-
1542
Pirates i corsaris a Catalunya
Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l'Imperi Otomà van ser freqüents a la costa catalana. Moltes ciutats van ser saquejades i el comerç mediterrani va tenir noves dificultats. Per defensar-se de la pirateria, a la costa catalana s'hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats s'hi van construir muralles amb torres de guaita.
(https://piratesicorsaris.cat/?portfolio=el-segle-xvi-pirates-i-corsaris) -
1563
Les Corts
Durants les Corts, les primeres que Felip II va convocar com a rei de Catalunya, hi va haver enfrontaments entre els grups partidaris de la política del rei i els grups contraris.
Felip II no va respectar les lleis catalanes amb la lluita contra el bandolerisme, i va ordenar detenir els disputats de la Diputació del General el 1569. -
La indústria del vidre
Els productes de la indústria catalana del vidre eren molt apreciats a l'Europa del segle XVI. A Barcelona es concentraven els comerços que venien els productes de vidre. A la capital del Maresme hi havia els vidriers de forn. Una part de la producció es destinava al consum intern, però la major part anava a la resta de la península. -
Enfortiment del poder reial
Els enfrontaments i la tensió entre les institucions representatives de Catalunya i la monarquia van augmentar durant el regnat de Felip IV. El privat rei, el comte duc d'Olivares, va dissenyar una política d'enfortiment del poder reial basada en el restabliment de l'hegemonia hispànica als Païso Baixos.
(https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/11/18/cap-a-la-guerra-dels-segadors-la-crisi-politica-catalana-del-segle-xvii-felip-iv-olivares-i-la-unio-darmes/) -
Població segles XVI i XVII
Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai el sostre dels 500.000 habitants. Durant el segle XVI la població catalana va créixer lleugerament, a causa de l'arribada d'immigrants del sud de França. Al segle XVII, a Catalunya va tornar a disminuir la població. Una sèrie d'epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i van posar fi al període de creixement anterior. -
Cultura i llengües
El castellà era la llengua de la monarquia, però a Catalunya es parlava amb català, era la llengua majoritària dels catalans. A Catalunya se'n va difusa el castellà per la invenció de la impremta, que va afavorir l'extensió de les llengües majoritàries, i per la presència de soldats castellans destinats a Catalunya. Malgrat tot, el català es va afirmar com a llengua escrita, i les impremtes catalanes van imprimir molts textos en català i va continuar estant present. -
Monarquia hispànica i França
La guerra entre la monarquia hispànica i França es va desenvolupar al Rosselló entre el 1637 i el 1639, però quan es va acabar, els terços castellans enviats a combatre els francesos, que eren uns 10.000 homes, es van quedar a Catalunya amb l'obligació de la població d'allotjar-los i mantenir-los. La pressió econòmica sobre la població i els excessos dels soldats van provocar friccions i enfrontaments.
(https://es.m.wikipedia.org/wiki/Guerra_franco-espa%C3%B1ola_(1635-1659)) -
Guerra dels segadors
La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra. Es feien dir Corpus de Sang. El rei de França va protegir a les institucions catalanes i Catalunya va quedar dividida en dos bàndols. Finalment, el 1652, Barcelona es va rendir i la Generalitat va tornar a l'obediència de Felip IV, que va jurar les constitucions catalanes de nou. -
Tractat dels Pirineus
El tractat dels Pirineus va ser un tractat de pau que va acabar amb la guerra Francoespanyola i la Guerra dels Trenta anys. A causa d'això es va annexar Catalunya Nord amb part de França. -
Tensions socials al camp català
Entre que algunes poblacions es negaren a allotjar els soldats que venien de França, les males collites del 1686 i la plaga de llagosta que hi va haver, va augmentar el malestar de la població i el conflicte social al món rural. El 1687 es va produir una altra revolta dels camperols contra les contribucions. Els pagesos protestaven contra l'obligació de donar allotjament als soldats i contra l'exempció del pagament d'impostos per part dels privilegiats. Al final el conflicte va acabar.