-
Period: 1453 to
Edat moderna
És la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) ,va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme -
1519
Carles V convoca les Corts del Principat i jura les Constitucions.
an ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III. Era President de la Generalitat en Francesc de Valls i Freixa. Les Corts es varen desenvolupar al Palau de la Generalitat de Catalunya entre el 5 de desembre de 1705 i fins al 31 de març de 1706. Va comptar amb una àmplia representació del braç reial incorporant-se onze noves poblacions. -
1520
Inici reforma protestant
va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba amb la pau de Westfàlia el 1648; -
1540
Bandolers
Genet, sobretot homes, que per culpa de la misèria, pobresa, mala situació, es veien obligats a robar, asaltar poblees, viure al bosc, camp... -
Expulsió de la població morisca.
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
Bruixes
Dones lliures, soles, i allunyades de la societat.
Eren perseguides pels veÏns, pels caçadors de bruixes i eren condemnades i penjades. -
Period: to
Guerra dels Trenta Anys
Fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
ou una sèrie de moviments religiosos que van sorgir el segle XVI, amb la intenció de renovar l'Església Catòlica a l'Europa Occidental. -
Period: to
Epidèmia de Pesta negra al principat
Arriba la pesta negra, gran epidèmia. -
Period: to
Detenció i execució de Joan Sala, Serrallonga.
Detenen al bandoler més perseguit, Joan Sala de Serrallonga, l'acusen i el turturaran i el penjaràn. -
Sublevació i independència de Portugal.
Portugal, veu la situació de la corona Espanyola, aprofita la revolta i s'independitza. -
Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny). Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.
Inici de la guerra de segadors, escalta la revolta del segadors.
Els homes de camp, armats amb les seves falç entren a Barcelona, fan una veritsble matança i abocant la situació a una pitjor. Farts de la situació, cansats, prenen la justicía per lliure. -
Period: to
La llarga guerra o “Guerra dels segadors”
Guerra 30 anys, entre Espanya i França escalta la guerra, com a mitjà de tropes i allotjaments queda Catalunya.
Arriben trops per defensar la corona de França, però només empitjora la situació, els soldats crean conflicte rere conflicte, i hi arriba una aliança entre Catalunya farta de la situació i França, qui ho controla tot, -
Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.
-
Pau de westfalia
oren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa. -
Les tropes castellanes ocupen Barcelona
Les tropes castellanes arriben a Barcelona -
Tractat dels Pirineus: annexió del Rosselló i la Cerdanya a la corona francesa.
va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó.
tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.[1]
Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona -
Mort de Carles II, darrer rei de la dinastia Habsburg o Àustria
El darrer rei hispànic de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg era un personatge malaltís i mancat d’intel·ligència. Mort -
Prohibició de l'ús públic del català a la Catalunya Nord.
Els comtats del nord (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i mitja Cerdanya) passen sota dominació francesa.
Lluís XIV no respecta els termes del Tractat, i dissol les institucions catalanes (Corts, Generalitat, …). El 1700 publica un edicte segons el qual prohibeix l’ús de la llengua catalana en tot l’àmbit públic, particularment escrit sota pena de nul·litat -
Period: to
Guerra de Successió espanyola
Guerra ocasionada per la successió a la corona espanyola.
Dos possibles hereders, l'arxiduc Carles d'Àustria o Flip d'Anjou.
Els diferents paisos i estats, es van posicionar, i la guerra va cabar amb un calr guanyador.
El borbó, Flip V -
Tractat D'Utrecht, fi de la guerra de successió
són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) Amb aquest tractat Felip d'Anjou fou reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi es formalitzaria la pèrdua de les possessions europees, que van restar a mans dels àustries, i també de territoris com Gibraltar i Menorca, que restarien a mans angleses. -
Abolició de les institucions de Catalunya
-
Rendició de Barcelona
L'11 de setembre de 1714, la ciutat de Barcelona, davant la impossibilitat d'alçar al tron espanyol a l'arxiduc Carles d'Àustria, es rendeix a les tropes del rei Felip V de Borbó .
Després de 13 anys de contesa i centenars de milers de vides perdudes, el Tractat d'Utrech decideix que sigui Felip d'Anjou, Felip V, el nou rei. La pau semblava per fi haver arribat. La ciutat de Barcelona no va acceptar la decisió pel que va seguir en la seva lluita, resistint durant 13 mesos. -
Decret de nova planta. Instauració del règim borbònic centralitzat.
Són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats
