-
Reunió dels Estats Generals
Pel maig del 1789 es van obrir a Versalles, presidits pel rei Lluís XVI, els Estats Generals, formats pels representants de cada estament: noblesa, clergat i Tercer Estat (burgesos). Seguint la tradició, estaven separats en el moment de deliberar i tenien un únic vot per cada grup, cosa que donava la majoria als privilegiats. Els representants del Tercer Estat exigiren que la deliberació fos conjunta i que el vot fos per persona i no pas per estament, fet que els hagués atorgat la majoria. -
El jurament del Jeu de Paume
El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar, i els diputats del Tercer Estat, reunits el 20 de juny en un pavelló de París (Jeu de Paume), es van erigir en representants de la nació (Assemblea Nacional) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat dels francesos. -
Presa de la Bastilla
El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representants burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin els diputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Por. Els pagesos van reaccionar -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent decretà, a la nit del 4 d’agost, l’abolició dels privilegis feudals i promulgà la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, com també la igualtat davant la llei i els impostos. -
Fugida de Varennes
L’oposició del rei Lluís XVI a la revolució es va manifestar quan va intentar fugir per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir-hi l’absolutisme (Fugida de Varennes, juny del 1791). El monarca va ser tornat a París, però es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia. -
Proclamació de la República
Per l’abril del 1792 els austríacs van envair França i van arribar a les portes de París. La situació va originar un clima de revolta entre les classes populars (sans-culottes). Un nou grup polític més radical, els jacobins, va mobilitzar el descontentament del poble, i el 10 d’agost del 1792 les masses populars de París van assaltar el Palau Reial, van ficar el monarca a la presó i van proclamar la República (setembre del 1792). -
L'obra legislativa de la Convenció
La revolució va entrar a l’etapa radical i democràtica, en què s’intentaria oferir igualtat a tots els ciutadans. Es va promulgar una nova Constitució (1793) que reconeixia el sufragi universal i es va organitzar un govern revolucionari que va legislar una sèrie de lleis socials com ara el control de preus, l’assegurança per als pobres i la instrucció obligatòria fins als dotze anys. A més, es decretà la lleva en massa per organitzar un poderós exèrcit que s’enfrontés a la invasió estrangera. -
Execució de Lluís XVI i Terror
Els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris (Terror). Unes 50.000 persones van ser executades. El mateix rei Lluís XVI i la seva dona Maria Antonieta van ser acusats de traïció i els van guillotinar. -
Execució de Robespierre
La radicalització de la revolució i el govern dictatorial dels jacobins, amb Robespierre al capdavant, van provocar l’oposició d’una bona part de la burgesia. Per mitjà d’un cop d’Estat, pel juliol del 1794 van ser enderrocats i executats els principals dirigents jacobins. -
El Directori
Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la revolució. Va establir un govern col·legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s’oposava tant a l’absolu-tisme i a l’aristocràcia com a la democràcia social dels jacobins i, per tant, tenia l’oposició dels partidaris de l’absolutisme i de les classes popular. -
Cop d'estat 18 Brumari
En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l’únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l’exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d’Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.
