-
753 BCE
Fundació de Roma
Dos germans anomenats Remul i Rem que es van barallar per qui li posava nom a la ciutat i qui li quedava. Remul va guanyar i la va nomenar Roma. A Rem no li va agradar i es va quedar amb la ciutat en matar el seu germà. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
A mitjan segle VIII a.c., els llatins i els sabins es van reagrupa en un indret on hi havia set turons i van crear un poblat al cim d'un d'ells: el Palatí. Van voltar el poblat amb un mur i es van organitzar i goverar en forma de monarquia. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Quan la figura del rei amb Tarquinio el Superb va passar a deslligar-se del poble i a abusar del seu poder, els mateixos romans van expulsar a l'últim 'rex' posant fi a la monarquia i van crear la república romana. -
Period: 300 BCE to 127
CONQUESTES MILITARS
Entre els anys 264 i 60 a.C., es va enfrontar, en les anomena-des guerres púniques, a Cartago, la potência marítima que en aquell moment dominava el Mediterrani. Després de la victo-ria, els romans van imposar el seu domini sobre tot el Mediter-rani occidental, Grècia i l’Asia Menor.
Despres entre els anys 60 a.C. i 14 d.C., van completar l’ocupació d’Hispania, la Gal-lia, el nord d’Africa i l’Asia Menor y entre els anys 14 i 127, es van fer les últimes conquestes. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
L'any 27 a.c. el senat nomena Octavio emperador consentrant el poder militar, el poder religiós i el judicial a la figura de l'emperador. Per sota d'aquest, el poder polític es repartia entre els magistrats, els senadors i els funcionaris tots quedant per sota els ciutadans dividits aquests en castes: nobiliats, plebs, lliberts i esclaus. La societat Romana era patriarcal i les dones no participaven en política . -
Period: 27 BCE to 200
PAX ROMANA
La pax romana va ser un llarg període d'estabilitat i economia florent que va viure l'imperi romà, on les riqueses arribaven a Roma permetent la construcció de grans infraestructures. El comerç va créixer i es va expandir al llarg de tot el mediterrani. -
Period: 200 to 400
CRISI
La decadència de l'imperi va ser deguda a diversos motius:
militars: les fronteres eren atacades pels pobles bàrbars.
Politics: Cops militars que canviaven d'emperador. L'exèrcit es va convertir en la única autoritat.
Econòmics: Baixada de producció agrícola i minera
Socials: Pels atacs bàrbars que van tallar les vies de comunicació el comerç i l'artesania s'estanco empobrint la població. -
395
Divisió del imperi
L'imperi romà es dividia a l'imperi romà d'occident i imperi romà d'orient.
Orient: Capital en constantinopla anomenat també imperi vicintí més ric i poblat que l'imperi d'occident.
Occident: Amb capital a Roma.
Teodosi, amb l’objectiu de defensar l’Imperi, el va dividir entre els seus fills:
Arcadi i Honori. A partir de l’any 395, doncs, van restar separats l’Imperi romà d’Occident i l’Imperi romà d’Orient. -
Period: 400 to 476
INVASIONS BÀRBARAS
A inicis del cicle V els germànics els huns van entrar a l'imperi romà d'occident. A l'imperi romà d'orient els emperadors van poder defensar les fronteres i conservar l'imperi uns segles més. A l'imperi d'occident, en canvi, els pobles germanics van ocupar el territori i van crear pobles independents. El 476 un cabdill barbar destil·ló Romul Augustul l'últim emperador romà. -
Period: 400 to 476
IMPERI D'OCCIDENT
A l’Imperi d’Occident, els emperadors van ser incapaços de salvaguardar-lo. Els po-bles germánics van ocupar el territori i hi van crear regnes independents. -
Period: 400 to 1453
IMPERI D'ORIENT
A l’Imperi d’Orient, també anomenat Bizanci, més ric i més poblat, els emperadors van poder defensar les fronteres dels barbars i preservar l’Imperi uns quants segles més. -
476
DESTITUCIÓ DE L'EMPERADOR
L’any 476, Odoacre que va ser un cabdill barbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d’Occident. -
Period: 476 to 840
REGNES GERMÀNICS
Les formes de vida dels germanics eren molt diferents de les dels romans. No tenien escriptura; tampoc no edificaven citats, ni utilitzaven moneda.
Els germànics eren seminomades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva. Però conegui la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes de bona qualitat.
Eren organitzats en famílies i un cert nombre de famílies juntes formava un clan. Els caps de les famílies elegien un capitost militar, que ostentava el títol de monarc