-
COP1 - Berlín, Alemanya
Es va iniciar el procés de negociació internacional sobre el canvi climàtic. Els països van reconèixer que els compromisos previs eren insuficients per frenar el canvi climàtic i es va aprovar el “Mandat de Berlín”, obrint el camí per a futurs acords que incloguessin objectius per la reducció d’emissions, especialment per als països desenvolupats. -
COP2 - Ginebra, Suïssa
La conferència va ser un punt clau per consolidar la ciència del canvi climàtic, amb el suport de l’IPCC. Va reconèixer els informes científics que mostraven l’impacte del canvi climàtic i es va acordar que els països desenvolupats haurien de liderar la reducció d’emissions, tot preparant el terreny per a l’acord vinculant de Kyoto. -
COP3 - Kyoto, Japó
Es va signar el Protocol de Kyoto, el primer acord internacional vinculant per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els països industrialitzats es van comprometre a reduir les seves emissions en una mitjana del 6 al 8% respecte als nivells de 1990 durant el període 2008-2012. Va introduir mecanismes de flexibilitat com el comerç de drets d’emissió i els mecanismes de desenvolupament net. -
COP4 - Buenos Aires, Argentina
Es va aprovar el Pla d’Acció de Buenos Aires, que establia el calendari per a la implementació del Protocol de Kyoto. Es van iniciar discussions sobre el finançament climàtic per ajudar els països en desenvolupament a complir els seus objectius climàtics, i es van posar les bases per a mecanismes de suport tècnic i financer. -
COP5 - Bonn, Alemanya
Aquesta conferència va estar centrada en qüestions tècniques i metodològiques, com el seguiment de les emissions i la verificació del compliment dels compromisos. També es va discutir sobre els mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto, però sense prendre decisions rellevants. -
COP6 - La Haia, Països Baixos
Les negociacions van fracassar a causa de desacords sobre com implementar els mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto, com el comerç d’emissions i els sumidors de carboni. També va haver-hi tensió sobre el finançament als països en desenvolupament, i les discussions es van ajornar per continuar l’any següent. -
COP7 - Marràqueix, Marroc
Es van adoptar els Acords de Marràqueix, que van establir les regles per a la implementació del Protocol de Kyoto, incloent-hi els mecanismes de flexibilitat com el Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN). Això va permetre que els països desenvolupats compleixin part dels seus compromisos de reducció d’emissions finançant projectes de mitigació en països en desenvolupament. -
COP8 - Nova Delhi, Índia
Es va adoptar la Declaració de Delhi, que va emfatitzar la importància d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic, especialment per als països en desenvolupament. Tot i que no es van prendre decisions rellevants en termes d’emissions, es va destacar la necessitat de finançament i tecnologia per a l’adaptació. -
COP9 - Milà, Itàlia
Es va avançar en el desenvolupament dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto, especialment en el sector forestal, considerant la reforestació com una eina clau per absorbir el diòxid de carboni. També es va tractar sobre el finançament de les accions de mitigació i adaptació en els països en desenvolupament. -
COP10 - Buenos Aires, Argentina
Es va aprofundir en les mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic, especialment en els països més vulnerables. A més, es van establir els primers passos per revisar el Protocol de Kyoto i començar a considerar les estratègies posteriors al 2012. -
COP11 - Montreal, Canadà
Es va posar en marxa el Diàleg de Montreal per iniciar les negociacions sobre els compromisos de reducció d’emissions després del 2012, data en què expirava el primer període del Protocol de Kyoto. També va ser la primera reunió de les parts del Protocol de Kyoto, marcant un punt d’inflexió en l’acció climàtica. -
COP12 - Nairobi, Kenya
Es va crear el Fons d’Adaptació, que estava destinat a finançar projectes d’adaptació en països en desenvolupament, particularment aquells més afectats pels impactes del canvi climàtic. També es va discutir sobre la necessitat de noves fonts de finançament climàtic. -
COP13 - Bali, Indonèsia
Es va adoptar el Full de Ruta de Bali, un pla que delineava el procés per a un nou acord global sobre el clima que s’havia de concloure a Copenhague en 2009. Les discussions es van centrar en la transferència de tecnologia i l’adaptació, així com en la necessitat d’accions més ambicioses per part dels països desenvolupats. -
COP14 - Poznań, Polònia
Es van revisar els mecanismes de finançament per a l’adaptació i mitigació en els països en desenvolupament, i es va preparar el terreny per a l’acord que es buscava a la COP15 de Copenhague. També es va discutir l’extensió dels compromisos del Protocol de Kyoto més enllà de 2012. -
COP15 - Copenhague, Dinamarca
Tot i que no es va aconseguir un acord vinculant, es va adoptar l’Acord de Copenhague, un compromís polític per limitar l’escalfament global a 2°C. També es va establir un mecanisme de finançament climàtic, amb la promesa de mobilitzar 100.000 milions de dòlars anuals per a 2020. -
COP16 - Cancún, Mèxic
Es va formalitzar l’objectiu de limitar l’escalfament global a 2°C i es va establir el Fons Verd per al Clima per finançar accions d’adaptació i mitigació en els països en desenvolupament. També es va adoptar un marc per a l’acció a llarg termini i es van fer avenços en la transparència de les accions climàtiques. -
COP17 - Durban, Sud-àfrica
Es va acordar un full de ruta per a un nou tractat global sobre el clima que inclogués tots els països, desenvolupats i en desenvolupament, a partir de 2020. Això va marcar un canvi significatiu en la política climàtica global, amb una major inclusió i responsabilitat compartida. -
COP18 - Doha, Qatar
Es va aprovar l’Enmienda de Doha, que va estendre el Protocol de Kyoto fins al 2020. No obstant això, molts països desenvolupats van optar per no comprometre’s a noves reduccions d’emissions, i es va començar a veure la necessitat d’un nou acord més inclusiu. -
COP19 - Varsòvia, Polònia
Es van fer avenços en el mecanisme de pèrdues i danys, reconeixent que alguns impactes del canvi climàtic són inevitables i que els països més vulnerables necessiten suport. També es van iniciar les bases per a l’Acord de París i es va tractar sobre el finançament climàtic. -
COP20 - Lima, Perú
Es van establir les bases per a l’Acord de París, incloent-hi els compromisos nacionals d’emissions (INDC). Es va emfatitzar la necessitat de transparència i d’una revisió regular dels compromisos per garantir l’assoliment dels objectius climàtics a llarg termini. -
COP21 - París, França
Es va adoptar l’històric Acord de París, en el qual tots els països es van comprometre a limitar l’escalfament global a ben per sota dels 2°C, amb l’objectiu d’1,5°C si fos possible. Es va establir un sistema de revisió periòdica dels compromisos nacionals i un mecanisme de finançament climàtic. -
COP22 - Marràqueix, Marroc
Es va centrar en la implementació de l’Acord de París, amb un enfocament en l’adaptació, la transparència i el suport financer. També es va llançar la “Proclamació d’Acció Climàtica de Marràqueix”, que reafirmava el compromís global amb l’Acord de París. -
COP23 - Bonn, Alemanya
Presidida per Fiji, aquesta COP va posar el focus en els efectes devastadors del canvi climàtic en els petits estats insulars. Es va avançar en els mecanismes per aplicar l’Acord de París i es va destacar la importància de la resiliència climàtica i l’adaptació. -
COP24 - Katowice, Polònia
Es va adoptar el “llibre de regles de Katowice”, que estableix les directrius per implementar l’Acord de París, incloent-hi normes per a la transparència, els compromisos nacionals i el finançament climàtic. També es va tractar sobre la necessitat d’augmentar l’ambició en les accions climàtiques. -
COP25 - Madrid, Espanya
Les discussions es van centrar en els mercats de carboni, però no es va aconseguir un acord concloent. També es van abordar les qüestions de pèrdues i danys, i es va destacar la importància del finançament climàtic per als països en desenvolupament, tot i que sense compromisos nous significatius. -
COP26 - Glasgow, Regne Unit
Es va revisar i reforçar els compromisos nacionals per limitar l’escalfament global a 1,5°C. Es va acordar l’eliminació progressiva del carbó i la reducció de subvencions als combustibles fòssils. També es van incrementar les promeses de finançament climàtic, amb un enfocament en la justícia climàtica i el suport als països més vulnerables. -
COP27 - Sharm El Sheikh, Egipte
Es va discutir la urgència d’intensificar les accions d’adaptació i l’augment del finançament per als països vulnerables, especialment en termes de pèrdues i danys. Es va fer èmfasi en la integració de drets humans i qüestions socials en la lluita contra el canvi climàtic. -
COP28 - Dubai, Emirats Àrabs Units
La conferència es va centrar en l’acceleració de l’acció climàtica i l’adaptació als impactes del canvi climàtic. Es va posar un focus especial en la mobilització de fons per finançar projectes de mitigació i adaptació, així com en l’adopció de noves tecnologies per reduir emissions.