-
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit polític català fundat el 1931 com a Esquerra Republicana de Catalunya-Estat Català, fruit de la fusió entre Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català. ERC promou la independència de Catalunya i es defineix com un partit d'ideologia republicana, d'esquerra i catalanista.
Durant la Segona República Espanyola, ERC va formar part del govern de la Generalitat de Catalunya i va tenir un paper important en la defensa de l'autonomia catalana. -
Dimissió de Primo de Rivera
La dimissió de Miguel Primo de Rivera com a cap de govern d'Espanya va tenir lloc el 30 de gener de 1930 després de mesos de protests i agitació social contra el seu règim autocràtic i autoritari. Primo de Rivera va presentar la seva dimissió davant el rei Alfons XIII, posant fi a una dècada de dictadura i obrint pas a un període d'inestabilitat política que finalment culminaria amb la proclamació de la Segona República espanyola l'abril de 1931. -
“Dictablanda” del general Berenguer
La "dictablanda" del general Berenguer es refereix al període de govern a Espanya entre 1931 i 1933, en què el general Miguel Primo de Rivera va intentar establir un règim autoritari, però de forma més suau i menys repressiu que el d'altres dictadors de l'època. Durant aquest període, es va intentar mantenir certes llibertats polítiques i civils, tot i que també es van dur a terme mesures repressives contra l'oposició i es van limitar els drets democràtics. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és un acord signat a Sant Sebastià, al País Basc espanyol, el 23 d’agost de 1745, entre França i Espanya. Aquest pacte tenia com a objectiu reforçar la aliança entre els dos països i lluitar contra l'expansionisme britànic a Europa.
Els termes del Pacte de Sant Sebastià incloïen la coordinació de les accions militars dels dos països, la facilitació dels intercanvis comercials i la repartició dels territoris conquerits en cas de victòria. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
El 14 d'abril de 1931, el general Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, davant d'una multitud eufòrica. En la seva proclamació, Macià va expressar la voluntat del poble català de ser lliure i sobirà, i va afirmar que Catalunya era una nació amb dret a l'autodeterminació. -
Bienni Reformista (govern Azaña)
La Bienni Reformista va ser un període de govern a Espanya durant la Segona República, en el qual el polític Manuel Azaña va exercir com a president del consell de ministres (equivalent a primer ministre) en dues ocasions: d'octubre de 1931 a setembre de 1933 i de maig a octubre de 1934. Durant aquest temps, es van dur a terme importants reformes polítiques, socials i econòmiques al país. -
Aprovació de la Llei del Divorci
Aquesta llei va permetre el divorci per primera vegada a Espanya des de l'abolició del mateix en 1931. Va ser aprovada durant la Segona República, i va suposar un avanç significatiu en el reconeixement del dret de les persones a poder posar fi al seu matrimoni de manera legal. No obstant això, amb l'arribada de la Dictadura de Franco el 1939, el divorci va ser definitivament abolit fins a la seva posterior legalització el 1981. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals són aquelles eleccions en les quals es trien els membres dels ajuntaments que governaran els diferents municipis. Aquestes eleccions es convoquen cada quatre anys i els ciutadans tenen l'oportunitat de votar per els candidats i candidatures que considerin més apropiades per gestionar els afers locals. -
Proclamació de la República
La Proclamació de la República fa referència a l'acte pel qual un territori declara la seva independència i es constitueix com una república. Aquest acte sovint sorgeix a partir d'una lluita per la llibertat i la democràcia, i pot ser el resultat d'una revolta popular o d'un procés polític i legal.
Un exemple destacat de Proclamació de la República és la de Catalunya, que es va proclamar com a República Independent el 27 d'octubre de 2017. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents són aquelles eleccions en les quals es procedeix a la elecció dels membres d'una assemblea legislativa encarregada d'elaborar una nova Constitució o de reformar la Constitució existent d'un país. Aquest procés sol ser especialment rellevant en èpoques de transició política, com ara després d'una dictadura o en processos de canvi polític significatiu. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931 de la Segona República espanyola va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 i va entrar en vigor el 14 d'abril de 1931. Aquesta Constitució va ser redactada durant la fallida dels governs monàrquics i va ser una de les constitucions més progressistes del seu temps. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria és una proposta d'ordenament territorial que preveu la creació d'un estat independent a la comarca de Ripollès. Aquesta proposta hauria de ser sotmesa a referèndum perquè la població pogués decidir sobre la seva aprovació. El referèndum sobre l'Estatut de Núria es va celebrar el 12 de desembre de 2021 i va obtenir una gran participació ciutadana, amb un 80% de votants. El resultat va ser favorable a la creació de l'estat, amb un 55% dels vots a favor. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932, el general José Sanjurjo, juntament amb altres militars i membres de la Unió Militar Espanyola, van intentar dur a terme un cop d'estat militar per derrocar el govern de la Segona República espanyola. No obstant això, l'intent va ser ràpidament reprimit per les forces lleials al govern, i Sanjurjo i els seus seguidors van ser detinguts. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
El 10 de març de 2006, el Parlament de Catalunya va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de diversos debats i negociacions amb el Govern espanyol. No obstant això, la tasca no va acabar aquí, ja que l’Estatut també havia de ser ratificat per les Corts Generals a Madrid. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 van tenir lloc el 20 de novembre d'aquell any. En aquestes eleccions, es van disputar un total de 85 escons i van participar diversos partits polítics, entre ells, Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya, Acció Catalana, entre altres.
Aquestes eleccions van ser importants perquè van suposar un pas més cap a la consecució de l'autonomia de Catalunya dins de la República Espanyola. -
Novembre de 1933-Febrer de 1936: Bienni conservador
Durant aquest període, conegut com a Bienni Conservador, es va caracteritzar per un govern de tendència conservadora liderat per la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i amb la presidència de Alejandro Lerroux. Aquest govern va intentar estabilitzar la situació política i econòmica del país després dels anys turbulents de la Segona República. -
19 de novembre de 1933: Triomf de les dretes en les eleccions generals
Les eleccions generals celebrades el 19 de novembre de 1933 van suposar un clar triomf de les dretes enfront dels partits d'esquerra a Espanya. Els partits conservadors, liderats per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), van aconseguir la majoria absoluta i van formar un govern de dretes presidit per Alejandro Lerroux. -
25 de desembre: Mor Francesc Macià
25 de desembre de 1933: Francesc Macià, polític català i president-delegat de la Generalitat de Catalunya, mor a Barcelona als 67 anys. Macià va ser una figura clau en la política catalana durant el segle XX i va ser un dels impulsores de la creació de la Generalitat de Catalunya com a institució de govern autònoma. La seva mort va ser un gran pèrdua per al moviment catalanista i per al poble de Catalunya. -
6 d’octubre: Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre de 1934, llavors president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar l'"Estat Català" dins de la República espanyola. Aquesta proclamació es va dur a terme com a resposta a la negativa del govern de la Segona República de concedir a Catalunya un Estatut d'Autonomia similar al que tenien altres regions d'Espanya. -
6 d’octubre: Insurrecció obrera a Astúries
El 6 d'octubre de 1934 es va produir una insurrecció obrera a la regió d'Astúries, a Espanya. Aquesta insurrecció va ser liderada pels sindicats i partits d'esquerra en resposta a l'entrada de la CEDA (confederació espanyola de dretes autònomes) en el govern i la suspensió de les garanties constitucionals. -
Govern del Front Popular
El govern del Front Popular va ser un govern de coalició de forces d'esquerres a Espanya, que va estar en el poder des de febrer fins a juliol de 1936. Va ser un període marcat per una gran agitació social i política, amb una forta polarització entre les forces de l'esquerra i de la dreta. -
16 de febrer: Eleccions generals amb triomf del Front Popular
El 16 de febrer d'un any particular, es van dur a terme eleccions generals que van resultar en el triomf del Front Popular. Aquest esdeveniment polític va marcar un canvi significatiu en la direcció del país, amb la victòria d'un govern progressista que prometia polítiques socials i econòmiques més inclusives. Els resultats d'aquestes eleccions van tenir un impacte durador en la història del país, i van marcar l'inici d'una nova era de reformes i canvis en la societat.