivell mundial. Va augmentar l'atur i la pobresa, la gent va deixar de consumir i moltes fàbriques van tancar. -
Period: to
La Gran Depressió
La crisi va exclattar a la Borsa de Nova York (el dijous negre) quan el valor de les inversions va caure en picat provocant la ruïna de milers de persones i empreses. La crisi es va extendre a la indústria i l'agrcultura i va provocar la Gran Depressió a nivell mundial. Va augmentar l'atur i la pobresa, la gent va deixar de consumir i moltes fàbriques van haver de tancar. La Gran Depressió va acabar quan es va aplicar el New Deal. -
Period: to
L'era feixista
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres. El terme "feixisme" ve de fascio que es refereix al símbol format per un feix de vares que envolten una destral. L'emblema s'utilizava a l'Antiga Roma i representava l'autoritat.
Amb la inestabilitat política que hi havia el feixisme es va alçar en alguns països exercint un control total sobre la població i de l'economia. El feixisme va triomfar en alguns països com: Itàlia, Espanya, Portugal, Alemanya... -
Hitler és nomenat canceller d’Alemanya
La crisi del 1929 va afecar a la població alemanya i el malestar social va afavorir els partits extremistes. En les eleccions del 1932, els nazis van aconseguir 13 milions de vots i Hitler va ser nomenat canceller. -
Incenci del Reichstag
L'any 1933, els esquadrons nazis van incendiar el Reichtag i en van acusar als comunistes. Hitler va utilitzar aquest pretext per eliminar als seus adversaris i exigir plens poders. -
Hitler és proclamat Führer
Al 1934 Hiler es va proclamar Führer o Canceller del III Reich. -
Creació de la Gestapo
La Gestapo va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya nazi. Va ser un aparell de polícia criminal durant el període del Nacionalsocialisme, del 1933 al 1945. Es va originar poc després de la pressa de poder del partit nazi l'any 1933. Com a instrument del govern nazi, posseïa poders de gran envergadura en la lluita contra els opositors polítics. La Gestapo era famosa pels seus mètodes brutals de tortura i investigació per forçar les declaracions durant els interrogatoris. -
Inici de l’era nazi
Era un sistema totalitari, va suprimir totes les llibertats i les garanties individuals i va depurar les instruccions, va imposar una unitat ideològica basada en el racisme i el nacionalisme, va crear la Gestapo i van fer camps de concentració. Era una autorarquia econòmica i una política expansionista, Hitler volia convertir Alemanya en un gran Imperi que dominés Europa. Adoctrinaven a la població, van apareixer le Joventuts Hitlirianes i Hitler va aconseguir el suport massiu de la població. -
Itàlia envaeix Etiòpia
La política militarista i expansionista es proposava la creació d'un nou Imperi Italià amb l'invasió d'Etiopoia al 1935. La Segona Guerra Italoabissínia va ser una guerra colonial que començà a l'octubre de 1935 i acabà al maig de 1936. Va ser combatuda entre les forces armades del Regne d'Itàlia i les de l'Imperi Etíop (també conegut com a Abissínia). La guerra acabà en l'ocupació militar d'Etiòpia i la seva annexió a la nova colònia de l'Àfrica Oriental Italiana. -
Inici dels processos de Moscú
La persecució més gran va tenir lloc durant els
processos de Moscou (1936-1939), en els quals es va depurar la majoria dels antics dirigents bolxevics que podien disputar el lideratge a Stalin, i part dels oficials de l’exèrcit roig. Molts d’ells van
ser executats, empresonats o deportats als gulags. -
Nit dels vidres trencats
La Nit dels Vidres Trencats va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. -
Creació del New Deal
Al 1939, el president dels Estats Units F. D. Roosvelt va aplicar un programa de recuperació econòmica el New Deal. Consistia en: Ajudes a les empreses en dificultats i creació d'empreses públiques. Destrucció dels exedents agrícoles. Control sobre els bancs per obligar-los a facilitar préstecs amb interessos baixos. Impuls d'un gran pla d'obres públiques per lluitar contra l'atur i augment dels salaris i reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals.
