Los ingredientes basicos de la gastronomia espanola 1440x810

Cronograma de la història de la cuina i la gastronomia

  • 70,000 BCE

    La Prehistòria

    2500M a.c. - 3500 a.c. ---- L'Origen De La Cuina: Al principi, la dieta era a base d'arrels, plantes, fruites i fruits salvatges, tot allò que ofería la naturalessa. Com que encara no s'havía descobert el foc, els aliments es consumíen en cru.
  • 60,000 BCE

    1ª Fita: La caça, la pesca i la recolecció

    1ª Fita: La caça, la pesca i la recolecció
    2300M a.c. ---- Incorporació de la carn i peix a la dieta, encara en cru. Això comporta moltes dificultats en la mastegació, digestió i conservació dels aliments. En aquesta epoca encara eren nómades.
  • 50,000 BCE

    2ª Fita (1/2): El descobriment del foc

    2ª Fita (1/2): El descobriment del foc
    1900M a.c. ---- Punt d'inflexió a l'evolució humana: Permet la ingestió d'aliments cuits, com la carn, facilitant la seva digestió i assimilació. Per tant, augment de la ingesta calórica ja que no es necessita tanta energia per mastegar i assimilar els aliments.
  • 40,000 BCE

    2ª Fita (2/2) : Conseqüències

    2ª Fita (2/2) :  Conseqüències
    Canvis en el desenvolupament del cervell, allargament de l'activitat fins ben entrada la nit, més varietat a la dieta, eliminació de paràsits i bacteris reduint les intoxicacions i aparició dels primers estris de cuina. NEIX la cuina.
  • 12,000 BCE

    3ª Fita: Del nomadisme al sedentarisme

    3ª Fita: Del nomadisme al sedentarisme
    12000 a.c. - 8000 a.c. ---- L'aparició dels primers poblats estables comporta una gran repercusió a l'activitat culinaria: espais exclusius per cuinar, magatzems d'aliments i aparició de noves tècniques i eines de cuina.
  • 8000 BCE

    3ª Fita: L'aparició de noves tècniques

    3ª Fita: L'aparició de noves tècniques
    8000 a.c. - 5000 a.c. ---- Apareixen l'agricultura i la remadería, desapareixent així la necessitat de migrar per caçar.
  • 3500 BCE

    L'Edat Antiga

    3500 a.c. - 476 d.c. ---- En aquest període apareixen les primeres grans civilitzacions ( Mesopotàmia, Egipte, Grècia, etc.) A més, l' agricultura cobra més importància al oferir grans avantantges al no dependre de les condicions climàtiques gràcies a l' emmagatzematge d'excedents. La cuina ocupa una habitació a les cases.
  • 3200 BCE

    L' Antic Egipte

    3200 a.c - 30 a.c. ---- L'alimentació era símbol d'estatus social. Les clases privilegiades tenien accés a carn d'animals com el bou, ovella, etc. En canvi, el poble s'alimentava bàsicament de llegums, hortalisses i cereals. Es portava a terme una gran producció agrícola de cereals. També, eren grans consumidors de pa, vi i cervesa a més de consumir molta varietat de fruita a la seva dieta ( dàtils, figues, raïm...)
  • 3100 BCE

    L'Antic Egipte

    L'Antic Egipte
    Els homes i les dones menjaven separats. Els egipcis feien cult al menjar, per això enterraven als faraóns amb tot tipus d'aliment com ofrena. Van ser els primers en "inflar" les oques i ja feien servir tècniques de conservació com la salmorra.
  • 1200 BCE

    L' Antiga Grècia

    L' Antiga Grècia
    1200 a.c. - 146 a.c. ---- La Grècia clàssica va ser pionera en l'art culinari i va assentar les bases de la cuina occidental
  • 1100 BCE

    La gastronomía de L' Antiga Grècia

    Per les seves característiques geogràfiques, tenien una agricultura deficient en cereals però excel·lent de vinya i oliveres. Encara que es dedicaven a la ramadería, també caçaven. Això els feia grans consumidors de tot tipus carn, però especialment de porc i xai. També consumien molt peix, llet, van ser els primer en condimentar els plats i van crear els pimers guisats de carn de caça.
  • 1000 BCE

    La Tríada i Els 7 Cuiners Llegendaris

    La Tríada i Els 7 Cuiners Llegendaris
    En aquesta etapa es trova l'origen de la tríada de la cuina mediterrània, que es la base de la nostra cultura gastronómica contemporània: el pa, l'oli d'oliva i el vi. A més, de l'Antiga Grècia també van sorgir els anomenats "7 cuiners llegendaris" entre els quals es trobava l'inventor de la salsa negra a base de sang, el del brou de congre i el de la cuina d'evaporació. Aquests eren: Egis de Rodes, Nereo de Chios, Chariades de Atenes, Lampria, Apctonete, Euthyno i Ariston.
  • 753 BCE

    L'Antiga Roma Imperial

    753 a.c. - 476 d.c. ---- Sempre s'ha relacionat la cuina romana i les seves costums amb l'abundancia i la suntuositat. Aquest fet no es del tot cert ja que nomes gaudien d'aquest privilegi les altes esferes socials.
  • 653 BCE

    L'Antiga Roma Imperial

    L'Antiga Roma Imperial
    Fins al S.II la cuina romana es basava en aliments bàsics, i va ser a partir de les conquestes de territoris estrangers quan van coneixer el refinament. La preparació del menjar es va convertir en llarga i costosa i els serveis dels cuiners es van començar a pagar molt cars.
  • 476

    L'Edat Mitjana

    476 d.c. - 1492 ---- Aquest període abasta desde la caiguda de l'imperi romà fins al descobriment d'Amèrica. Amb la invasió Arab del segle VIII van arribar grans avenços.
  • 711

    El món musulmà

    El món musulmà
    711 d.c. - 726 d.c. ---- Van sorgir importants tècniques agrícoles com el regadiu i el cultiu d'arròs entre d'altres. A més, es van desenvolupar les bases de la rebosteria i es van refinar els costums alimentaris. També van portar molts aliments com per expemple la magrana, l'alberginia i l'enciam i a la cuina han perdurat coses com els salaons, la barreja de gustos, els escabetxats en vinagre, etc.
  • 1000

    El món medieval

    El món medieval
    476 d.c. - 1492 ---- Després de l'expulsió dels conqueridors musulmans, l'interès per la gastronomia decau. Això és a causa dels períodes de fam que hi va haver en aquesta època, adquirint així el menjar una finalitat merament de supervivència.
  • 1200

    La gastronomía medieval i l'aparició de nous gremis

    En aquesta època no hi ha evolució de productes per la disminució de l'activitat comercial. Com de costum, el poble s'alimenta de productes molt bàsics mentres que les classes benestants gaudeixen de apats abundants. Aquests no es consideren actes plaents per motius religiosos. A les ciutats es desenvolupen els gremis, produint-se una primera especialització en la elaboració d'aliments.
  • 1400

    El Renaixement

    1300 - 1600 ---- Va ser un període de transició entre l'Edat Mitjana i els inicis de l'Edat Moderna. La ciutat de Florència, a Itàlia, va ser el lloc de naixement i desenvolupament d'aquest moviment, que es va estendre després per tot Europa.
  • 1500

    "Retorn" a L' Antiga Grècia

    "Retorn" a L' Antiga Grècia
    Al Renaixement es torna als principis de l'antiguitat clàssica i als plantejaments gastronòmics, arribant aquests a la seva màxima esplendor, de la Grècia Antiga. Llegums, verdures i cereals entren en l'alta societat i les mantegues, els formatges i la llet també troven el seu lloc a la dieta.
  • 1550

    Da Vinci, De Nola i Scappi

    Da Vinci, De Nola i Scappi
    D'aquesta època podem destacar a tres figures bastant importants.
    La més coneguda, sens dubte, sent el mateix Leonardo Da Vinci que, també va ser important al món de la cuina, ja que se li atribueix l'autoría del "Codex Romanov". Altre figura important va ser el cuiner de Pio V, Bartolomeo Scappi que va escriure "El arte de cocinar". I a l'àmbit nacional, Ruperto de Nola escriu al 1520 el llibre "Libro de manjares, guisados y potajes".
  • Del Barroc a la Revolució Francesa

    1600 - 1750 (aprox) ---- Com a l'art, les taules es sobrecarreguen i l'excés i ostentació sustitueixen el comediment renaixentista
  • El Barroc

    El Barroc
    Al regnat de Lluis XV se'l considera com el segle d'or per a la cuina francesa. Es consoliden les bases de les salses més prestigioses i les coccions clàssiques. A més, grans personalitats de la cort com el Mariscal Villeroy, el Duc de Mirepoix i el Duc de Richelieu deixen la seva empremta a elabracións que continuem utilitzant. En aquesta etapa de la història es començen a generar cultius procedents d'Amèrica con el tomàquet, la patata o el blat de moro.
  • L'Època de les Revolucions

    L'Època de les Revolucions
    A la revolució francesa la cuina va passar de palau al carrer, començant així els cuiners a establir-se pel seu compte. Al 1765 s'inaugura el primer establiment a Paris, el qual, es va convertir en la capital gastronòmica del mon amb noms com Antoine Marie Careme o Gymod de la Reynere.
  • La gastronomia als segles XVIII i XIX

    La gastronomia als segles XVIII i XIX
    Les necessitats logístiques de les campanyes militars van estimular avenços en la conservació d'aliments. Duran la primera Revolució Industrial, menjar es converteix en lluita per la supervivència ja que els productes frescos son molt escassos. Però aquesta falta d'aliments no afecta a la burgesia. Es descobreix la Costa Blava i les classes benestants malbaraten els diners en luxes i activitats lúdiques. En aquesta època neix la primera escola d'hoteleria a Niça.
  • El Segle XX

    A finals del segle XIX i principis del segle XX, també considerada com La Belle Époque es concentren grans chefs, maitres i prestigiosos restaurants. Paris segueix com a la referència i capital gastronòmica del món.
  • La cuina, condicionada per la guerra.

    La cuina, condicionada per la guerra.
    Al a primera meitat del segle XX , l'avenç de la cuina es va veure condicionat per les guerres. Però després de la recuperació de la II Guerra Mundial i el desenvolupament dels anys posteriors, s'assenten les bases de l'actual gastronomia. La consolidació de la classe mitjana crea l'existència de població, la majoria de la qual treballa lluny de casa, amb necessitats gastronòmiques que atendre. Apareix la "Nouvelle Cuisine", l'historia es converteix en actualitat.