-
2100 BCE
Codi de Hammurabi
Codi que redacta el Rei Hammurabi (creador de l'hegemonia entre els semites i Mesopotàmia). Al codi apareixen redactats sobre l'ajuda als necessitats i de l'ètica de les relacions socials. El Codi té un gran sentit de l'ètica-social, per exemple a Babilònia que estava molt normalitzada l'existència d'esclaus, hi havia una llei que defensava la igualtat entre homes lliures, però alhora es recollien fons per alliberar esclaus i atenien als orfes i a les vídues. -
Period: 1200 BCE to 146 BCE
Antiga Grècia
A l'antiga Grècia no hi havia moltes ajudes als necessitats, però sí que hi havia unes pensions que l'Estat recollia de les entrades a assemblees, teatres, estadis... que se'ls oferia a les persones que estaven malaltes, orfes, vídues... -
Period: 551 BCE to 478 BCE
Confuncio (Kung-Fu-Tze)
La filosofia d'aquest personatge era vetllar per a una harmonia social. La norma moral de la seva obra, tenia dos principis:
- el principi de l'acció recíproca. La virtut del "jen" (amor)--> no facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu. La pietat cap als pobres per a ell era més important que el foc o l'aigua.
- l'home en afirmar la seva pròpia personalitat, vol afirmar la dels altres i fa que ho aconsegueixin.
Confuncio va difondre l'ideal de beneficència -
Period: 428 BCE to 347 BCE
Plató
Plató afirma que el que és just, tant a l'home individual com a la societat, era fer el que és propi per la teva naturalesa, és a dir, si ets sabater és just que facis sabates. Això amb les classes socials també, si ets esclau has d'actuar com a esclau, si ets ric has d'actuar com a ric... Això ve donat perquè la classe social a la qual pertanys és una ordre de la naturalesa, per tant, trencar l'ordre natural és una injustícia. -
404 BCE
Fi Guerra del Peloponès
S'aplica un benefici pels mutilats i els invàlids de guerra. S'organitzen societats de socórrer, de prestadors i assistència mèdica als pobres. -
400 BCE
Budisme
Neix pel fundador Sidharta Gautama (Buda), un moviment descendent dels aris que s'estableixen al Ganges.
És un moviment que no és ni religiós, ni filosòfic, ni psicològic... és una tècnica que busca arribar al Nirvana, un estat mental de pau completa. Busca la felicitat, alliberant-se del patiment i la ignorància. Al principi no dona ajudes al necessitat, tot i que diu que s'ha de ser bo amb tothom. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Afirma que tots aquells que no tenen res més a oferir que el seu cos, estan condemnats per naturalesa a ser esclaus. Pel que sigui no pot evitar haver de dependre d'una altra persona. La diferència amb Plató, és que Aristòtil, es planteja què vol dir aquesta naturalesa, per què és natural que un home domini a un altre, qui fa aquesta ordre. I pel que fa a les propietats de les terres, afirma que l'ús ha de ser comú, no la propietat, però si l'ús d'aquesta. -
Period: 274 BCE to 232 BCE
Emperador budista Asoka
Si hi hagués ajudes als pobres, seria injust perquè es trencaria l'ordre natural. -
1 CE
Roma. Marco Nerva
Sistema alimentari per a assegurar la bona nutrició dels infants. També crea fons per a qui necessités un préstec. -
1 CE
Els evangelis
Els Evangelis no es caracteritzen per ajudar als pobres o necessitats. Predomina la fraternitat i l'amor, per tant, totes les accions han de ser per l'amor.
Nou Testament, té un concepte diferent de l'altre testament de l'almoina, ja que ve expressada per una actitud interior (surt de dins). L'amor engloba a totes les persones, no es tanca a la família i als amics, també inclou als enemics, a les persones d'origen estranger... -
57
Epístola dels Corintis
Feia referència al fet que és millor l'ajuda que l'oració. -
100
Roma
Institucions de beneficència:
- Annona: distribucions regulars blat
- Congiario: distribucions extraordinàries de diners i menjars
- Alimenta pública: benefici a infants fins als 11-14 anys.
Hi havia agents de la beneficència que podríem fer una relació directa amb els assistents socials. -
Period: 100 to 150
Didaché
Legislació eclesiàstica més antiga que es coneix, que vol dir, La "Instrucció del Senyor als gentils per mig dels dotze apòstols". Aquest escrit expressava que si hi havia algú que necessites ajuda se li havia d'oferir, però no pot estar a la casa més de dos dies, ja que per això havia de treballar i guanyar-se els diners, si no era un acomodat. -
130
Epístola als Filipinenc de Sant Policarpi
Feia referència al fet que l'almoina ens fa lliures de la mort. -
258
Lorenzo el mestre del diaca
Va fer construir un edifici per a atendre a les persones malaltes, que mantenia amb l'ajuda dels cristians, aquests actes es van anar extenent i es va acabar anomenant Paupere gymnasia. -
300
Primers Cristians
Per a facilitar l'ajuda als necessitats, els apòstols van crear "el servei d'assistència" que l'exercien set homes escollits per la comunitat. Tenen com a missió mitjançant un registre organitzat, les collites, la distribució dels recursos (almoina i ajudes privades) a pobres i malalts. A més a més s'encarregaven juntament amb els bisbes d'acollir a casa seva als malalts i necessitats.
Un altre tipus d'ajuda, eren les àgapes, que són uns banquets de menjar on convidaven als pobres. -
611
Islam
Religió que també fa referència a l'ajuda al necessitat. Té 5 deures religiosos que s'han de complir, el tercer deure és donar almoina als pobres, que va lligat en l'ajuda als necessitats. També tenim un deure que és el pagament del zakat (pur), que és un impost proporcional a quantitat de propietats que té una persona i després es distribueix. També hi ha un pagament voluntari ben remunerat socialment, que es diu Sadaqat. -
806
Carlemany
Va instaurar un pla de beneficència eclesiàstic i civil que fa referència a l'ajuda als pobres -
817
Carlemany
Va ordenar que una dècima part de l'almoina que tenien les esglésies i monestirs anessin cap als pobres -
1100
Concepte pobresa
Fins ara el concepte de pobresa anava lligat a la naturalesa de cada persona triada per Déu. A partir d'ara el fenomen de la pobresa creix com a un fet social i es considera que pot ser revolucionari i fins i tot un criminal. -
1200
Crisi d'esgotament
Males collites i com a conseqüència misèria i fam -
1300
Peste Negra
Mor un terç de la població i això fa que hi hagi un despoblament del camp i n'hi hagi d'abandonats -
1358
Revolta França
Revoltes de camperols per a lluitar contra la misèria a França -
1381
Revoltes Anglaterra
Revoltes de camperols per a lluitar contra la misèria a Anglaterra -
1526
Acció d'ajuda als necessitats
Creació Los Somacos, per a la cura dels infants orfes i l'educació als pobles rurals -
1581
Vicent Paúl
Néix aquest personatge que va ser un dels precurssors de l'ajuda social, combinant els afers religiosos amb la organització social. -
Acció d'ajuda als necessitats
Els Escolapis, que es dedicaven a l'ensenyança elemental dels pobres -
Acció d'ajuda als necessitats
Les Salesianes, que es dedicaven a la cura dels nens i nenes i de les persones malaltes -
Primera organització d'ajuda als pobres
Vicent de Paúl, es va adonar que els recursos per ajudar als pobres estaven mal repartits i organitzats, a partir d'aquí, van sorgir les Associacions de la Caritat. -
Fundació de la Congregació de la missió
Vicent Paúl centra la seva acció als camperols pobres -
Luisa de Marsillac
Se centra a les pobres vilatanes servidores dels pobres. Que eren les filles de la caritat i van estendre l'ajuda als necessitats. Va fundar "Les Dames de la Caritat" i "l'Obra dels nens Expòsits", fins aleshores els nens pobres eren recollits per la policia i els portaven a unes cases on els venien o morien (naturalment o ofegats). -
Vicent Paúl (anciants)
Per un conegut que li va donar molts diners, va poder comprar un parell de cases on poder centrar-se i donar ajudes i residència a la gent gran. -
Acció benefico-assistencial
Aquesta assistència és la continuació de la caritat, de la recollida d'almoina a les portes de les esglésies. Fa referència al que ara anomenem assistència social, serveis socials o treball social.
En aquesta assistència acollien a joves treballadors a les parròquies, van crear escoles de formació professional -
Associassionisme
Des de la Revolució Francesa es reconeix el dret a associar-se. Per tant, la classe treballadora s'organitza en sindicats i lluiten per a conservar uns drets mínims. -
Serveis socials institucionalitzats
Ple sistema liberal on els serveis socials s'estan institucionalitzant. Dos aspectes rellevants, són la creixent intervenció social (no només econòmica i política) i la promulgació de lleis de caràcter social. -
Coloqui Walter Lipmann
Reunió de diferents personatges liberals on es van assentar les bases del neoliberalisme, què a diferència del liberalisme clàssic, l'Estat ha d'intervenir en tots els aspectes de la producció. -
Fi Segona Guerra Mundial
Les aliances entre els Estats Units i la Unió Soviètica es trenquessin. A partir de llavors, el món occidental consolida el sistema de producció i es comença a relacionar socialment, de manera que l’anomenem neocapitalisme. On l’Estat és considerat un mitjà per a regular el funcionament de la societat i per això s’ha de crear una xarxa burocràtica i administrativa per a poder organitzar la comunitat. -
Segona meitat segle XX. Postguerra
En l’època de la postguerra, la qüestió de desenvolupament, va fer que en comptes de centrar-se únicament als aspectes econòmics, també intervinguessin en el desenvolupament social. -
Doctrina dels drets socials
Marshall fa referència als drets socials com a la igualtat i a la llibertat davant la llei. Afirma que els drets socials han d'existir tot i que hi ha desigualtats socials, una cosa no treu l'altra. Per això l'Estat ha d'intervenir en tres àmbits: l'ordre econòmic (reduint el desequilibri regulant les despeses públiques), l'ordre social (reduint la desigualtat social donant una renda mínima) i la planificació física (localització de la producció, camps, indústries...) -
Period: to
Segona meitat segle XX. Societat capitalista
Societat burocràtica de consum dirigit: revolució cientificotecnològica, caracteritzada per l’arribada de les tecnologies i tota mena de relacions tenen una nova manera de funcionar.
El sistema capitalista té la capacitat d’adaptar-se i transformar-se per a sobreviure a les crisis. Però hi ha factors com l’inflació, l’atur, el descontentament polític i social, que són problemes no resolts d’aquest sistema. -
Period: to
Segona meitat segle XX. L'Estat del Benestar
L’Estat del Benestar, s’origina quan l’Estat comença a crear i a expandir els serveis socials als ciutadans. És a dir, l’estat del Benestar és la responsabilitat que assumeix l’Estat, d’oferir ajudes a la societat. -
Period: to
Últim terç segle XX. Mesures d'intervenció
Es posen en pràctica mesures amb un objectiu principal de millorar les relacions de classe per a reduir la desigualtat social.
Alhora a part de l’Estat que és qui té la responsabilitat, tenim els mateixos ciutadans que cada cop han de consumir més i sorgeixen més necessitats, però són les classes dominants qui controla i manipula a la classe treballadora. -
Informe sobre la situació social i econòmica del món (Nacions Unides)
Redacta que tots els estats han de tenir polítiques amb objectius que vetllin per al benestar dels ciutadans i com a estratègia de desenvolupament global han de tenir una política de desenvolupament social. Que es refereix al fet que els governs han de cobrir les màximes necessitats dels seus ciutadans. -
Formes d'acció social a l'actualitat
Béns i serveis disponibles a la majoria de la població, centrar la classe treballadora per a consumir (societat de consum). Avenços tecnològics, científics, de la producció industrialitzada i el desenvolupament dels mitjans de comunicació (mitjà de dominació ideològica i manipulació de masses). La societat està caracteritzada per la reducció de drets i llibertats civils per mitjà de la policia.
Un sistema incapaç de beneficiar a l’home, però sí d’adaptar-se per a perdurar viu.