-
1455
BANDOLERISME A CATALUNYA
A la Catalunya dels segles XVI i XVII es patia una greu crisi social, política i econòmica. El bandolerisme es va escampar per tota la Mediterrània i va convertir-se en una revolta en contra de l'autoritat i de l'ordre social.
Els bandolers eren considerats persones que vivien amb un estil de vida al marge de la llei, entre els vagabunds i els delinqüents professionals. Però no sempre era així, ja que també hi havia bandolers, aristòcrates o mercenaris al servei dels poderosos. -
1517
CATALUNYA SOTA LA MONARQUIA HISPÀNICA
El matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella va ser l’origen de la monarquia hispànica. Llavors el seu net Carles I va ser proclamat rei de Castella i de la Corona d’Aragó el 1517. Llavors Catalunya va quedar vinculada al conjunt de territoris governats per la dinastia dels Habsburg. Durant l’Edat Moderna (XVI-XVII) Catalunya va mantenir les institucions, les lleis, l’administració pública, la moneda i la llengua. -
1542
PIRATES I CORSARIS
Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l'Imperi Otomà van ser força freqüents a la costa catalana. Moltes ciutats costaneres van ser saquejades i el comerç mediterrani es va trobar amb noves dificultats. Per defensar-se de la pirateria, al llarg de la costa del Principat s'hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats costaneres s'hi van construir muralles amb torres de guaita. -
L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS
El rei Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos de tot el territori de la monarquia, el 1609. Van ser 300.000 persones que van haver d’abandonar casa seva, això va deixar molts pobles despoblats. -
LA POBLACIÓ CATALANA
Durant l’Edat Moderna Catalunya era un país amb pocs habitants. Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai els 500.000 habitants. Durant el segle XVI la població catalana va créixer, un factor important d’aquest creixement va ser l’arribada d’immigrants del sud de França. Al segle XVII va tornar a disminuir la població, per la crisi demogràfica a tot Europa. -
L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA
Després de la Unió d’Armes, Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa per deslliurar-se del domini castellà.
Després d’això va començar una guerra que va durar tretze anys i on es van enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.
La guerra es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV. -
CORPUS DE SANG
La greu situació econòmica en què es vivia, l'incendi d'esglésies, algunes violacions i la crema d'un barri sencer de Santa Coloma de Farnés, protagonitzats per les tropes, va acabar provocant un gran descontent, el dia 7 de juny de 1640 un grup de més de 500 Segadors es van reunir per protestar a Barcelona davant del Virrei de Catalunya. -
TRACTAT DELS PIRINEUS
El tractat dels Pirineus, es va signar el 7 de novembre de 1659 a l' illa dels Faisans. Va posar fi a la guerra francoespanyola (1635). El van firmar Lluís XIV de França i Felip IV d'Espanya. -
REVOLTA DELS GORRETES
La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes, va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II. Va ser una de les revoltes pageses més nombroses a l'Europa del segle XVII, arribant a les 18.000 persones. -
LA POLÍTICA IMPERIALISTA I UNIFORMISTA DE FELIP IV
Durant el reganat de Felip IV, el favorit del rei, el comte duc d'Olivares, va dissenyar una política per poder-ho dur a terme la monarquia. Per poder-ho dur a terme, la monarquia necessitava augmentar l'exercit i disposar de grans recursos econòmics. Però no tots els regnes de la monarquia i contribuïen. Aleshores Olivares, va proposar la Unió d'Armes, segons la qual tots els regnes havien de contribuir portant un cert nombre d'homes.